Altiplà (1.200 m alt) del massís del Montseny, a l’est de les Agudes.
Espinal, pla de l’ -Vallès Oriental-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Vallès Oriental (geo)
Corró, riera de
(o riera Carbonell) Afluent esquerrà del Congost, que neix al vessant meridional de la roca Centella, límit sud-oest del massís del Montseny.
Després de passar per Corró d’Amunt, Marata i Corró d’Avall, desemboca prop de Granollers.
Centella, roca
Cim (1.002 m alt) dins el massís del Montseny.
Forma part de la línia meridional de crestes que des del Tagamanent davalla fins a la plana del Vallès.
Bordoi, coll de can
Depressió de la Serralada Litoral Catalana, entre les dues comarques.
Obre pas entre les rieres de Mogent i d’Argentona i es aprofitada per la carretera de Llinars del Vallès a Dosrius.
Corredor, serra del
Sector de les dues comarques, a la Serralada Litoral Catalana.
D’aspecte suau i aturonat, enllaça al nord amb el Montnegre i juntament amb la serra paral·lela del Montalt forma el massís del Corredor.
Prop del cim del Corredor (672 m) es dreça el santuari del Corredor.
Congost, el
(Osona / Vallès Oriental)
Riu (41 km), el més important de les dues branques originàries del Besòs.
Neix als espadats occidentals de la plana de Vic i corre en direcció nord-sud fins a l’aguabarreig amb el Mogent, a Montmeló.
Drena el sector meridional de la comarca d’Osona i entra al Vallès Oriental, després de travessar la Serralada Pre-litoral, aprofitant la gran línia de falla que separa el massís del Montseny dels cingles de Bertí i formant el congost que li dóna nom.
De cabal molt escàs, és de règim pluvial mediterrani, amb fortes minves d’estiu, i unes altres vegades provoca inundacions.
La seva vall és una important via de comunicació que, enllaçant la ciutat de Barcelona amb el Pirineu, ha tingut un paper decisiu en l’evolució de la comarca d’Osona.
Calma, pla de la
(Selva / Vallès Oriental)
Planell que s’estén des de Collformic fins al Tagamanent formant una de les tres parts constitutives del massís del Montseny. És una superfície d’erosió herciniana, fossilitzada per les invasions marines del trias i exhumada en època quaternària per l’erosió.
Els rius s’han encaixat en els vessants buscant el nivell de base del col·lector.
El clima, fred i força humit, provoca la formació d’un sòl profund, amb abundància d’humus. La població és molt escassa.
Caldes, riera de
(Vallès Occidental / Vallès Oriental)
Curs d’aigua, afluent del Besòs per la dreta.
És format sota els cingles de Gallifa, al peu de la roca de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després de rebre per la dreta la riera de Sant Sebastià, penetra a la plana del Vallès a través de l’estret de les Elies.
Deixa Caldes de Montbui a l’esquerra, vora Palau-solità rep la riera de Sentmenat per la dreta i desemboca al seu col·lector entre Mollet del Vallès i la Llagosta, després d’un recorregut de 22 km.
Vora Mollet del Vallès ha estat projectat un important centre urbà anomenat Santa Maria de Gallecs (o Riera de Caldes).
Besòs, el
(Vallès Oriental / Vallès Occidental / Barcelonès)
Riu del vessant mediterrani, que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents.
És forma prop de Montmeló per l’aiguabarreig del Congost i del Mogent. Encapçala la seva conca la Serralada Pre-litoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny.
Corre al llarg de 17 km, primer en direcció sud-oest per la depressió tectònica del Vallès, després tomba cap al sud-est, travessa la Serralada Litoral i entra en el pla de Barcelona; desemboca a la Mediterrània, al nord-est de Barcelona, a la vora de Sant Adrià de Besós, formant un petit delta que la mar va destruint.
Té règim pluvial mediterrani, en contraposició amb l’habitual sequera estiuenca, es produeixen inundacions episòdiques, generalment tardorals.
Els afluents són poc importants, i entre ells sobresurten els de la dreta: la riera de Tenes, la de Caldes i el Ripoll.
Bertí, cingles de
(Vallès Oriental / Osona / Moianès)
Llarga cinglera entre les dues comarques. Conjunt de relleus situats en l’angle NE de la Serralada Pre-litoral Catalana, a la banda de transició del Vallès-Moianès a la plana de Vic; s’estenen al llarg de 9 km des del Figaró fins al pla de la Garga (Centelles), entre els rius Congost (que aïlla del Montseny els cingles) i Tenes.
La seva altura oscil·la entre els 600 i els 800 m, però passà de 900 a puig Oriol (972 m) i puig Fred (952 m).
Formats per estrats alternants de calcàries eocèniques i margues, la diferent resistència d’ambdós materials ha provocat l’aparició d’un relleu en el qual se succeeixen les parets verticals i els petits replans, formant cingleres que són coronades per una superfície estructural.
Dades dels Països Catalans 