(Olot, Garrotxa, 24 setembre 1866 – 27 setembre 1930)
Religiós escolapi, orador i dramaturg.
Escriví en castellà nombroses obres per a infants, algunes de les quals foren musicades.
Col·laborà a la premsa castellana de Barcelona, on passà a residir.
(Mataró, Maresme, 28 gener 1811 – Barcelona, 30 agost 1897)
Jurista i notari. Catedràtic de la Facultat de Dret i degà del Col·legi de Notaris de Barcelona.
L’any 1858 fundà la revista “La Notaría”. Membre de diverses acadèmies doctes de Barcelona.
És autor de Formulario completo de notarías (1862), Apuntes de notarías (1871) i Tratado de la prescripción catalana (1880).
Féu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès (1870-80), publicades el 1889. El Col·legi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el Premi Falguera, al millor treball sobre redacció de documents notarials.
Dedicat també a les ciències naturals, a la literatura i a la música, va escriure La combustión espontánea del cuerpo humano, La visión y los efectos del estereoscopio, Discurso sobre el arte musical español, etc.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1778 – Balmonte, Castella, 1824)
Compositor. Estudià violí i orgue a Montserrat, i l’any 1794 ingressà a l’orde dels jerònims a l’Escorial.
Compongué algunes misses, una Salve Regina, un Veni Creator i unes matines, estrenades en presència de Ferran VII de Borbó (1821).
Era conegut pel sobrenom de Pere Montserrat.
(Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany)
Poble (376 m alt), al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort septentrional de les serres de Finestres i Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XI), depenia del monestir de Banyoles (el lloc és esmentat ja el 947). El 18 de setembre s’hi celebra l’aplec de Sant Ferriol.
Es conserva (restaurat modernament) el castell de Falgons, de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons, propietat de la família de Cartellà.
Poble (949 m alt), prop de la vora oriental de l’altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra.
L’altiplà és limitat, al sud, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars, que dominen la plana d’en Bas.
L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al segle XVI.
Formà part de l’antic terme de Joanetes.
(Berguedà)
Alineació muntanyosa dels Prepirineus orientals, que s’estén en direcció est-oest, paral·lelament a la serra de Cadí, per damunt del Llobregat. És un massís calcari mesozoic.
L’altitud màxima l’assoleix el pic de Falgars, de 1.288 m, amb la collada de Falgars, a 1.250 m.
S’hi troba el santuari de Santa Maria de Falgars, del segle XI.
(la Pobla de Lillet, Berguedà)
Santuari marià (Santa Maria de Falgars), a la serra de Falgars.
El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona.
Bé que una tradició pretén de situat la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.
Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi (1352), i més tard, ermitans.
L’església fou reedificada el 1646. Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV. És lloc de molta devoció.
Nom que tenia el terme general de la ciutat de Tarragona.
Al segle XIV comprenia els llocs dels Pallaresos, el Torell, Botarell, el Burgar, el Mas de Moretó, el Milà, el Rourell, Montgons, els Masos d’En Goda, Font de l’Astor, el Codony, Constantí, Vila-seca de Solcina, Vila-seca del Comú, Barenys, la Pineda, Masricard, Mascalbó i Vilafortuny.
(Catalunya, segle XIV)
Cavaller. Fou fidel servidor de Pere III el Cerimoniós, ja des del temps que aquest era infant reial i topava amb l’hostilitat de la reina Elionor de Sicília.
El 1334, per ordre de l’infant, procedí contra els cavallers que havien comès abusos a Vila-rodona. Després de pujar al tron Pere, en fou conseller.
En 1341 formava part de l’assemblea especial reunida a Poblet per tractar de la tibantor existent amb França i dels conflictes de Montpeller.
(Garraf)
Riu subterrani de la costa, dins de la comarca, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt. En 1/2 km. baixa 100 m, i ha originat l’avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat.
Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf, 1/2 km al sud-oest del port, es dreça el penya-segat de la Falconera, d’un centenar de metres.
Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semi-submarina que serveix d’escorredor al riu, la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans. La cova és penetrable uns 60 m aigua endins, i uns 300 m mitjançant galeries practicades per aprofitar-ne l’aigua.
Dades dels Països Catalans 