Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Meseguer i Benedito, Josep

(València, 1894 – Benimàmet, València, 23 setembre 1957)

Pintor. Destacà com a miniaturista.

Merlo i Piquer, Ismael

(València, 1 setembre 1918 – Madrid, 10 setembre 1984)

Actor. Membre d’una nissaga d’actors, debutà al teatre als 15 anys.

A partir dels anys 1940 alternà la seva dedicació al teatre (especialment amb obres de Mihura i Buero Vallejo), amb el cinema (La caza, 1965) i la televisió.

Merenciano i Puchol, Francesc

(Poble Nou de la Mar, València, 3 abril 1885 – València, 22 agost 1958)

Pintor. Fou deixeble de Joaquim Sorolla, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermenegild Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926. Obtingué bon èxit a França: féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus el 1928. Exposà, individualment, a Madrid (1933) i a València i participà en altres exposicions.

Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives. Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de Xile.

També es dedicà amb fruit a l’ensenyament.

Mercader i de Cervelló, Gaspar

(València, 1656 – 1686)

Escriptor i poeta. Fill de Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut i de la filla de Guerau de Cervelló. Era comte de Bunyol i Cervelló, i tenia diversos títols baronials.

Publicà un Retrato político del señor rey don Alfonso el VIII (1679), del qual existeixen vuit edicions. Manà que les seves obres inèdites fossin cremades. Se n’han conservat tanmateix algunes, escrites per al teatre.

Fou el pare de Miquela Mercader i de Palafox (País Valencià, segle XVII)  Muller d’Eiximén-Peris Milà d’Aragó, marquès d’Albaida. Fou la sisena comtessa de Bunyol, i la darrera Mercader de la línia principal de Bunyol.

Mercader i Carròs, Gaspar

(València, 1568 – 8 agost 1631)

Poeta. Fill de Gaspar Mercader i Mercader i germà de Baltasar Mercader i Carròs i de Miquel Mercader i de Cervelló.

Pertanyé a l’Acadèmia dels Nocturns (1591) amb el sobrenom de Relámpago i en presidí a casa seva (1593) algunes sessions.

Autor de la novel·la pastoral El Prado de Valencia (1600), que inclou gran nombre de poesies d’ell mateix i d’altres poetes com ara Guillem de Castro, Gaspar Aguilar, Carles Boïl, etc.

Fou el pare de Laudomi Mercader i de Centelles  (País Valencià, 1592 – 1654)  Segon comte de Bunyol. Fou un famós corredor de boux. A la seva mort només deixà una néta:

Melià i Sinisterra, Josep

(València, 4 juny 1911 – Madrid, 21 febrer 1999)

Industrial. Fill de Josep Melià i Ballester. Durant la Segona Guerra Mundial ajudà molts fugitius dels països bel·ligerants a passar a l’exili, fet que el decidí a dedicar-se, acabada la guerra, a la indústria turística.

Inicià les activitats el 1947, i aviat l’agència de Viatges Melià es convertí en una de les més importants organitzacions turístiques del món, amb sucursals a Europa i a Amèrica i amb hotels de luxe als principals punts turístics.

Melià i Bernabeu, Josep Maria

(el Cabanyal, València, 1885 – València, 22 maig 1974)

Escriptor. Estudià nàutica. Amb el pseudònim Pigmalión publicà articles de divulgació sobre temes d’astronomia a la premsa local.

Col·laborador de Ràdio València, algunes de les seves conferències foren després publicades en forma de llibre amb el títol Una velada astronómica en Peñíscola y seis conferencias radiofónicas.

Publicà també Blasco Ibáñez, novelista (1963), obra reeditada, amb correccions i ampliacions, el 1967, amb el títol Blasco Ibáñez novelista y su Universidad Popular.

Melià i Bernabeu, Felip

(València, 1 gener 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 31 octubre 1973)

Autor teatral. Estrenà a València, durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades.

Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris (1921), El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vosté la burra, amic, Encara queda sol en la torreta (1931), El malcarat (1931) i L’ambient (1932), entre altres.

S’exilià el 1939.

Melià, Josep

(València, 1735 – 1805)

Frare agustí. Era mestre en arts i teologia. És autor d’obres piadoses.

Mei i Galès, Pere Patrici

(València, segle XVI – 1623)

Impressor. Fill de Joan Mei i Jerònima Galès, i germà de Joan Felip. Treballà al taller familiar dirigit per la seva mare. Després de morir el seu padrastre, Pedro de Huete (1581), continuà la impremta, associat amb la seva mare, i, quan morí aquesta (1588), la regentà ell tot sol.

Va imprimir les millors obres que foren publicades a València al seu temps, entre altres, la Crónica de Pere Antoni Beuter (1604), les Décadas de Joan Gaspar Escolano (1610-11) i els Anales de Francesc Diago (1613) i nombroses obres literàries, així com pragmàtiques i fulls solts.

Va fer diversos treballs per al municipi de València, que el subvencionà, així com per a la diputació i l’arquebisbat.