Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Fernández d’Heredia i Díaz de Calatayud, Joan

(València, 1480 – 1549)

Escriptor i cavaller. Destacà als cenacles literaris i a la cort dels virreis. Participà a la guerra contra els agermanats de València.

És autor de bon nombre de poesies en castellà, que figuren al cançoner general d’Hernando del Castillo (1511), al d’Híjar i en alguns altres. Se n’han conservat també sis poesies en llengua catalana.

La seva obra principal és la farsa escènica La visita, bona mostra bilingüe del teatre de l’època, on una dama valenciana manté un debat, en defensa de la seva llengua i del seu país, amb una criada castellana.

El 1562 foren publicades les seves obres a València.

Fernández de Mesa i Moreno, Tomàs Manuel

(València, vers 1715 – febrer 1772)

(o Ferrandis)  Jurisconsult i economista. Advocat dels Reials Consells, exercí els càrrecs d’alcalde major de Gandia i de València, i alcalde del crim de l’Audiència valenciana.

Publicà Arte histórico y legal de conocer la fuerza y usos de los derechos nacional y romano en España y de interpretar aqués por éste y por el propio origen (1747), Oración que exhorta a estudiar las leyes de España por ellas mismas (1752) i Tratado legal y político de caminos públicos y posadas (1755).

Fenollera i Roca, Miquel

(València, 7 juny 1880 – 3 maig 1941)

Pedagog, escriptor i eclesiàstic. S’ordenà a València el 1903. Fou un defensor de la política social cristiana.

Dirigí el “Boletín del Arzobispado” i “Acción Católica Diocesana”. Escriví diverses obres de teologia, ascètica i pedagogia. El 1910 fundà la Institució Religiosa de les Operàries del Diví Mestre (avemarianes).

Viatjà per Anglaterra, Alemanya i Bèlgica aprenent pedagogia per a la fundació d’aquesta escola destinada a l’ensenyament del pobre. El 1938 fou nomenat canonge.

Fenollera i Ibáñez, Josep Maria

(València, 10 desembre 1851 – Santiago de Compostela, Galícia, 6 desembre 1918)

Pintor. Estudià a Roma (1872), on pintà Odalisca, pensionat per la Diputació valenciana. També a Itàlia féu Sant Francesc de Paula, Pescador napolità i Un record de don Jaume el Conqueridor (1875, Diputació Provincial de València).

És autor també d’Adrià d’Utrecht rebent els caps de les Germanies (Diputació). Treballà en molts cartons per a tapissos.

Residí a París i fou professor de belles arts a Santiago de Compostel·la, on pintà el sostre del paranimf de la universitat. També fou professor a l’Acadèmia de Belles Arts de València.

Faulí, Salvador

(València, segle XVIII – després 1813)

Llibreter i impressor. Establert a València almenys des del 1742. Fou secretari i comptador de la companyia de llibreters i impressors de València.

El 1765 inicià la seva activitat com a impressor amb Alabanzas de las lenguas…, reedició de l’opuscle de Rafael Martí de Viciana. Fou amic de Gregori Maians.

A casa seva es reunia una tertúlia dels liberals més exaltats i d’afrancesats, entre els quals Moratín, Meléndez i Marchena.

Farinós i Tortosa, Felip

(València, 26 maig 1826 – 14 octubre 1888)

Escultor. Deixeble d’Antoni Marzo i format a l’Acadèmia de Sant Carles. Al cap de 25 anys d’activitat, obrí un taller i fou professor d’escultura.

La seva obra, decorativa i plena de simbolisme, se situa, estilísticament, dins el corrent romàntic, que predominava a Europa. Excel·lent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de 200 imatges, esparses pel País València, Pamplona, Saragossa i Montevideo, la majoria de les quals es conserven en esglésies i cementiris.

Sobresurten el Davallament (església de Sant Francesc, Oriola) i l’Oració a l’hort, de Sagunt. La seva obra més ambiciosa són la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que esculpí per a l’altar major de la catedral de València.

Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles.

Farinós i Tortosa, Carmel

(València, 1844 – 1919)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles.

Conreà amb remarcable encert el gènere religiós, per bé que s’inspirà en temes molt diversos.

Fambuena i Ramírez, Josep

(València, 1847 – Madrid, 1909)

Periodista i escriptor. Col·laborà assíduament a “El Mercantil Valenciano”. Fou membre de Lo Rat Penat.

Escriví nombroses peces teatrals (Un francès en Almàssera, Fer les cartes) i alguns poemes en català (1877-88).

Falcó i Segura, Jaume Joan

(València, 1522 – Madrid, 31 agost 1594)

Poeta i matemàtic. Comanador de Montesa (1559), lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona (1593).

La seva producció poètica, en llatí, publicada pòstumament (Operum poeticarum, València, 1600), manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma. És autor també del tractat De quadratura circuli (1587).

Fou el pare de Jaume Joan Falcó (València, 1565 – 1641)  Frare dominicà. Escriví en llatí i en castellà. Fou cronista del seu convent a València, i autor de diverses obres religioses.

Falcó de Belaochaga, Fèlix

(València, 17 maig 1625 – 19 agost 1715)

Polític, militar i pintor. Tingué el grau de mestre de camp d’un dels terços de la milícia valenciana. Fou regidor perpetu i tres vegades jurat en cap de València.

El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía… Hasta Felipe V. Durant la guerra de Successió es mostrà filipista; el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei-arxiduc Carles III.