(València, 9 novembre 1845 – Madrid, 21 gener 1914)
Pintor i restaurador. Fill de Francesc Martínez i Yago. Expert en pintura antiga i retratista famós d’aristòcrates madrilenys. El 1869 fou nomenat restaurador del Museu del Prado, i el 1891, acadèmic de San Fernando.
Excel·lí pintant anècdotes històriques com Inés de Castro, La tornada del torneig o Guzmán el Bueno. Participà en la decoració de la cúpula de San Francisco el Grande de Madrid.
(València, 29 juliol 1914 – 19 juliol 1995)
Escriptora, coneguda per Beatriu Civera.
Les seves obres (novel·les i narracions) descriuen el costumisme valencià i la vida quotidiana: Entre el cel i la terra (1956), Una dona com una altra (1961) i Vides alienes (1975), premi Víctor Català.
(València, 1822 – Madrid, 1898)
Gravador. Amplià estudis a París. Fou deixeble de Calamatta i de Rafael Esteve. Participà en diverses Exposicions Nacionals i obtingué una primera medalla el 1864. Copià amb èxit moltes obres de Murillo.
De la seva producció cal destacar La batalla de La Sagra i El somni del patrici.
Fou director dels tallers de gravat del Banc d’Espanya.
(València, 4 juny 1855 – 3 abril 1924)
Polític i historiador. Llicenciat en dret (1877) i afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1907 i 1917) i president de la diputació (1914-15). Col·laborà a “Las Provincias” -sovint amb el pseudònim Yola-, a “El Archivo” i d’altres publicacions locals.
Nomenat cronista provincial (1891), col·laborà activament en la fundació del Centre de Cultura Valenciana (1914), del qual fou degà en els anys 1915-24. Fou membre de les Acadèmies de Sant Carles, de Lo Rat Penat, i director del Museu de Belles Arts.
Escriví sobre heràldica, arqueologia cristiana i història de l’art, i publicà els volums La diputación de la generalidad de Valencia (1930), La casa de la diputación (1903) i un dels corresponents a la província de València de la Geografia general del reino de Valencia, dirigida per F. Carreras i Candi. Deixà inèdits materials per a una Enciclopèdia Valenciana.
(València, 1750 – 1814)
Arquitecte i polític. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, n’esdevingué acadèmic de mèrit (1779), director d’arquitectura (1791) i director general (1793).
Intervingué en les obres de la Universitat de València i projectà el pont d’Alberic, el retaule de Sant Joan de l’Hospital de València i el de la capella del beat Gaspar Bono de l’església de Sant Salvador, també de València.
Fou diputat per València a les corts de Cadis i formà part de les legislatures ordinàries del 1813 i el 1814.
(València, 2 maig 1754 – Sant Petersburg, Rússia, 30 gener 1806)
Compositor. Residí a Itàlia, Viena, Londres i Sant Petersburg, ciutats on estrenà amb gran èxit les seves òperes.
Se’n destaca Una cosa rara, ossia bellezza ad honestà (1786).
Mozart li va retré homenatge incloent una de les seves melodies a Don Giovanni.
(València, 1875 – 29 setembre 1918)
Periodista i polític. Doctor en dret (1900) i llicenciat en filosofia (1901), fou catedràtic d’institut. El 1892 s’afilià al carlisme, i fou regidor de València (1903-15).
Col·laborà en “El Correo de la Provincia” (1892), “La Monarquía Federal”, “La Idea Popular”, “La Lucha”, “El Pueblo Obrero” i altres periòdics, i dirigí (1911-13 i 1914-18) l’òrgan carlí “Diario de Valencia”.
(València, 1935 – )
Arqueòloga. Formada al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.
Ha treballat sobretot els problemes de la romanització al País Valencià: Terra sigillata de Llíria (1963), La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion (1969), Dianium, arqueología romana de Denia (1970) i altres treballs,
Des del 1969 fou professora a la universitat de Recife, al Brasil.
(València, 1880 – Madrid, 1963)
Autor teatral. Per bé que conreà el bilingüisme, provà de renovar el teatre valencià amb obres com ara L’ombra del xiprer (1910), Pobres milionaris (1936) i L’ase del poble (1936).
Una part de la seva obra per a l’escena ha estat aplegada a Teatro (1914-19).
(València, 4 gener 1840 – Valladolid, Castella, 14 desembre 1912)
Pintor i erudit. Deixeble d’Antoni Gómez i Cros. Obtingué el càrrec de director de l’Escola de Belles Arts de Valladolid (1871) i de conservador dels museus provincials.
S’especialitzà sobretot en pintura de temes històrics, com El Concili III de Toledo.
Dades dels Països Catalans 