(Palma de Mallorca, segle XVIII – cartoixa de Valldemossa, Mallorca, 1760)
Frare cartoixà. És autor d’un manual d’ètica que mereixeria grans elogis.
Socias, Miquel -cartoixà, s. XVIII-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1760
Siscar i Siscar, Gabriel
(Oliva, Safor, 17 març 1760 – Gibraltar, 12 agost 1829)
Marí, matemàtic i polític. Germà de Francesc. Catedràtic de nàutica i de matemàtiques. Governador militar de Cartagena durant la guerra del Francès, fou membre de la regència de Cadis durant el període 1810-14 i 1820.
En tornar Ferran VII de Borbó fou condemnat a mort, però pogué fugir a Gibraltar (1823), on visqué gràcies a una pensió de Wellington.
Entre les seves obres de matemàtiques sobresurten Tratado de Aritmética, Trigonometría esférica y Cosmografía para uso de las guardias marinas i unes Tablas astronómicas.
Sanelo i Lagardela, Manuel
(Xàtiva, Costera, 1760 – València, 23 juny 1827)
Lexicògraf. Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València. Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català. Amb tal finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos, acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit.
Emprengué també un extens Diccionario valenciano-castellano, que quedà inèdit i inacabat a causa de la seva mort. Es tracta d’una rica compilació que amplia el contingut del Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros (1764), amb materials trets dels texts i documents antics valencians i d’altres fonts lexicogràfiques. Ha estat editat i estudiat per J. Gulsoy (1964).
Publicà també unes cartes filològiques sobre qüestions d’ortografia valenciana a les planes del “Diario de Valencia” (1802-03), reeditades per Gulsoy en la “Revista Valenciana de Filologia” (1963-66).
Garcia, Josep
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1760 – València, 1796)
Arquitecte. Deixeble de Vicent Gascó i Massot a la Universitat de València. Fou acadèmic de mèrit (1785), tinent director (1791) i professor de matemàtiques (1791-94) de l’Acadèmia de Sant Carles de València. També obtingué els càrrecs de mestre major de la ciutat i del capítol de la seu.
Projectà els banys de l’Hospital General de València, la casa del mestre de la catedral i altres residències particulars, i, encara, la capella del Sagrari de Manises, les esglésies de Benafer, Caudiel i Requena.
Traçà també la catedral d’Eivissa.
Gamborino, Miquel
(València, 1760 – Madrid, 1828)
Pintor i gravador. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, on obtingué un primer premi de gravat.
En sobresurten les còpies de la Puríssima i l’Ecce Homo de Joan de Joanes, una Vida de la Mare de Déu en dotze vinyetes, un Viacrucis sobre dibuix de Vicent López i els retrats de Maria Isabel de Bragança i Maria Josepa Amàlia de Saxónia.
Contribuí a la propagació de la litografia, en que destaca la popular de Sant Josep amb el nen Jesús.
Coret i Peris, Cristòfor
(Alboraia, Horta, 1683 – València, 1760)
Eclesiàstic i mestre de llatí.
Publicà Explicación de la síntaxis de Torrella (1712), els Diálogos de… Luis Vives (1723), en versió bilingüe (llatí-castellà), Centuria de frases reducidas a método fácil (1725), Noches y días feriados sobre la síntaxi del maestro Juan Torrella (1750).
Cladera i Company, Cristòfor
(sa Pobla, Mallorca, 1760 – Palma de Mallorca, 1816)
Erudit. Estudià dret a Múrcia, Oriola i València. Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions (1785) i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1787-91) i la traducció del diccionari de física de Brisson (1796-1802).
A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del siglo XVI (1794) aportà documentació inèdita. Es conserven els seus Apuntes para formar una historia crítica del Reino de Mallorca.
Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca (1792) i el títol de cronista de Palma de Mallorca (1807). Fou funcionari del ministeri de l’interior de Josep I Bonaparte i pel fet d’ésser afrancesat visqué a l’exili fins al 1814.
És conegut per la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.
Capó i Martorell, Miquel
(Palma de Mallorca, segle XVII – 31 agost 1719)
Impressor. Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment (1688). Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu (1695-1713).
D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen: Leges Synodales Maioricensis Episcopatus (1692), del bisbe Pere d’Alagó, i Disertaciones históricas del culto immemorial del B. Raymundo Lulio (1700), de Jaume Costurer.
Fou succeït pel seu fill Pere Antoni Capó i Santandreu (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1760) Impressor. Establert a la plaça de Cort de Palma de Mallorca. Les seves produccions començaren el 1721. Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany. A la seva mort la impremta passà a Salvador Savall.
Camaron i Melià, Josep Joan
(Sogorb, Alt Palància, 26 desembre 1760 – Madrid, 11 gener 1819)
Pintor i gravador. Fill de Josep Camaron i Bonanat, i germà de Manuel. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou pensionat a Roma.
En retornar obtingué el títol de pintor de cambra del rei i fou nomenat director de pintors de la Reial Fàbrica de Porcellanes del Bon Retir (1799-1812).
Es conserva obra seva en col·leccions reials de la noblesa madrilenya, a Barcelona, València, Cadis, Salamanca i Galícia.
Cabanelles i Cladera, Miquel
(sa Pobla, Mallorca, 20 gener 1760 – Madrid, 23 desembre 1830)
Metge. Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector general d’epidèmies a València i a Múrcia, i, posteriorment, sotsinspector general de medicina i cirurgia a Madrid. L’any 1800 experimentà els efectes dels gasos acidominerals contra la febre groga.
Escriví alguns treballs sobre la terapèutica d’aquesta epidèmia (1801) i Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana (1802).
Dades dels Països Catalans 