Arxius mensuals: Març de 2020

Gausfred I d’Empúries-Rosselló

12 Respostes

(Catalunya Nord, segle X – 991)

(o Jofre I)  Comte d’Empúries–Rosselló. Únic fill i successor de Gausbert I.

Tingué un llarg i pacífic govern, torbat només per les incursions dels pirates sarraïns, que l’obligaren a traslladar la capital a Castelló d’Empúries. Fou el primer comte català que encunyà moneda prescindint del nom del rei de França.

Féu copioses donacions al monestir de Sant Pere de Rodes, que des d’aleshores entrà en el seu període d’esplendor.

Instituí hereus els seus fills Hug I i Guislabert I, que preferiren repartir-se el govern territorialment i senyorejar el primer sobre Empúries i el segon sobre el Rosselló. Des d’aleshores els dos comtats apareixeran separats, per bé que associats en diversos aspectes tributaris i de mútua assistència.

La seva muller és deia Ava.

Gausbert I d’Empúries-Rosselló

6 Respostes

(Catalunya, segle IX – 931)

Comte d’Empúries-Peralada i del Rosselló (916-931). Fill del comte Sunyer II i d’Ermengarda. Es casà amb Trudegarda.

Pujà al tron a la mort del seu pare (915), fent costat al seu germà Benció. Mort aquest l’any següent, restà comte únic. També eren germans seus Elmerad i Guadall –bisbes d’Elna– i Arsenda -muller de Francó, vescomte de Narbona-.

Va lluitar contra les incursions dels pirates sarraïns i ajudà a Ramon III de Tolosa a rebutjar la invasió magiar de l’any 924; una inscripció de l’església de Sant Martí d’Empúries l’anomenà heroi triomfant.

A la seva mort fou succeït pel seu fill Gausfred I.

Gausachs i Armengol, Josep

2 Respostes

(Barcelona, 1 maig 1889 – Santo Domingo, República Dominicana, 26 juliol 1959)

Pintor i dibuixant. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja.

Després de dues estades a França (durant la I Guerra Mundial i el 1935), anà a la República Dominicana, on fou professor i director de l’escola de Belles Arts de la capital.

Conreà la pintura de figures, el paisatge i, especialment, la natura morta. L’originalitat de les formes i la força del colorit l’emparenten amb el fauvisme.

Gausac -Vall d’Aran-

10 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (994 m alt), situat a l’extrem nord-est de la plana de Viella.

L’església parroquial (Sant Martí), gòtica, té un notable campanar vuitavat; conserva una talla d’un Crist, el retaule major, gòtic, i un baptisteri i una pica romànica. A la rectoria hi ha incrustada una estela funerària romana, de marbre blanc.

Formava un municipi independent fins al 1970. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Casau i la caseria de Sant Per.

Gaudí -Reus-

1 Resposta

(Reus, Baix Camp)

Barri de la ciutat, al nord-oest del centre urbà.

Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Leví (1964-65), que preveia l’edificació de 8 ha per a 12.500 habitants.

Hom n’inicià la construcció a la fi dels anys 1960. És ocupat per obrers qualificats i per empleats.

Gatell i Folch, Joaquim

1 Resposta

(Altafulla, Tarragonès, 3 gener 1826 – Cadis, Andalusia, 13 maig 1879)

Explorador. Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona.

Interessat pels països de l’Àfrica, estudià l’àrab. El 1859 anà a Algèria, i l’any 1861 va emprendre un viatge al Marroc, on simulà que es convertia a l’islamisme. Va ascendir a cap d’artilleria amb el nom de Caid Ismail.

Explorà les contrades del Nun, el Sus i Tekna (1864), on emmalaltí, i retornà a la Península Ibèrica, on va romandre fins al 1868, però tornà a l’Àfrica i va viatjar per l’oest d’Algèria i per Tunis.

L’any 1869 publicà L’Oued et le Tekna i va deixar les obres Revueltas en el Imperio de Marruecos en 1862, Descripción del Sus, Manual del viajero explorador en África, etc, publicades en castellà per José Gavira, el 1949.

Va morir quan preparava un tercer viatge.

Gatell i Domènech, Josep Ildefons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1834 – 1918)

Historiador. Ordenat sacerdot el 1854, rector de Sant Joan, a Gràcia (1868-83), i de Santa Anna, de Barcelona, on féu importants reformes.

Col·laborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme. És autor, entre altres obres, d’una Historia de la Revolución de Septiembre (1875), d’una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia (1876) i d’obres religioses en castellà. El 1896 estrenà el drama El llenyataire.

Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.

Gatell, Sebastià

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XIX)

Darrer abat de Poblet (1831) abans de la destrucció. Fou el CV dels generals i el LI dels quadriennals.

Fou elegit com a successor de Josep Queralt.

Gata, La

9 Respostes

(Barcelona, 1864 – 1866)

Agrupació teatral. Dirigida a un públic obrer i menestral, la seva finalitat era fer una representació diària d’obres de caràcter popular.

L’acceptació que tingueren aquestes representacions afavorí el naixement del teatre català modern, principalment arran de l’èxit obtingut per L’esquella de la torratxa de Frederic Soler.

Va oferir les seves representacions al Teatre Odeon de Barcelona i després es traslladà al Teatre Romea, on prengué el nom de Teatre Català.

Fundada, entre altres, per l’empresari Joaquim Dimas, el dibuixant Tomàs Padró i el primer actor còmic Lleó Fontova, hi va tenir una significativa participació Frederic Soler (Pitarra), que hi va estrenar bona part de les seves primeres produccions.

Gasull i Martínez, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1918 – Palma de Mallorca, 1982)

Malacòleg.

Anà a residir a Palma de Mallorca, on ha aplegat la notable biblioteca científica de la Societat d’Història Natural de les Balears, en el butlletí de la qual ha publicat des del 1964 nombrosos estudis de classificació de la fauna malacològica de les Illes Balears, del País Valencià i de l’àrea de Múrcia.