Arxiu d'etiquetes: 1304

Xàtiva, governació de -1304/1707-

6 Respostes

(País Valencià, 1304 – 1707)

Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta.

Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Busot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305.

El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt seu. En 1565-72 tenia 102.478 hab (22.773 focs).

Fou anomenada també governació dellà Xúquer.

Castre i d’Haro, Felip (II) Ferrandis de

2 Respostes

(Ribagorça, abans 1304 – 1328/30)

Fill i successor de Felip (I) Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea, i germà d’Aldonça de Castre i d’Haro  (Ribagorça, segle XIV).

Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonça Eiximenis d’Urrea, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV, vescomte de Cardona, i successivament sota la dels seus besoncles Joan, Lope i Miguel Ximénez de Urrea, aquest darrer, arquebisbe de Tarragona.

Es casà vers el 1322 amb Elionor de Saluzzo, parenta del rei. S’oposà a l’erecció del comtat de Ribagorça a favor de l’infant Pere i a l’exercici de la jurisdicció d’aquest a les seves terres (1322-28).

El succeí el seu nebot Felip (III) de Castre i de Saluzzo.

Ermengol, Pere

2 Respostes

(la Guàrdia dels Prats, Montblanc, Conca de Barberà, 1238 – 27 abril 1304)

Religiós mercedari i sant. Estudià a Cervera i a Vic, i es dedicà algun temps al bandidatge.

Ingressà a l’orde de la Mercè (1258), treballà en el rescat de presoners als regnes de Granada, Múrcia i a l’Alger, on s’oferí com a ostatge.

Considerat sant, fou aprovat el seu culte el 1686, per Innocenci XI; la seva festa se celebra el 27 d’abril.

Cruïlles i de Bestracà, Gilabert (IV) de

6 Respostes

(Cruïlles, Baix Empordà, vers 1225 – Catalunya, 1295/1304)

(dit el Gran)  Senyor de les baronies de Cruïlles i Peratallada. Fill de Gilabert (III) de Cruïlles. Fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament (vers el 1249) amb Guillema de Peratallada (morta vers el 1295).

Serví Jaume I de Catalunya a València i fou ambaixador seu a Roma (1266), Navarra (1273), Foix (1278) i França (1279).

Gran privat de Pere II el Gran, l’acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d’Alfons II el Franc i ambaixador seu a Provença (1287) i a França, on fou retingut pel rei francès (1290-92). El 1293 anà d’ambaixador a Roma.

Fou un gran creditor de Jaume I i de Pere II, però també hagué de contraure deutes molt crescuts, i el 1287 hagué de vendre els seus dominis de Vulpellac, Sant Climent de Peralta i Sant Feliu de Boada.

Besalú, sots-vegueria de

8 Respostes

(Catalunya, 1304 – 1716)

Antiga demarcació administrativa -39.900 h (1718)- depenent de la vegueria de Girona, que comprenia quasi tot l’Alt Empordà i la Garrotxa i el sector septentrional del Gironès.

El 1304 la aleshores vegueria de Besalú comprenia també la zona d’Olot, Beget i Costoja; no incloïa, en canvi, Vilademuls ni tota la zona empordanesa a l’est de Bàscara, que constituïen el comtat d’Empúries i el vescomtat de Rocabertí, els quals no foren mai considerats plenament de la demarcació de Besalú.

El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, vigent fins al 1833, la sots-vegueria constituí l’alcaldia major de Besalú, una de les dues en que fou dividit el corregiment de Girona, al capital de la qual -vacil·lant ja els primers anys de la Nova Planta– fou traslladada a Figueres al començament del segle XIX.