Arxiu d'etiquetes: viles

Hostalric (Selva)

27 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 3,39 km2, 189 m alt, 4.058 hab (2016)

0selva

Situat al peu del massís de les Guilleries, al sud de la comarca, a l’esquerra de la Tordera.

Les bases de l’economia local són el comerç (especialment el negoci de la fusta), l’agricultura de secà, i també de regadiu (s’hi conreen sobretot cereals i arbres fruiters), la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i la indústria (paperera, alimentària, química, etc).

La població, en descens durant anys, a partir del 1960 ha augmentat notablement.

La vila es troba en un escarpament balsàmic sobre el riu, dominada a ponent pel l’església parroquial de Santa Maria del segle XVII. Vila important en fets de guerra per la seva situació estratègica. L’any 1462, durant la guerra contra Joan II, hi entraren les tropes de la Generalitat capitanejades per Pere de Bell-lloc. Prop de la vila, en la guerra dels Segadors, les tropes castellanes foren derrotades pels camperols. En les guerres contra els francesos, l’any 1694, va caure en poder d’ells. Durant la guerra del Francès, la vila fou saquejada i el castell d’Hostalric pres pels francesos (1809-10).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Biblioteca

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

17 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 118,99 km2, 542 m alt, 1.189 hab (2016)

0terra_altaSituat entre els rius d’Algars i Canaleta, afluent per la dreta de l’Ebre, al vessant meridional de la serra de Pesells, al sud-oest de Gandesa, al límit amb el Matarranya. Relleu accidentat pels ports de Beseit, excepte la vall d’Horta, situada al nord de la vila. Boscos d’alzines, roures i pins.

Hi predomina l’agricultura de secà (principalment vinya i en segon lloc oliveres), base de l’economia local, hi ha una part de conreus de regadiu (horta), complementada per la ramaderia (porcina i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura, de la fusta i tèxtils. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tortosa. La població, amb tot, ha disminuït des de l’inici del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és dalt d’un turó, s’hi destaquen la plaça Major, porticada, amb la Casa de la Vila, renaixentista, i l’església parroquial de Sant Joan Baptista. El castell d’Horta fou donat el 1177 als templers, que hi establiren la comanda d’Horta. Hi va residir, de jove (1898-99 i 1909), Pablo Picasso.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic convent franciscà de Sant Salvador d’Horta, les caseries dels Pesells i les Montcades i el despoblat de Ferres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guissona (Segarra)

48 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,10 km2, 484 ma alt, 6.892 hab (2016)

mapa segarra

Situat al centre de la plana que duu el seu nom.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, la ramaderia i l’avicultura, i té una important cooperativa agropecuària (Agropecuària de Guissona). La indústria és força diversificada. La població, que havia començat a minvar a la fi del segle XIX, reprengué el creixement a partir del 1900.

Els orígens de la vila es remunten a l’Edat del Ferro; després va ésser un poblat ibèric i més tard, municipi romà. Del nucli medieval en resta part de la muralla. A la vila també destaquen la plaça Major, porticada, l’església arxiprestal neoclàssica i barroca de Santa Maria, antiga col·legiata de Guissona, i el Museu Municipal, amb importants col·leccions d’història local.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Fluvià (on hi ha les ruïnes d’un palau episcopal renaixentista inacabat) i l’enclavament del mas d’en Portes, separat del terme, a ponent.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Institut – Museu – Margeners (castellers)

Castell de Mur (Pallars Jussà)

22 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 62,42 km2, 532 m alt, 175 hab (2016)

0pallars_jussa

(ant: Guàrdia de Tremp o Guàrdia de Noguera)  Estès pel vessant nord de la serra del Montsec, drenat per la Noguera Pallaresa, a la dreta del pantà de Terradets. El terme és el resultat de l’annexió, el 1972, dels de Guàrdia de Noguera, i Mur.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, vinya, farratges, oliveres i ametllers). Ramaderia porcina i ovina. Àrea comercial de Tremp.

La vila de Guàrdia de Noguera és la capital del municipi.

El municipi comprèn, a més, el castell de Mur, ben conservat. la col·legiata de Santa Maria de Mur (del segle XI), el poble i antic priorat de Cellers, la quadra de l’Espona i nombrosos despoblats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Gratallops (Priorat)

2 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 13,52 km2, 321 m alt, 237 h (2016)

0priorat

Situat al nord-oest de Falset, a l’aiguabarreig dels rius de Siurana i Montsant (afluent del primer i subafluent de l’Ebre). El terreny és accidentat, al nord, pels contraforts meridionals de la serra de Montsant, amb algunes hectàrees de bosc i pastures.

La vinya i altres conreus de secà típics de la comarca (ametllers i oliveres) són la base de l’economia local. Existeix una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina i granges avícoles. Hi ha també algunes petites indústries. Àrea comercial de Reus. Amb tot, la població ha experimentat un fort descens des de mitjan segle XIX a causa de l’emigració.

La vila és enlairada a la dreta del riu de Siurana; l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. És una de les poblacions que formaven el priorat d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Granyena de Segarra (Segarra)

7 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 16,30 km2, 636 m alt, 147 hab (2016)

mapa segarra

(o de Cervera) Situat al sud-oest de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta, entre el Corb i l’Ondara, afluents del Segre, al sud de Cervera.

