(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1864 – Palma de Mallorca, 1941)
Enginyer de camins, canals i ports, i urbanista.
El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca (aprovat el 1903), de forma radial i concèntrica -com el projecte del pla Rovira i Trias per a Barcelona (1859)-, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma de Mallorca.
Fou alcalde de Palma (1906-07), i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 20 octubre 1938 – Fukuoka, Japó, 25 abril 1994 )
Pintor. Realitzà la seva formació a l’illa natal, València i alguns països europeus.
Obtingué el primer premi a la Biennal d’Art Universitari d’Eivissa.
Exposà a Barcelona en 1961. Ha presentat les seves obres a Alemanya.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 27 març 1775 – Madrid, 9 febrer 1843)
Militar i polític. Germà d’Ignasi. Fou ministre de la Guerra en el govern de Martínez de la Rosa (febrer-octubre 1822).
Mariscal de camp (1833) i capità general de Granada (1834), fou ascendit a tinent general (1839) i elegit senador.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1773 – Madrid, 30 octubre 1837)
Mariscal de camp. Germà de Lluís.
Fou ministre de la Guerra (octubre 1837) en el govern d’E. Bardaxí.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 setembre 1883 – Barcelona, 21 març 1973)
Arqueòleg i historiador. Seguí la carrera eclesiàstica i fou l’organitzador i arxiver de l’Arxiu Històric d’Eivissa, adoptat i creat després oficialment per la diputació provincial (1938). Col·laborà en diversos diaris eivissencs.
Són molt coneguts els seus estudis sobre folklore, com Romancer tradicional eivissenc (1954) i Costumbrismo I-II (1960-66). Amb tot, la seva obra cabdal és la Historia de Ibiza (4 volums, 1966-67). Publicà també llibres de poemes, en català i en castellà.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 7 juny 1876 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1971)
“Picarol” Dibuixant i caricaturista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Establert a Barcelona a la primeria del segle XX, col·laborà a les revistes satíriques catalanes “Cu-cut!”, “L’Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”.
Visqué un temps a Chicago, on col·laborà amb el “Chicago Tribune”.
De tornada, s’establí a Palma de Mallorca, on obrí les Galeries Costa, dedicades a la venda d’obres d’art i antiguitats.
Publicà les Guies Costa, que difongueren les possibilitats turístiques de Mallorca (1929).
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 20 setembre 1944 – Barcelona, 23 març 2026)
Escriptor i teòric de l’art. Interessat per l’estètica, ha investigat les idees literàries, artístiques i musicals dels segles XVIII i XIX.
Autor dels reculls poètics: Variacions sobre un tema romàntic: “Ombra i llum” (1978, en col·laboració amb Francesc Parcerisas), El preludi (1979), Un viatge d’hivern (1989, premi de la Crítica) i El desert (1997); narracions El vas de plata i altres llibres de misericòrdia (1991), i novel·les El camí de Vincennes (1995, premi Prudenci Bertrana), així com diversos assaigs sobre la teoria de l’art La voluntat expressiva (1990) i Formes de l’individualisme (1994).
Director de la col·lecció de poesia “Marginales” de Tusquets, ha publicat també una antologia del romanticisme alemany El entusiasmo y la quietud (1979). Professor de la teoria de l’art a la Universitat Autònoma de Barcelona.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 4 abril 1949 – )
Sociolingüista i cantautor. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1972), amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura. Professor a la Universitat de les Illes Balears del 1972 al 1980, en fou coordinador del departament de català i vicedegà de la facultat de filosofia i lletres.
Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el ministeri d’educació per a la introducció del català en el sistema educatiu (1979-80).
Del 1980 al 1988 fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya i promogué, entre altres iniciatives, el curs multimèdia Digui, digui… i el centre de terminologia Termcat, el qual va dirigir des del 1988 fins el 1997. Fou subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1989 i 1996, i aquest any participà activament en l’elaboració de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona.
De 1996 al 2009 fou director dels estudis d’humanitats i filologia de la Universitat Oberta de Catalunya. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1989, de la qual l’any 2010 fou elegit president.
Ha participat en diverses iniciatives de promoció lingüística i cultural de la Unió Europea, entre les quals la xarxa Europa Diversa, la Convenció Catalana per al futur de la Unió Europea i el Llibre Blanc del Patronat Pro Europa L’ampliació de la Unió Europea: efectes a Catalunya.
Entre moltes altres publicacions sobre temes lingüístics, literaris o culturals, és autor dels llibres La nostra pròpia veu. Literatura de les Pitiüses (1984); Els perfils del català. Varietats i registres de la llengua catalana (1990); El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República (1991); Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística (1992), Conocer la lengua y la cultura catalanas (1993), Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996), La cultura a Eivissa i Formentera (segles XIX i XX) (2001) i Una política intercultural per a les Balears? (2002).
Com a cantant formà part del grup musical eivissenc UC, que edità tres discs amb cançons tradicionals entre el 1974 i el 1979. Posteriorment formà part del grup Falsterbo Marí, amb el qual publicà Salta un ocell (2000) i Cor de Crom (2002). El 2006, en solitari, interpretà i compongué Ansa per ansa.
Dades dels Països Catalans 