Nova ciutat, projectada el 1972, a 18 km de la ciutat de València, amb capacitat per a 17.000 habitants, damunt un territori d’unes 1.300 ha (900 de les quals per a nucli habitat i 400 per a instal·lació de noves indústries), segregades dels municipis de Riba-roja de Túria, Loriguilla i Xest.
(Palma de Mallorca, 1972 – )
Editorial. Fundada per Josep Albertí, Miquel Barceló, Guillem Frontera, Aina Muntaner i Antoni Serra.
Ha publicat les col·leccions “Turmeda” (narrativa, assaig, poesia, etc.), “Gavilans” (narrativa), “Tomir” (poesia) i “Quaderns Domini Fosc” (en ciclostil, de contingut underground).
(València, 18 agost 1893 – 4 maig 1972)
Dirigent sindical i polític. Obrer metal·lúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors.
Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra (fins al 1971), secretari general de l’UGT i (fins al 1970) membre de la comissió executiva del PSOE.
Fou diputat a corts (1936) i residí exiliat a França des del 1939. Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles.
(Alacant, 14 març 1913 – Madrid, 14 abril 1972)
Pianista. Estudià al Conservatori de Madrid. Ha ofert recitals a diversos països europeus i orientals, sempre amb gran èxit.
Són remarcables les seves interpretacions de música espanyola. Nombrosos compositors li han dedicat alguna obra.
(Algemesí, Ribera Alta, 7 novembre 1911 – València, 27 novembre 1972)
Arquitecte (1940) i erudit. Doctor en arquitectura (1966), projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat (Alcalá de Henares, 1968), els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc.
Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València. Fou president de Lo Rat Penat (1962-72).
Publicà El escudo de armas de Algemesí (1955), La repristinació de la catedral de València (1971) i Llinatges d’un poble valencià: Algemesí (1975), entre altres treballs.
(Palma de Mallorca, 1896 – 1972)
Escriptor. Funcionari públic.
Publicà el llibre de contes Lluernes (1936) i una sèrie d’estudis històrics dels quals destaquen Els mesos i la història (1929), Los municipios de las Baleares (1937) i Grandeza y decadencia de los almorávides mallorquines (1964).
Col·laborà a “La Nostra Terra” i fou president de l’Associació per la Cultura de Mallorca i de la Societat Arqueològica Lul·liana.
(Aldaia, Horta, 24 novembre 1920 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 21 abril 1972)
(Modest Llosas i Rosell) Actor cinematogràfic i teatral. Debutà a Barcelona amb la companyia d’Enric Borràs abans d’iniciar la seva carrera al cinema.
A partir de Locura de amor (1948) es convertí en el primer galant jove del cinema espanyol. Treballà a Puerto Rico, Mèxic i Cuba.
Principals films: Botón de ancla, Abismos de pasión (1953), Expreso de Andalucía (1956), La venganza (1958) i Carmen la de Ronda (1959).
Degut a una depressió per una greu malaltia és va suïcidar.
(València, 1890 – 1972)
Escriptor. Autor de diverses peces còmiques (La plaça redona, Jo no sóc jo, El boticari de Beniarrau, Voler els fills, El veïnat, La fava de Ramonet, en col·laboració amb I. Serneguet i que serví de tema al primer film sonor realitzat a València, etc), i d’un poema simfònic (La Verge per l’horta).
Acabada la guerra civil féu un programa benèfic a la ràdio en català. Fou president de diverses agrupacions culturals i entitats econòmiques.
Era l’oncle del cineasta Lluís Garcia-Berlanga i Martí.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 8 desembre 1861 – 27 setembre 1944)
Escultor, gravador i pintor. Estudià pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts de París. L’any 1886 muntà a Banyuls un taller de tapissos. En els tapissos, com en els dibuixos i les pintures de la primera època, mostrà la influència dels nabís (La dona de l’ombrel·la, 1896).
Es dedicà a l’escultura quan ja tenia quaranta anys i la seva aportació, des del principi, s’oposà marcadament a l’impressionisme distorsionat de Rodin amb una objectivitat quasi arquitectònica. La seva escultura és un cant al cos femení (Eva, 1900; La nit, 1904).
Un viatge a Grècia (1901) refermà la seva adhesió al classicisme hel·lènic, si bé la incorporació de l’harmonia clàssica en la seva obra no el dugué mai a l’academicisme. Al costat d’escultures despullades de tota mena d’expressionisme líric, com el Monument a Cézanne (1912-25) i el Monument a Debussy (1935), n’hi ha d’altres que es caracteritzen pel seu dinamisme (Acció encadenada, 1905; Monument a Blanqui).
L’obra de Maillol influí de manera fonamental en el desenvolupament del noucentisme català.
Fou el pare de Llucià Maillol (Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1896 – 1972) Pintor. Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zuric el 1929. Feia nus, escenes d’esports, balladores i retrats. Era secretari del Salon d’Automne.
(València, 13 novembre 1888 – 29 juliol 1972)
Dramaturg i poeta. Un dels fundadors de “Nostra Novel·la” (1930).
Destacat autor de sainets, va ésser redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” (1914-19), on va publicar narracions breus.
Dades dels Països Catalans 