(València, 1833 – 1906)
Polític i advocat. Emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinet (Iàtova, Foia de Bunyol).
Fou diputat provincial (1864, 1872 i 1875) i diputat a corts (1899).
(València, 1850 – 1899)
Compositor. És autor de bon nombre de sarsueles, com El mesón del sevillano i La marcha de Cádiz.
(València, 1635 – 17 agost 1699)
Erudit, genealogista i heraldista. Germanastre de Vicent Esquerdo i Pastor. Ciutadà de València. Ocupà, entre altres càrrecs, el de jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap.
Deixà manuscrites diverses memòries, cròniques i catàlegs bibliogràfics, perduts, llevat d’una relació dels justícies i els jurats de València i d’un nobiliari valencià (publicat el 1963).
Se li atribueix el poema heràldic Trobes de mossèn Jaume Febrer en què tracta dels llinatges de la conquista de la ciutat de València (publicat el 1796), que fingí traduir i posar en prosa castellana a partir d’un manuscrit català d’un seu avantpassat.
(València, 1597 – 1630)
Escriptor i ciutadà. Credencier de la generalitat de València. Germanastre d’Onofre Esquerdo i Sapena.
És autor de diverses comèdies (Marte y Venus en París, La Ilustre Fregona, entre altres), representades a València el 1619 i el 1620, i d’un bon nombre de poesies, generalment en castellà, premiades en els certàmens de l’època i publicades en les relacions d’aquests (1620-26).
(Cocentaina, Comtat, 1600 – València, 1667)
Pintor. Deixeble del seu pare Rodríguez d’Espinosa, i més tard de Francesc Ribalta, de qui va aprendre l’estil, la brillantor del color i la tècnica del clarobscur. Destacat exponent de l’escola manierista valenciana, amb influències de Zurbarán i Caravaggio.
D’entre les seves obres destaquen el Retrat del P. Jeroni de Mas, El martiri de Sant Pere, La conversió de la Magdalena, Sant Lluís, bisbe, La Puríssima Concepció, Sant Pasqual Bailón, Sant Joan Baptista.
Fou el pare de Miquel Jeroni Espinosa i Castro (València, 1625 – 1701) Pintor. Col·laborà amb el seu pare.
(València, 1525 – després 1566)
Poeta en castellà. Escriví una continuació de l’Orlando Furioso d’Ariosto, sota el títol de La segunda parte de Orlando (Saragossa, 1555), poc adient, per cert, amb l’esperit i la línia narrativa del poema imitat.
(València, 1748 – 23 març 1818)
Pintor. Fill del gravador Josep Espinós. Professà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que dirigí des del 1787.
Conreà el paisatge i la pintura de flors i ornaments. Excel·lí molt en aquesta darrera especialitat, especialment en els quadres de pitxets, on es percep la influència dels pintors flamencs.
(València, 1721 – 1792)
Pintor, gravador, bibliòfil i col·leccionista d’estampes.
És autor de la Mare de Déu de les Angúnies per al convent del Peu de la Creu.
Els seus gravats foren també, generalment, de tema religiós.
Fou el pare del pintor Benet Espinós i Navarro.
(València, 1763 – Port-au-Prince, Haití, 1838)
Missioner. Conegut amb el sobrenom de Pare València. Franciscà (1777), fou enviat com a missioner a Mèxic, on fou ordenat sacerdot (1787).
Després d’una estada a Califòrnia (1791-93) tornà a Mèxic. Vers el 1800 es traslladà a Trinitat, on fundà un convent de l’orde, i d’allí, a Port-au-Prince (1811), on fundà i promogué diverses institucions benèfiques i culturals.
(València, 1842 – 1889)
Escultor. Destacà en la producció de làpides i monuments funeraris.
Dades dels Països Catalans 