Arxiu d'etiquetes: Vic (nascuts a)

Bonhom -jurista-

Deixa un comentari

(Vic ?, Osona, segle X – Catalunya, després 1024)

Jurista, clergue i cal·lígraf. Firmava indistintament Homo bonus i Bonus homo. Actuà a Vic i a Sant Cugat del Vallès vers la fi del segle X. Estigué al servei dels comtes Guifré II Borrell i Ramon Borrell I de Barcelona com a notari.

Els seus coneixements jurídics li permeteren la compilació titulada Liber iudicum popularis, basat gairebé exclusivament en el codi legal visigot, amb un pròleg i apèndixs interessants. Ell mateix la copià i il·luminà en dos notables exemplars, datats a Barcelona el 1010 i el 1011, un d’ells per al monestir de Ripoll, que es perdé al segle XIX, i l’altra es conserva a El Escorial, regalada pel bisbe de Vic Joan Baptista de Cardona a Felip II.

Boixader i Roura, Àngel

2 Respostes

(Vic, Osona, 21 desembre 1889 – Buenos Aires, Argentina, agost 1935)

Periodista i promotor cultural. Col·laborador d’“En Patufet” i “L’Escena Catalana”.

A 20 anys se n’anà a l’Argentina, on escriví en nombroses revistes catalanes. Fou president del Casal Català i propulsà els Jocs Florals de Buenos Aires. Fundà una filial de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

Bofill i Bosch, Fidel

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 3 agost 1934 – 21 maig 2013)

Pintor. Format a Vic, conreà un paisatgisme impressionista amb el qual recrea l’estil dels pintors modernistes catalans. Exposà regularment a l’estranger.

La seva obra Puente Alta és exposada al Metropolitan Museum de Florida (USA).

Bayés i de Luna, Pilar

3 Respostes

(Vic, Osona, 21 abril 1941 – )

“Pilarín Bayés”  Dibuixant il·lustradora. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1959-64).

Els seus dibuixos es caracteritzen per un to infantívol i ingenu però alhora ple de gràcia i d’ironia.

Col·laboradora de la revista “Cavall Fort” des del començament, ha il·lustrat sobretot llibres infantils i juvenils, però també auques i cartells.

Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, ha assajat també de caricaturista en diverses publicacions (“Oriflama”, “El 9 nou”, “El Correo Catalán”, etc.).

Basil -pintors-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors i dauradors.

Localitzada a les comarques de Vic i de Ripoll, es desconeixen la major part dels seus membres, ja que firmaven les obres només amb el nom de família: los Basil.

D’entre els que se’n té notícia destaquen:

Francesc Basil  (Vic, Osona, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Pintor. En 1686 començà a pintar cinc teles per a la capella de Sant Bernat de la seu vigatana. Les enllestí l’any següent. També féu obres per a d’altres temples, com els de Sant Joan de les Abadesses i el de Sant Feliu de Torelló.

Felip Basil  (Catalunya, segle XVIII)  Pintor. Pintà quadres per al santuari dels Horts, a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), i daurà (1790) el retaule major del santuari de Puig-l’agulla (Osona).

Bardolet i Boix, Antònia

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 11 desembre 1877 – Borredà, Berguedà, 17 desembre 1956)

Narradora, poeta i traductora. De formació autodidàctica, col·laborà a publicacions periòdiques com “Gazeta Montanyesa” de Vic, en què aparegueren els seus primers treballs en vers, i “Feminal” de Barcelona, on publicà alguns poemes i traduccions d’autors anglesos. Cultivà preferentment la prosa.

Publicà un recull de narracions sobre la psicologia femenina, Siluetes femenines (1913), a la “Biblioteca d’Autors Vigatans”, una tria de les quals aparegué en un volum de la col·lecció “Lectura Popular”, i el 1918, la traducció de la novel·la de M.E. Ruffin, El defensor del silenci.

Realitzà estudis astronòmics meritoris.

Baranera i Pasqués, Josep Maria

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1873 – Barcelona, 1920)

Eclesiàstic. Fou president de l’Associació d’Eclesiàstics de l’Apostolat Popular, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, famós predicador i director literari de diverses editorials.

Col·laborà a gairebé totes les revistes catòliques i socials de Catalunya, dirigí els setmanaris “Aurora Social” i “Revista Social” i prengué part activa en diverses assemblees culturals.

És autor de Balmes i la seva obra apologètica social (1904) i El clasicismo poético de Manuel de Cabanyes (1909).

Banús i Comas, Carles

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 9 maig 1852 – Madrid, 1934)

Enginyer militar i escriptor. Prengué part en la tercera guerra carlina i fou ascendit a capità. Amb el grau de coronel (1877), fou nomenat professor d’història militar a Guadalajara.

És autor de l’obra Estudios de arte e historia militar (1881-84), que consta de tres parts (Política de guerra, Política militar i Creación y organización de los ejércitos), i que constitueix un important estudi teòric i pràctic sobre la guerra.

Altres obres: Minas militares (1886), Historia de la guerra de 1914 (1922) i Expedición de catalanes y aragoneses a Oriente a principios del siglo XIV (1929).

Antoni de Sant Jeroni

3 Respostes

(Vic, Osona, vers 1730 – Barcelona, 1802)

(Antoni Alabau i Quingles)  Trinitari descalç (1743). Visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou escriptor general.

Escriví Gran tragèdia de la Passió i mort de Jesucrist Nostre Senyor, que assolí un gran èxit de representacions populars i és el text primitiu de la coneguda Passió d’Olesa de Montserrat, on s’interpretà per primera vegada el 1795.

Publicà algun treball en castellà, com la Vida del Beato Miguel de los Santos, traduït més tard al català per ell mateix.

Andreu, Jaume

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1853 – Santa Maria la Real de Nieva, Segovia, Castella, 1938)

Dominicà. Missioner a les illes Filipines, on visqué des del 1875 fins al 1900. Fou professor de filosofia i dret canònic a Manila. Col·laborador al diari “Libertas” sota el pseudònim de Laercio.

Retornat a la península, encara seguí ensenyant a Àvila.

Al congrés balmesià de Vic, l’any 1910, presentà un treball titulat Criterio de libertad o solución única, que no arribà a ésser publicat.