Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Martí i Martínez, Empar

Deixa un comentari

(València, 9 setembre 1903 – Madrid, 3 maig 1973)

Actriu. Debutà al teatre Princesa de València a l’edat d’onze anys amb La alondra y el milano, i formà part després de la companyia de l’actor còmic Pedro Zorrilla. Casada (1928) amb l’actor Francesc Pierrà, tots dos formaren una companyia que funcionà durant més de vint anys.

Interpretà obres de Benavente, Arniches, José María Pemán, els germans Álvarez Quintero, etc. La seva darrera creació fou El tragaluz, d’Antonio Buero Vallejo.

Treballà també al cinema on interpretà diversos papers a Currito de la Cruz, Tarde de toros, París bien vale una moza, etc.

Martí i Grajales, Francesc

2 Respostes

(València, 18 novembre 1862 – 12 agost 1920)

Erudit i historiador. Dedicat al periodisme, col·laborà a “El Universo”, “El Progreso” i “Las Provincias”. Es dedicà a treballs de recerca historiogràfica i publicà nombroses monografies sobre temes valencians.

D’entre les seves obres cal destacar Orígenes del grabado en Valencia (1883) i Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII i XVIII (1883), ambdues en col·laboració amb Puig i Torralva; El notario Carlos Ros y Hebrera. Bibliografía (1891), El doctor Gaspar Juan Escolano, cronista del Reino (1892), El Dr. Juan Plaza (1893), Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia (1905-12), El Dr. Melchor de Villena (1916), Ensayo de una biblioteca valenciana del siglo XVIII; Obras de Juan Fernández de Heredia (1923) i Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el Reino de Valencia hasta el año 1700 (1927).

Martí i Alegre, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1890 – 1972)

Escriptor. Autor de diverses peces còmiques (La plaça redona, Jo no sóc jo, El boticari de Beniarrau, Voler els fills, El veïnat, La fava de Ramonet, en col·laboració amb I. Serneguet i que serví de tema al primer film sonor realitzat a València, etc), i d’un poema simfònic (La Verge per l’horta).

Acabada la guerra civil féu un programa benèfic a la ràdio en català. Fou president de diverses agrupacions culturals i entitats econòmiques.

Era l’oncle del cineasta Lluís Garcia-Berlanga i Martí.

Martí, Bartomeu

1 Resposta

(València, segle XV – Roma, Itàlia, 25 març 1500)

Cardenal. Nebot de Joana de Borja. El 1473, quan era a Roma com a majordom de Roderic de Borja, fou nomenat per Sixt IV bisbe de Sogorb, però no fou acceptat per la diòcesi d’aquella ciutat.

El 1496 fou creat cardenal per Alexandre VI i el 1497 nomenat bisbe de Bagnorea. El 1489 renuncià en favor de Joan Marrades el bisbat de Sogorb, que mai no havia ocupat, i en morir aquest el 1499 tornà a reprendre’l, renunciant-hi definitivament l’any següent a favor del seu nebot Gilabert Martí.

Assolí de Ferran II el Catòlic l’ennobliment de la seva família.

Marrades, Joan

1 Resposta

(València, segle XV – Roma, Itàlia, 1499)

Prelat. El 1498 fou nomenat bisbe d’Albarrasí i Sogorb pel papa Alexandre VI.

Marquès i González, Josep Vicent

Deixa un comentari

(València, 29 novembre 1943 – 4 juny 2008)

Escriptor, sociòleg i activista. Ha estudiat el comportament sexual i la marginació de la dona.

De les seves obres destaquen: País perplex (1973), No és natural (1980), Amors impossibles (1983), Sexualidad y sexismo (1991) i Tots els colors del roig (1997).

Marquès, Joan -bisbe Patti-

Deixa un comentari

(València, segle XV – 1499)

Prelat i frare dominicà. Fou doctor en teologia i confessor de Ferran II el Catòlic. El 1494 era nomenat bisbe de Patti (Sicília).

Deixà diversos escrits i una col·lecció de sermons.

Maroma, Marcel

Deixa un comentari

(València, 1612 – 1694)

Prelat i frare dominicà. Fou catedràtic de filosofia i teologia a la Universitat de València. Per conservar aquesta funció docent renuncià al seu nomenament de bisbe d’Oriola. Posteriorment fou catedràtic a Salamanca i confessor del rei Carles II.

És autor d’obres religioses i d’una gramàtica en vers.

Mariner d’Alagó, Vicent

Deixa un comentari

(València, 18 febrer 1571 – Madrid, 1 maig 1642)

Humanista. Poeta en llatí i en grec, d’una gran habilitat i una gran prolixitat. Estudià a València, i fou bibliotecari de la biblioteca d’El Escorial.

La seva obra, pràcticament inèdita, consta de 34 volums. Una petita part fou publicada a Tournon, el 1633, amb el títol Opera omnia poetica et oratoria, que inclou, a més de molts panegírics circumstancials dedicats a reis i a altes personalitats -de qui, en va, esperà favors-, una elegant versió llatina en dístics elegíacs dels cants d’Amor d’Ausiàs Marc.

Traduí del grec al llatí, sovint en vers, Homer, Hesíode, Píndar, Sòfocles, Eurípides, Apol·loni de Rodes, Teòcrit, etc, i del grec al castellà quasi tota l’obra d’Aristòtil i Arrià.

Fou elogiat per Lope de Vega i, sobretot, per Quevedo, que fou el seu únic mecenes. Dels 350.000 versos llatins i grecs que deixà, n’han estat conservats més de 271.000. Deixà, també inèdita, una història de l’imperi peruà, en llatí.

Humanista desplaçat ja del seu temps, no aconseguí, ni de la cort ni de l’alta noblesa per a la qual escriví la seva obra original, cap càrrec substanciós, i morí, finalment, en la misèria.

Marín i Bosque, Josep

Deixa un comentari

(València, 1888 – Vitòria, País Basc, agost 1968)

Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, on fou premiat.