Poble, situat al vessant esquerre de la vall d’Escós, drenada pel riu d’Escós, que, a Baro, aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa. La vall també comprèn el poble de Mencui.
L’església de Sant Esteve depèn de la d’Estac.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.230 m alt), de l’antic terme d’Escaló, a la vall d’Escart, separada de la vall d’Espot pels pics de Montanyó, Carbonera i Rosselló; és una vall secundària d’origen glacial, recorreguda pel riu d’Escart, que aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l’est, i pel de l’Espina (1.110 m alt) a l’oest.
El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales, de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.
Vall, a la vall de Ribes, capçalera del torrent Aspre, afluent per la dreta del Rigard.
Al capdamunt hi ha el coll de coma Ermada (1.870 m alt), obert a l’oest del puig de coma Ermada (2.045 m alt), punt culminant del massís de Mogrony.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó. L’església (reconstruïda el 1060) és part en ruïnes i part convertida en masia.
El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell. A partir de la fi del segle X, entrà en gran decadència. El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puel·les, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní. El segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges.
Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, el segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 (el lloc passà a Tavèrnoles).
La comunitat es resistí i es traslladà a Castellbó, on fou suprimida definitivament el 1436 (col·legiata de Castellbó).
Vall de la serra de Llaberia, d’uns 4 km de longitud, dirigida de sud a nord, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m alt), a l’oest, i del Mont-redon (862 m alt), a l’est.
El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia.
La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia.
El barranc de la Dòvia s’uneix al de Santa Maria sota Pratdip.
(Catalunya)
Conjunt de terres enfonsades entre les Serralades Pre-litoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.
Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter (a ponent de Girona) i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant, per 20-25 km d’ample. Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que li dona l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural.
Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma. El més antic és el Camp de Tarragona; el bloc muntanyós del Gaià, a l’esquerra del riu, separa el Camp del Penedès; els materials continentals de la vall del Llobregat donen pas al compartiment del Vallès; i el raiguer del Montseny que gairebé estrangula el llindar amb la Selva.
També es coneix amb el nom de Depressió del Vallès-Penedès.
Poble de l’antic terme de Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent, per la dreta, de la Muga.
La parròquia (Sant Martí) depèn de la de Llorona; fou fundada pels monjos del monestir d’Arles el 878.
L’església, del segle XI, fou cedida aquell segle a la canonja de Girona.
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Poble (1.355 m alt), a la vall de Cornellana, tributària, per la dreta, de la vall de la Vansa, al vessant meridional de la serra de Cadí.
Esmentat ja el 839, pertangué al capítol de la Seu. La seva parròquia depèn de la de Fórnols.
Vall de capçalera de la Noguera Ribagorçana, drenada pel barranc de Conangles o de l’Hospital, que, unit amb el Mulieres sota l’hospital de Viella, forma la Noguera Ribagorçana.
És tancada, a l’est, per la carena que parteix aigües amb la conca de la Garona, des del port de Rius, pel pic de Conangles (2.785 m alt) i pel coll de Conangles (obert damunt el circ de capçalera de Valarties), al tossal dels Estanyets (2.882 m), que domina el petit grup d’estanyets de Conangles, a l’oest.
Pel nord l’aïllen els circs dels estanys Redó i de Rius, separats pel tuc de l’estany Redó (2.540 m), i al sud, el tuc de Comtessa (2.775 m).
A l’obaga s’estén el bosc de Conangles.
Dades dels Països Catalans 