Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Guerrero i Ludeña, Josep Antoni

Deixa un comentari

(València, 1808/12 – 1891)

Polític progressista. Membre de la milícia urbana (1832), prengué part en la primera guerra carlina. Membre de l’ajuntament esparterista de València (1840), fou desterrat a Maó (1843).

Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la Junta Revolucionària de València i fou, des d’aleshores, un dels caps destacats del republicanisme valencià.

El 1868 fou governador provincial i passà al federalisme. Fou diputat a les corts (1869-70), alcalde de València i cap d’un batalló de milícies (1870).

Güelda, Eleuteri

Deixa un comentari

(València, 1679 – Tonquín, Xina, 1733)

Frare dominicà. Fou home de gran activitat missionera.

Exercí el càrrec de vicari general a les illes Filipines. Deixà un epistolari d’interès.

Guastavino i Robba, Severí

1 Resposta

(València, 1879 – 1950)

Periodista i poeta. Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i col·laborà amb articles i poemes, en català i castellà, a la premsa valenciana.

Escriví el sainet Cento i Tomasa (1901) i nombrosos llibrets de falla. Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil.

Fou el pare de Guillem Guastavino i Gallent.

Guastavino i Gallent, Guillem

1 Resposta

(València, 24 octubre 1904 – Benidorm, Marina Baixa, 23 març 1977)

Escriptor i bibliotecari. Fill de Severí Guastavino i Robba. Estudià filosofia i lletres a Madrid. El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona.

El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques d’aquell país. Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España (1958-67). Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i fou director després de la “Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos”.

Publicà entre altres les obres: Síntesis de historia de Marruecos, Un siglo de teatro valenciano, Algunos astrólogos valencianos de los siglos XVI y XVII, Onomástica escalantina, i diversos articles sobre València i d’altres sobre les festes de Moros i Cristians.

Guarner i Pérez, Lluís

2 Respostes

(València, 2 febrer 1902 – 26 agost 1986)

Poeta i assagista. Llicenciat en filosofia i lletres i catedràtic.

Ha escrit crítica literària i narracions, així com traduccions poètiques. Una d’aquestes és el Libro de Canciones, de Heine. Obres de poesia originals seves són Floracions (1924), Cançons de terra i de mar (1936) i Recança de tardor (1948).

En la resta de la seva producció destaquen Pensamientos de Luis Vives (1940), Suerte castellana de una estrofa de Ausias March (1944) i una versió actualitzada del Poema del Mío Cid.

Ha preparat les edicions de les obres de Vicent Venceslau Querol: Obres valencianes completes (1958) i Poesías (1964).

Grisolia i Garcia, Santiago

Deixa un comentari

(València, 6 gener 1923 – 4 agost 2022)

Metge i científic. Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on col·laborà amb Severo Ochoa i Arthur Kernberg en les investigacions sobre els àcids nucleics dutes a cap en el laboratori bioquímic de Nova York.

Durant el seu exercici a la universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fisfat, considerat agent modificador de proteïnes. Fou director del departament de bioquímica de la universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica.

Fou proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica.

Gregòrio, Narcís

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1562)

Religiós mercenari. Fou predicador, teòleg i hel·lenista de mèrit. Ocupà càtedres a les universitats de València, Salamanca i París.

Publicà en llatí diverses obres, la major part de les quals estudien les idees filosòfiques d’Aristòtil.

Granero i Valls, Manuel

Deixa un comentari

(València, 4 abril 1902 – Madrid, 7 maig 1922)

Torero. El 1920 debutà com a novillero a Barcelona. Aquest mateix any a Sevilla li donà l’alternativa Rafael Gómez El Gallo.

Aportà algunes innovacions al toreig (el pase de la firma).

Morí a Madrid agafat pel toro Pocapena.

Granell i Rodríguez, Marc

Deixa un comentari

(València, 19 abril 1953 – )

Poeta. Cursà estudis de filosofia i de filologia i treballà com a professor de català i traductor.

Amb Llarg camí llarg (1977, premi V. Andrés Estellés), inicià una reflexió gairebé metafísica que evolucionà vers el record i la fragilitat de l’instant feliç. En Notícia de la tribu (1978) i Refugi absent (1979), expressa el seu rebuig de la societat actual, i esdevé més concís i narratiu.

És autor també de Materials per a una mort meditada, Exercici per a una sola veu (1983), Fira desolada (1991), L’illa amb llunes (1993), La lluna que riu i altres poemes, Versos per a Anna, Corrent de fons i Matèria d’ombra, aquest quatre últims publicats el 1999.

Ell mateix ha antologat un recull de la seva poesia a Tria personal (1976-1989) (1990) i ha publicat també el recull Poesia reunida 1976/1999 (2000).

Ha estat director de la col·lecció de poesia “Gregal” i dirigí la col·lecció “Poesia” de la Institució Alfons el Magnànim.

Granell i de Ribesaltes, Joaquim

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)

Metge. Fou catedràtic a la universitat i, més tard, conseller reial a Madrid.

Publicà diverses obres de caràcter professional i filosòfic, en castellà i en llatí.