Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Ferrer i Bigné, Rafael

1 Resposta

(València, 12 gener 1836 – 20 febrer 1892)

Poeta i periodista. Estudià lleis. Col·laborà a diverses publicacions del País Valencià i publicà poesies (Les tres germanes (Mallorca, Catalunya i València) (1866) i La creuada dels poetes (1867).

Fou president (1878) de Lo Rat Penat, entitat en la qual participà en la seva fundació, i edità l’assaig Estudio histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII, XIV y XV (1871), que fou traduïda al català a la revista “Lo Gai Saber” (1878).

Sostingué amb Víctor Balaguer una polèmica en la qual defensà la tesi de l’apoliticisme de la Renaixença.

Ferrer, Vicent -dominic, 1605/83-

Deixa un comentari

(València, 1605 – Salamanca, Castella, 1683)

Frare dominicà. Professà al convent de San Esteban de Salamanca, del qual esdevingué prior; durant 18 anys fou regent d’estudis sobre sant Tomàs del Col·legi de Minerva, de Roma.

És distingí pels seus estudis hebraics i pels seus escrits teològics. Fou un notable glossador de les doctrines tomistes, sobre les quals escriví importants obres: Tractatus theologicus (Salamanca 1675-1690) i Tractatus de vertutibus theologicis (Roma 1669).

Ferrer, Bonifaci

6 Respostes

(València, 1350 – Valldecrist, Alt Palància, 1417)

Jurista i eclesiàstic. Fou prior general de l’orde cartoixà, germà de sant Vicent Ferrer. Estudià a Lleida i a Perusa i es doctorà en dret civil i eclesiàstic i en teologia a Lleida.

Fou professor de dret canònic a València a partir del 1376; assessor del justícia criminal a València el 1386 i jurat en representació de l’estament dels ciutadans durant el bienni 1387-89.

El 1389 representà la ciutat de València a les corts de Montsó, i, caigut en desgràcia, fou empresonat (1389-96). El 1396 ingressà a la cartoixa de Portaceli, de la qual fou prior (1400). En aquesta època, Benet XIII li encarregà diverses missions diplomàtiques: davant el duc d’Orleans (1400), i a la cort de França (1401).

El 1402 fou elegit prior de la Grande Chartreuse i general de l’orde, i el 1408 Benet XIII l’envià com a legat al concili de Pisa; les seves gestions no foren, però, reeixides. Instal·lat a la cartoixa de Valldecrist, prop de Sogorb, hi celebrà cada any capítol general fins al 1416.

S’ocupà novament de problemes públics: sentència sobre la successió al Maestrat de l’orde de Montesa (1409) i fou compromissari a Casp (1412), on es col·locà, com tot el grup d’incondicionals del papa Luna, a favor de Ferran d’Antequera. El 1416 se sostragué a l’obediència de Benet XIII i s’adherí al concili de Constança.

Escriví obres de tema jurídic valencià (Notae super foris Regni Valentiae) o cartoixà (Tractatus de coeremoniis monachorum cartusiensium), però la seva obra més famosa és la traducció literal en català de la Bíblia. Impresa a València el 1478 i perseguida, posteriorment, per la inquisició, s’ha perdut gairebé totalment.

Ferrer, Antoni -varis-

Deixa un comentari

Antoni Ferrer  (València, segle XVII – Sant Joan de la Ribera, València, 1644)  Frare franciscà. Gaudí de gran fama per les seves virtuts. És autor d’escrits religiosos.

Antoni Ferrer  (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823)  Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.

Antoni Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Jurisconsult. Escriví diversos treballs de caràcter jurídic.

Ferrando i Arnau, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1848 – Santiago de Compostel·la, Galícia, 1922)

Franciscà. Excel·lí molt com a predicador. Traduí i anotà les obres de sant Bonaventura i d’altres.

Escriví en castellà diversos treballs originals de caràcter religiós.

Ferrándiz i Badenes, Bernat

2 Respostes

(el Canyamelar, València, 21 juliol 1835 – Màlaga, Andalusia, 3 maig 1885)

(o Ferrandis) Pintor. Deixeble de Francesc Martínez. El 1861 exposà el Viàtic a un captaire moribund. Es formà a Madrid amb Madrazo i a París amb Duret. Fou el primer artista pensionat per la diputació de València, el 1863, quan era a París pintant el famós Tribunal de les Aigües (Museu de Bordeus). Des del 1868 fou catedràtic de colorit a l’Escola de Belles Arts de Màlaga.

Les seves obres, la majoria de temàtica popular local, es mouen dins la línia realista de la moderna escola valenciana, com: Proves de convicció, La visita a la dida, El “baratero”, El memoralista, El rosari de les solteres a València, El Mes de Maria, La llotja de la seda, La pescadora valenciana, etc. El seu amic Emili Sala deixà un bellíssim retrat d’ell (1876).

Republicà, participà, a València, en els moviments revolucionaris del 1868 i del 1873; després del primer estigué a Itàlia, on conegué Marià Fortuny.

Ferrandis i Agulló, Marià

1 Resposta

(València, 7 gener 1887 – Xirivella, Horta, 1 juliol 1924)

Periodista i polític. Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista el 1908, en fou secretari el 1914. El desembre de 1915 participà en l’intent, frustrat, de formar la Joventut Nacionalista Republicana. Els darrers anys de la seva vida presidí la Joventut Valencianista, a la qual retornà.

Dirigí el setmanari “Pàtria Nova” (1915) i col·laborà, en català, als diaris “La Correspondencia de Valencia” i “Las Provincias”.

Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en col·laboració de premsa, el pseudònim de Marian.

Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud, Joan

6 Respostes

(València, 1480/85 – 1549)

Poeta i dramaturg. Lluità contra les Germanies i fou una figura destacada a la cort del virrei i als cenacles literaris de València. Mantingué relació amb poetes com Jaume Gassull i Bernat Fenollar, i també amb escriptors castellans, entre els quals gaudí de gran prestigi.

Poeta bilingüe, la seva obra es conserva en el Cancionero General d’Hernando del Castillo (1511) i al d’Híxar, i recull cançons que glossen temes populars de l’època. De la seva obra en llengua catalana es conserven sis poesies, tres de les quals són cobles escrites a l’estil d’Ausiàs Marc.

L’obra més important és La vesita (1525), farsa teatral bilingüe de tradició popular i costumista, que fou representada per a Germana de Foix. Les seves obres foren publicades el 1562.

Ferran i Salvador, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1898 – 12 febrer 1977)

Erudit. Fou professor de la Universitat de València i pertanyé a l’Acadèmia de Sant Carles (de la qual fou secretari perpetu) i al Centre de Cultura Valenciana.

Entre les seves obres destaquen Capillas y casas gremiales de Valencia (1922), El castillo de Montesa (1926), Arnaldo Juan y su “Estil de la governació” (1936) i Historia del grabado en Valencia (1943).

Ferragut i Sanguino, Josep

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1732)

Matemàtic. Cavaller de l’orde de Sant Joan. Prengué part en l’expedició de Sicília del 1719; fou tinent de navili i comandant de fragata.

Deixà inèdit un tractat de nàutica: Tratado de definiciones matemáticas, de álgebra, de definiciones de estática, hidrostática y mecánica….