Arxiu d'etiquetes: vescomtat Illa

Fenollet i d’Urtx, Pere (VI) de

7 Respostes

(Rosselló, segle XIII – 1315)

Primer vescomte d’Illa. Senyor de Sant Maurici de Graulera i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt. Fill d’Hug (I) de Fenollet. Criat a la cort dels reis de Mallorca. Es casà amb Esclaramonda de Canet.

Heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló, Castellnou, Conflent i Capcir. El 1298 comprà la senyoria, castell i vila d’Illa, junt amb unes altres possessions a la seva cosina Geralda d’Urtx. Poc temps després comprà la meitat de la senyoria de Jóc i el castell de Vià.

El 1303, Jaume II de Mallorca li cedí en feu Bulaternera. El nou rei Sanç I de Mallorca-Rosselló li concedí les justícies d’Eus i el títol de vescomte d’Illa (1314).

En morir, deixà quatre fills (Pere (VII), Hug, Galceran i Ponç de Fenollet i de Canet) i una filla (Marquesa).

Fenollet, Francesc de * -vescomte d’Illa-

Deixa un comentari

Veure> Francesc II de Perellós i de Rocabertí (nom que adoptà com a vescomte d’Illa i de Canet, segle XV-1466).

Castro i de Cervelló, Margarida de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XVI – segle XVII)

Dama. Heretà el títol vescomtal d’Illa. El 1613 es casà amb el noble i futur escriptor Francesc II de Montcada.

El vescomtat d’Illa fou per al seu fill Guillem Ramon de Montcada.

Castre-Pinós de So i Carròs -germans-

2 Respostes

Eren fills de Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So.

Francesc de Castre-Pinós de So i Carròs  (Ribagorça, 1450 – 1497)  La seva muller, Aldonça Roig, fou amistançada del príncep de Girona (després rei Ferran II el Catòlic). Llur rebesnét fou Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d’Aragó.

Pere Galceran de Castre-Pinós de So i Carròs  (Ribagorça, vers 1455 – 1530)  Fou el successor del seu pare. En la sentència reial del 1493 aconseguí que li fossin adjudicats els vescomtats d’Illa i de Canet. El 1490 combaté contra Pere de Planella, i posteriorment serví Ferran II el Catòlic a Nàpols com a capità d’armes. El rei el recompensà amb la terra de Velluti (Basilicata) el 1505 i amb l’acaidia de Cosenza. Morí sense fills.

Castre-Pinós, Pere de

1 Resposta

(Ribagorça, segle XV – segle XVI)

Fill il·legítim de Felip (VII) de Castre-Pinós i de Mendoza, del qual rebé el vescomtat d’Illa en casar-se amb Catalina de Lanuza, i, com que no tingué fills, féu hereu el seu cosí germà Berenguer Arnau IV de Cervelló i de Castre-Pinós.

Els Cervelló, barons de Castre, es cognomenaren de Castre i de Cervelló o de Cervelló i de Castre indistintament.

Illa, vescomtat d’

22 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIV – )

Títol senyorial i jurisdiccional, concedit el 1314 per Sanç I de Mallorca a Pere de Fenollet i d’Urtx. Era centrat en la vila d’Illa, i comprenia, a més, Llotes, Marsugà, Graulera, Bulaternera, Bula d’Amunt i Estoer.

A la mort, sense fills (1423), de Pere de Fenollet i de Narbona, quart vescomte, el vescomtat fou segrestat pel rei fins que es decidís a qui pertanyia, puix que era disputat pels Pinós i Fenollet i els Castre-Pinós. Posteriorment les distintes línies d’aquest llinatge se’l disputaren en plets, així com amb els Cervelló. Per una sentència del segle XVI fou adjudicat a Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i de Boixadors (mort després del 1574).

A la mort (1588), sense fills, de Berenguer Arnau de Cervelló-Castre i d’Alagó, s’inicià un altre plet entre els Alagó i després els Montcada, marquesos d’Aitona, i els ducs d’Híxar.

Durant la guerra dels Segadors fou confiscat al marquès d’Aitona i atorgat a Josep d’Ardena i de Sabastida, primer comte de les Illes, però retornà posteriorment als seus propietaris legítims.

En desús des del segle XVIII, fou rehabilitat el 1931 a favor de Maria de Ferrer i de Sarriera.

Fenollet i de Saportella, Andreu de

5 Respostes

(Rosselló, segle XIV – vers 1387)

Tercer vescomte d’Illa i quart de Canet, baró de la Portella i de Lluçà. Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet. El 1353 es casà amb Sibil·la de Narbona, filla d’Eimeric V, vescomte de Narbona.

El 1355 participà en la guerra de Sardenya, i després en la dels Dos Peres, en la qual fou fet presoner (1363) i passà el seu captiveri a Sevilla. Un cop alliberat, estigué al seguici d’Enric de Trastàmara. El 1371 era capità general de la frontera del Rosselló, on el 1373 rebutjà, a Panissars, l’intent d’invasió per part de Jaume IV de Mallorca.

