(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble (1.454 m alt) de l’antic municipi de Montcortès de Pallars, al sector septentrional de l’antic terme, format per la vall d’Ancs (on es troben, a més, els pobles de Sellui i de Balestui).
Situat a la dreta del riu d’Ancs, que aflueix, per la dreta, a la Noguera Pallaresa, a l’indret de l’antic poble del Comte.
De la seva parròquia depenen tots els pobles de la vall. La seva jurisdicció pertanyia al monestir de Gerri.
(Alta Ribagorça)
Vall de la comarca, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2.546 m alt, a la pica de Cerbi, de 2.742 m, limiten la vall pel nord).
Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera: entre el coll de Sas (1.480 m), al nord, i el pla de Corroncui (1.235 m), al sud, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera (el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1.325 m alt), de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües.
La vall comprèn la major part dels termes de Viu de Llevata i de Malpàs i, a la vall afluent d’Erta, un petit sector del de Benés.
El curs més baix del riuet de Viu, després de l’aiguabarreig amb el riuet de Peranera, rep també els noms de riuet del Convent o de Gironella.
Municipi d’Osona (Catalunya): 34,39 km2, 982 m alt, 177 hab (2017)
Situat a l’alta vall del Ges (vall de Vidrà o el Vidranès), que travessa el terme de nord a sud, al nord de la comarca, al límit amb el Ripollès i la Garrotxa. Envoltada per una sèrie d’importants serralades i poblat en gran part de boscs de faigs, alguns sectors de pins i grans pasturatges, especialment al de Siuret.
Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina; avicultura. Explotació forestal. Ha esdevingut un centre d’estiueig. Àrea comercial de Vic.
El poble és al peu del puig Castellar, centrat per l’església parroquial de Sant Hilari, consagrada el 960 i reconstruïda el 1775; al nord-est hi ha el barri de Creu de l’Arç i la important masia del Cavaller de Vidrà, barroca.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Siuret i Collfred, les esglésies romàniques de Sant Bartomeu de Covildases i Santa Margarida de Cabagès, l’antiga parròquia de Sant Pere de Milany, el veïnat de Palau i diverses masies.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
(Gessa, Vall d’Aran / Gil, Pallars Sobirà)
(o Marimanya) Vall de capçalera de la Noguera Pallaresa, en direcció sud-nord, estesa entre el tuc de Varimanya (2.660 m alt), punt culminant del massís de Beret, i la Noguera. A l’oest, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanya i amb Montgarri a través del portilló de Varimanya.
La vall és drenada pel barranc de Varimanya, afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanya (estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran), el qual constitueix el límit entre les dues comarques.
(Alt Urgell)
Vall del Pre-pirineu, de direcció est-oest, limitada al nord per la serra de Cadí i al sud per les serres del Verd i de Port del Comte.
La vall de Josa (que correspon, en una gran part, al terme urgellès de Tuixén) n’és la capçalera, la qual s’uneix a la coma dels Cortils (enclavament del municipi de Bagà, al Berguedà) i es comunica amb la Cerdanya pel pas de Gosolans, i amb el Berguedà pels colls de Josa (en el camí de Gósol, a l’oest del Pedraforca) i del Collell (en el camí de la vall de Gresolet, al nord del Pedraforca).
Aigua avall de Josa, la vall es tanca i no es torna a eixamplar fins a la vila de Tuixén, nucli més important de la vall, on el riu de Josa s’uneix, per la dreta, al riu de la Mola, que davalla del cim de Clotarons (als cingles de les Costasses) i de la serra del Verd, per formar el riu de la Vansa; aquesta vall i terme de Tuixén es comunica amb el Berguedà (Gósol) pel coll de la Mola i amb el Solsonès (vall de Lord) pel coll de Port.
Aigua avall del molí de la Farga, la vall torna a obrir-se; en aquest sector, rep, per la dreta, la vall de Cornellana i, més a l’oest, al peu d’un contrafort del Cadí, es troba el poble de Fórnols de Cadí. Després de Montargull passa per Sorribes de la Vansa, on conflueix amb el riu Fred, que davalla de la serra de Port del Comte (vora el qual hi ha els llogarets de Pardines i de Sant Pere); aigua avall, i també per l’esquerra, hi conflueix la vall on hi ha el poble d’Ossera, i vora la caseria de la Barceloneta, per la dreta, la llarga vall del riu de Bona, que davalla del Cadí i on es troben els llocs d’Andraén, Banyeres i Sisquer.
Aigua avall, al peu del coll d’Arnat (al camí de la Vansa a la Seu d’Urgell) i del llogaret de Colldarnat, la vall inicia un llarg i profund congost, l’estret de la Vansa, fins a la confluència amb el Segre a l’hostal Nou, en ple congost de Tresponts, després de 32 km de recorregut.
En aquest sector de la vall, el riu de la Vansa és termenal dels municipis de Tost, a la dreta (amb el poble de Montant situat damunt l’altiplà que domina l’engorjada vall), i els d’Alinyà (amb els antics termes de Caferna, Forns i de Sant Ponç) i de Fígols d’Organyà.
