(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós durant la guerra contra Castella.
El 1363 era un dels cavallers destacats entre grans reforços catalans que entraren a Aragó després de la caiguda de Carinyena.
(Catalunya, segle XV)
Cavaller. En 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II.
Fou nomenat capità al Penedès. Hi lluità coratjosament. L’any següent fou assetjat a Vilademàger, on resistí bé.
(Barcelona, 1903 – Guadalajara, Castella, 9 octubre 1958)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Ha destacat com a paisatgista i obtingué nombrosos premis.
Morí en un accident d’avioneta.
(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1834 – Barcelona, 10 novembre 1910)
Pintor. Excel·lí com a retratista, per bé que conreà bastant la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.
(Tragó de Noguera, Noguera, 24 febrer 1850 – Vic, Osona, 6 febrer 1930)
Metge. Exercí la professió a Sabadell i a Barcelona, on gaudí de gran prestigi per la seva competència i pel seu esperit d’iniciativa en qüestions assistencials.
Publicà nombrosos treballs mèdics originals, així com traduccions.
(Catalunya, segle XIII – Bulgària, juny 1306)
Almogàver. Serví a la Companyia catalana a Orient.
Morí en la gran batalla contra els alans. Un dels millors cavallers d’aquests li tallà d’un cop d’espasa el braç esquerra. Dos dels seus companys, l’adalid Arnau Miró i el mariner Bernat de Ventallola, el venjaren.
(Matadepera, Vallès Occidental, segle XVI – Roma ?, Itàlia, segle XVI)
Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Barcelona i prior de l’església de la Mare de Déu de Montserrat, a Roma.
Deixà inèdita l’obra titulada De les dones més famoses de la Història.
(Matadepera, Vallès Occidental)
Caseriu i antiga quadra, situat a la dreta de la riera de les Arenes, sota el cim de Sant Llorenç del Munt.
(Nyer, Conflent, 1556 – 1627)
Militar. Era senyor del castell de Nyer, i de les seves freqüents bandositats nasqué la lluita entre nyerros i cadells que es generalitzà pel Principat.
El perfil que representaven les seves forces, compostes per bandolers, i l’agitació constant que produïren, obligà el virrei F. de Toledo a segrestar el castell de Nyer (1579), i el seu successor, el comte d’Aitona, a fer el mateix amb el monestir de Cuixà (1580), on Banyuls s’havia instal·lat.
El duc de Terranova fracassà en voler capturar-lo, i acabà oferint-li d’anar a lluitar en l’exèrcit reial a Nàpols, la qual cossa acceptà el 1581.
(Perpinyà, segle XVIII – Barcelona, 1795)
Escriptor, del grup de Tuir, fill de Tomàs de Banyuls i de Martín, baró de Nyer i marquès de Montferrer, i germà petit de Joan Baptista.
Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent. Traduí en vers al català la Zaira de Voltaire (1780-82).
Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795.
Dades dels Països Catalans 