Gràcies a la seva puixança, augmentà els seus dominis amb la baronia de Castellnou i el castell de Bellpuig (1372), i la baronia de Mosset (1374). Aquest mateix any passà al servei del duc de Gandia, de qui fou conseller i camarlenc, i fou nomenat capità general del Rosselló i la Cerdanya.

L’any 1375 Pere III el Cerimoniós li donà la total jurisdicció de les seves senyories. En relació amb el conflicte entre Pere III i Jaume de Mallorca, actuà d’ambaixador prop del legat del papa, l’arquebisbe de Narbona, per confirmar la sobirania de Pere III sobre l’illa.

Féu testament pel juliol de 1386, i finà poc després; deixà hereu el seu fill Pere VIII de Fenollet i de Narbona, i les baronies de Mosset i Paracolls, a Hug de Santapau.

Fou germana seva Marquesa de Fenollet i de Saportella  (Catalunya Nord, segle XIV)  Muller de Pere Galceran (II) de Pinós. Llur descendència recollí els vescomtats d’Illa i de Canet.

Fenollet i de Narbona, Pere VIII de

2 Respostes

(Rosselló, segle XIV – 1423)

Quart vescomte d’Illa, cinquè de Canet i baró de Castellnou. Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella. Es casà (1385) amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Rueda.

El 1389 lluità contra la invasió dels Armanyac, i el 1392 passà a Sicília, on rebé de Martí I el Jove el títol de vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, que el rei sicilià tractava de recuperar.

Posteriorment figurà molt en la política catalana, sobresortí a les Corts i es declarà partidari de Lluís d’Anjou, duc de Calàbria, durant l’interregne produït a la mort de Martí I l’Humà (1410-12). Participà, però, a les primeres Corts, convocades pel rei Ferran I d’Antequera a Barcelona. El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet.

Fou l’últim del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren (1424) a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida; la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren (1424) a la seva neboda, la reina vídua Margarida de Prades (que les vengué el 1426 a Ramon de Perellós); els vescomtats d’Illa i de Canet foren segrestats per la corona el 1423, i el 1425 foren atribuïts a Bernat Galceran de Pinós.

Fenollet i de Canet, Pere VII de

8 Respostes

(Rosselló, segle XIV – 1353)

Segon vescomte d’Illa. Fill i hereu de Pere de Fenollet i d’Urtx i germà d’Hug i de Ponç. El 1329 es casà amb Marquesa de Saportella, que li aportà les baronies de Lluçà i la Portella.

Fou lloctinent del rei Sanç I de Mallorca des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III de Mallorca durant més de quinze anys, el qual el cobrí de favors; es passà però a Pere III el Cerimoniós i fou empresonat pel rei (1342) al castell de Bellver.

El Cerimoniós l’alliberà el 1343 en apoderar-se de Mallorca. Durant el procés instruït al rei de Mallorca fou un testimoni implacable contra aquest. Figurà després al Consell Reial del Cerimoniós i dirigí en gran part la campanya d’ocupació del Rosselló (1344).

El 1345 Jaume III posà setge al seu castell de Corbera. L’any 1347 impedí una temptativa de Jaume III per apoderar-se del Conflent.

Vers el 1350 estigué a Perpinyà per estudiar la possible unió amb Venècia contra Gènova. El mateix any anà a París per negociar amb Felip VI la venda de la senyoria de Montpeller, interrompuda per la mort del francès.

Ver el 1350 heretà, del seu cosí germà Ramon de Canet, el vescomtat de Canet.

Foren fills seus Marquesa i Andreu de Fenollet i de Saportella (l’hereu).

Cervelló, Berenguer Arnau de -varis-

8 Respostes

Berenguer Arnau (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Guerau i de Ramon, els quals moriren, juntament amb el seu pare, a Sardenya, on ell també havia estat sota la tutela d’un altre germà seu, Guillem, l’arquebisbe de Càller. Ambdós moriren aviat, i heretà el patrimoni el germà més petit, Guillem Ramon (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (III) de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Fill gran i hereu de Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós. Es casà amb Joana de Castre-Pinós i de Mendoza i foren els pares de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.

Berenguer Arnau (V) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1560)  Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós. Heretà les baronies i s’intitulà també vescomte d’Illa, feu que pledejà amb els Castre-Pinós, barons de Vallfogona, i que guanyà el seu fill Berenguer Arnau (VI) de Cervelló. Els seus germans Felip de Cervelló (Catalunya, segle XVI) i Joan de Cervelló (Catalunya, segle XVI) foren lloctinents de Mallorca (1538-47).

Berenguer Arnau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI)  Fill de Berenguer Arnau (V) de Cervelló. Guanyà un plet amb els Castre-Pinós pel vescomtat d’Illa. Fou el pare d’Estefania de Cervelló-Castre, de Berenguer Arnau (VII) i de Felip (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (VII) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI – 1588)  Fill i hereu de Berenguer Arnau (VI). Juntament amb el seu germà Felip (I) de Cervelló (Catalunya, segle XVI – 1590) foren barons de Castre i de Peralta i vescomtes d’Illa. Ambdós moriren sense successió i l’herència passà a la seva germana Estefania de Cervelló-Castre.