(Canejan, Vall d’Aran)
Vall, la més septentrional del vessant dret de la Garona, que constitueix la part més extensa del municipi. La línia de crestes que separa la Vall d’Aran dels territoris occitans de Comenge i Coserans, que culmina als tucs de Crabèra (2.630 m alt) i de Serralta (2.713 m), n’és el límit septentrional; la línia de crestes que uneix el Montlude (2.517 m) amb els rasos de Liat (altiplà on tenen llur capçalera les valls de Toran i de l’Unhòla), a través de les serres de Guarbes, Sescorjada i de pica Palomèra, n’és el límit amb la vall de Varradòs, al sud.
És drenada pel riu de Toran, afluent, per la dreta, de la Garona a Pontaut, format per la unió de diversos torrents que davallen dels tucs de Crabèra i de Güerri i els rasos de Liat (torrent de Güerri, que s’engorja profundament) i de les serres meridionals (comes de Cagüilha, Troja i Beredera).
S’hi assenten diversos nuclis d’habitació permanent o temporal: Era Còsta, Eth Pradet i Campespin, al voltant del poble i santuari de Sant Joan de Toran, a la part alta, i Bordius, Porcingles, Sestrèr, Era Cassenhau i Pujòla-ne-lèg, al voltant del poble de Canejan, a la part baixa.
A més de l’aprofitament ramader, la vall havia estat un centre d’activitat metal·lúrgica (hi havia diverses fargues) i constituïa l’accés principal a les mines de Liat.
Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 106,39 km2, 1.258 m alt, 403 hab (2017)
Situat a la vall de Soriguera, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, al sud-est de Sort. El terme és accidentat i, en gran part, cobert de boscos.
Agricultura amb conreus de cereals, patates, lleguminoses i farratges. La font d’ingressos principal, però, és la ramaderia (bestiar boví i oví). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.
El poble és a la dreta del riu de Cantó. L’església era sufragània de la parròquia de Junyent.
El municipi comprèn, a més, la vila de Vilamur, els pobles de Freixa, Puiforniu, Rubió, Llagunes, Embonui, Tornafort i Malmercat, les caseries i quadres de Saverneda i Llavaners, i l’antic terme d’Estac (annexat el 1972), amb l’antic castell de Mola de Baro.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi d’Anoia (Catalunya): 25,04 km2, 543 m alt, 123 hab (2017)
Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, a la vall de Miralles (o de la riera de Carme), aigua amunt del congost de Santa Càndia; limiten la vall, la serra d’Ancosa, la serra de Miralles (on s’aixeca el castell de Miralles) i l’agulla grossa de Miralles. El sector forestal està ocupat per bosc i alguns sectors de matollar i pasturatges.
L’agricultura és gairebé tota de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi), vinya, arbres fruiters i ametllers. Aviram i cria de bestiar. Àrea comercial d’Igualada. La població viu disseminada.
El nucli inicial de la població es formà al voltant del castell de Miralles, l’església del qual fou la primera parròquia, fins al començament del segle XX en que es traslladà al nucli de Sant Romà, actual cap del municipi, al fons de la vall. La casa del comú i les escoles es troben al lloc pròxim de Can Ramonet.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi del Priorat (Catalunya): 21,83 km2, 463 m alt, 163 hab (2017)
Situat al límit amb el Baix Camp, accidentat pels vessants occidentals de la serra de l’Argentera, dita també serra de Pradell, que el coll de la Teixeta separa del puig Cerver. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga, bosc i roquerals.
Al secà hom conrea vinya, avellaners, oliveres, cereals, ametllers, i, al regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Hom explota pedreres de guix.
El poble és a la vall de Pradell, capçalera de la riera de Marçà. L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena. La població sorgí a la fi del segle XII dins el territori del monestir d’Escornalbou i formà part de la baronia d’Escornalbou.
El municipi comprèn a més el barri de l’Estació de Pradell, del ferrocarril de Saragossa a Barcelona (el túnel de l’Argentera passa pel terme), i el raval de Torre, pròxim a la Torre de Fontaubella.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 25,94 km2, 584 m alt, 456 hab (2017)
Situat a l’extrem oest de la comarca, accidentat per les serres d’Ancosa i de Puigfred, amb la depressió de Pontons i regada per la riera de Pontons, al límit amb Anoia i l’Alt Camp. Gran part del terme és cobert de bosc.
Agricultura de secà (cereals, vinya) i una part de regadiu (patates i fruiters). Antigament hi eren explotades unes mines. És lloc d’estiueig; hi ha colònies de vacances. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. El 1910 tenia 510 h.
El poble és a la dreta de la riera. Església parroquial de Santa Magdalena. Castell de Pontons documentat des del 996.
El terme comprèn també la quadra de Maspontons, la parròquia amb capella romànica de Sant Joan de la Muntanya i el veïnat dels Sovals.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 