Els conreus de secà (cereals -blat i ordi-, vinya i olivera) ocupen gairebé tota la superfície del terme; la ramaderia i l’avicultura són activitats complementàries. Àrea comercial de Cervera. Amb tot, la població ha experimentat un notable descens des del segon terç del segle XX, si bé darrerament s’ha estabilitzat.

La vila és al peu de les ruïnes de l’antic castell de Granyena; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Fora vila hi ha el santuari del Camí, que conserva elements de la vella capella romànica.

Passà als templers a mitjan segle XII, els quals hi establiren una comanda, que el 1312 passà als hospitalers.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Granadella, la (Garrigues)

9 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya(: 88,70 km2, 528 m alt, 723 hab (2016)

0garrigues

Situat al sud-oest de la comarca, als contraforts occidentals de la serra la Llena, fins a vora del riu de la Cana, al límit amb la Ribera d’Ebre i el Segrià.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a l’olivera, a més de cereals i ametllers, i complementada per la ramaderia estabulada (porcí i oví) i la indústria agropecuària. Hi ha dues cooperatives agrícoles, es un important centre oleícola. Àrea comercial de Lleida. La població ha disminuït contínuament des de mitjan segle XIX.

A la vila es destaquen l’església parroquial de Santa Maria de Gràcia, notable edifici barroc, i el nucli antic o Vila Closa, amb restes de les muralles i del castell de la Granadella i cases porxades amb elements barrocs i renaixentistes.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gràcia -Barcelona-

88 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga vila i actual barri de la ciutat, situat al nord de l’Eixample, entre les Corts de Sarrià, Sant Gervasi, Horta i Sant Martí de Provençals. Es formà vora la cruïlla del camí de Barcelona a Sant Cugat del Vallès (avui passeig de Gràcia i carrer Gran de Gràcia) amb el camí de Montcada i Reixac al Llobregat, que correspon a la travessera de Gràcia, i el nom li ve donat del convent de Santa Maria de Gràcia, o dels Josepets, de frares carmelites.

Al començament del segle XIX comptava amb unes 200 cases i passava del miler d’habitants; hi havia cases de pisos de lloguer en carrers estrets entre el carrer Gran i el que després fou anomenat Torrent de l’Olla, diverses masies i algunes torres d’estiueig.

Després d’una efímera independència durant el Trienni Liberal, en què fou constituït municipi, tornà a dependre de Barcelona. El 1830 li fou concedit el títol de vila i a mitjan segle obtingué l’autonomia i es formà el municipi de Gràcia.

El seu creixement urbà fou notable i centres destacats foren la plaça del Diamant, de Sant Joan, del Rellotge amb la casa de la vila, del Sol i de la Llibertat, que comptà amb el primer mercat. S’hi establiren fàbriques tèxtils i de rajoles. Entre el 1860 i el 1870 es feren importants obres d’urbanització: s’inaugurà l’estació del ferrocarril a Sarrià el 1863, i el 1872 s’uní a Barcelona per un tramvia.

El 1897, quan comptava amb més de 60.000 h, fou agregat a Barcelona.

Gósol (Berguedà)

21 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 56,29 km2, 1.423 m alt, 228 hab (2016)

Encaixat a l’interior meridional de la serralada pre-pirinenca, al vessant occidental del Pedraforca. El relleu és molt accidentat, entre cims de més de 2.000 m, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig, avets, roures i alzines, a la serra del Verd i a la clotada de l’aigua de Valls.

La vida econòmica del municipi es limita a la ramaderia ovina (que havia donat lloc a una tradicional elaboració de formatges i teixits de llana) i l’agricultura de secà típica de muntanya (l’altitud només permet el conreu de patates de llavor i de cereals). Darrerament s’hi ha desenvolupat el turisme d’estiu i de caps de setmana. Àrea comercial de Berga. La població ha minvat notablement des de mitjan sege XIX, si bé actualment s’ha estabilitzat.

La vila (gosolans) és en un pla entre la Llacuna i la Clota; és destaca l’església parroquial gòtica de Santa Maria. Hi ha restes de l’antic castell de Gósol i de la primitiva població que estava situada fins al final del segle XIX dalt del tossal de Gósol.

El terme comprèn, a més, l’antic terme de Castellfraumir, els pobles i els llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres, despoblats, i el llogaret de Sorribes.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Caminada

Gironella (Berguedà)

17 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 6,78 km2, 469 m alt, 4.829 hab (2016)

0bergueda

Situat a l’extrem sud de la comarca, a banda i banda del Llobregat. Hi ha rouredes, pinedes i boscos de ribera.

La vida econòmica local és dominada per la indústria tèxtil cotonera (que ha aixecat al llarg del riu les colònies fabrils de Viladomiu Nou, Viladomiu Vell i Bassacs), complementada per l’agricultura (hi ha conreus d’horta vora el riu, però prepondera el secà, amb vinya i cereals) i altres indústries (com la mecànica, de la fusta i l’alimentària). Àrea comercial de Berga.

La vila és a la confluència del Llobregat amb la ribera d’Olvan. S’hi destaquen l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànico-gòtica dels segles XIII i XIV i restes (part de la torre i murs) de l’antic castell de Gironella. Al març hi té lloc l’Exposició Industrial i Comercial de l’Alt Llobregat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques