Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Abú Abdal·là Muhammad ibn al-Abbar

1 Resposta

(València, 1198 – Tunis, 1260)

Historiador àrab. Treballà al servei del rei Zaian, el darrer monarca sarraí de València. En esdevenir-se la conquesta cristiana de la capital, per les forces de Jaume I el Conqueridor (1238), es trobava a Tunis com a ambaixador de Zaian, gestionant auxili per al seu senyor.

No volgué tornar a la seva ciutat natal. S’establí a Tunis, on ocupà càrrecs importants a la cort. Més tard caigué en desgràcia i morí a la presó.

Escriví una sèrie de biografies de musulmans il·lustres de València.

Abril i Martorell, Ferran

Deixa un comentari

(València, 31 agost 1936 – Madrid, 16 febrer 1998)

Polític. President de la Diputació de Segovia i procurador a Corts (1969-71).

Com a col·laborador d’Adolfo Suárez fou ministre d’Agricultura (1976-77), vicepresident tercer (1977-78) i ministre d’Economia i vicepresident segon del Govern (1978-80). Diputat (1979-82) d’UCD per València.

El 1982 abandonà la política activa.

Abril i Blasco, Salvador

Deixa un comentari

(València, 1862 – 1924)

Pintor. Autor de marines i de paisatges.

El Museu de Belles Arts de València i el Museo de Arte Moderno de Madrid conserven obres seves.

Abargues i de Sostén, Joan Víctor

Deixa un comentari

(València, 1845 – Madrid, 1920)

Explorador. El 1879 recorregué tota la costa de la mar Roja, explorà l’Etiòpia i després remuntà el Nil.

Escriví Notes de viatge (1883).

Abadia i Como, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(València, 1774 – ? , 1860)

Militar. Brigadier, nomenat cap de l’estat major de l’exèrcit de La Mancha per la Junta Central Suprema durant la guerra contra Napoleó. El 1808 es destacà al costat del general Reding durant la batalla de Bailén.

L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics. Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp i ocupà durant alguns dies el ministeri de la Guerra. El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia.

A la tornada de Ferran VII de Borbó al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana.

Marzo, Vicent de -economista-

Deixa un comentari

(València, segle XIX – Barcelona, 1884)

Economista. Fou catedràtic d’economia política i vice-director de l’Institut de Barcelona.

Assolí un gran prestigi pels seus excel·lents dots pedagògics.

Marrades i de Vic, Baltasar

Deixa un comentari

(València, 28 novembre 1560 – Praga, Txèquia, 12 agost 1638)

Militar. Castellà d’Amposta (1635), participà a les guerres de Milà, del Piemont i de Flandes (1694). A les ordres dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II, lluità contra els turcs a Hongria i Transilvània (1605), i contra els venecians al Friül (1617).

Durant la guerra dels Trenta Anys lluità a Bohèmia (1618), Hongria (1623) i Alemanya (1624). Fou ambaixador de Ferran II a Madrid (1625), i comandant suprem de Moràvia (1627).

Morí quan era general de la corona de Bohèmia.

Maestre i Laborde-Boix, Francesc

3 Respostes

(València, 1872 – 1920)

Polític conservador i comte de Salvatierra. Germà de Josep. Alcalde de València (1903-04 i 1913-15) i governador civil de Cadis, Sevilla i Barcelona (1919-20), on destacà per la seva actuació contra els anarquistes, els quals l’assassinaren.

Joan d’Aragó i de Castella -1330/58-

6 Respostes

(València ?, 1330 – Bilbao, País Basc, 12 juny 1358)

Infant de Catalunya-Aragó. Fill d’Alfons III el Benigne i d’Elionor de Castella, germanastre de Pere III el Cerimoniós. Es va casar amb Isabel de Lara, senyora de Biscaia.

Per tal de fugir de la repressió de Pere III, anà amb la seva mare i el seu germà Ferran d’Aragó, a la cort de Castella. Intervingué en la guerra dels Dos Peres contra el Cerimoniós.

Fou mort per Pere I de Castella a Bilbao, a causa d’una conspiració que s’havia ordit contra ell.

Guillén de Mazón, Antoni

Deixa un comentari

(València, finals segle XVIII – Bordeus ?, França, 1835)

Clergue. Adscrit al liberalisme, dirigí després del 1820 els periòdics de Barcelona “Diario Constitucional” i “Indicador Catalán”, i hi publicà llargs articles sobre qüestions religioses.

L’any 1823 fou expulsat de Barcelona i portat pres a França.

Participà, també, en diversos projectes de traducció de la Bíblia al castellà.