Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Monfort i Asensi, Manuel

(València, 26 març 1736 – 25 febrer 1806)

Gravador. Fill de l’impressor Benet Monfort i Besades. Format a València amb els germans Vergara. Tingué part activa en la fundació de l’Acadèmia de Belles Arts de València, on esdevingué director de gravat el 1765.

Il·lustrà la Guerra de Yugurta, traduïda per l’infant Gabriel de Borbó (1772). Fou un dels iniciadors de la Calcografía Nacional de Madrid. Féu diversos retrats, com el del P. Tosca i els de Carles III de Borbó, Josep Berni i Català i Carles IV de Borbó, entre altres.

Monfort, Lluís

(València, 1780 – 1829)

Eclesiàstic. Fou batxiller en filosofia i doctor en cànons. Actuà de capellà castrense i exercí interinament el vicariat general de l’arxidiòcesi de València. Redactà el “Diario del Reino de Valencia”.

És autor del recull Poesías varias i de bon nombre d’obres, algunes d’elles religioses i d’altres destinades a l’estudi del castellà. Entre les segones sobresurt la titulada Diccionario manual de los sinónimos y equívocos de la lengua española.

Moltó i Díaz Berrio, Remigi

(València, 1 octubre 1816 – Madrid, 5 desembre 1893)

Militar. Participà en la primera guerra carlina, amb els liberals, a Euskadi, a Aragó i al País Valencià. Capità de la guàrdia reial (1840), governador a Visayas (Filipines), mariscal i capità general a Granada, Burgos i Valladolid.

Ascendit a tinent general (1876), fou diputat per Alcoi, senador per Alacant (1878) i director general de la guàrdia civil.

Era germà d’Antoni i pare d’Anníbal Moltó i Izquierdo.

Mollà i Villanueva, Josep

(València, 1728 – 1796)

Frare agustí. Era doctor en teologia. Fou provincial d’Aragó i assumí diversos càrrecs d’importància.

És autor d’obres religioses i d’un recull de sermons.

Moliner i Nicolàs, Francesc

(València, 20 febrer 1851 – Madrid, 21 gener 1915)

Metge i polític. Fou catedràtic a les universitats de Saragossa, Granada i València. Estudià a Alemanya les investigacions de Koch sobre la tuberculosis. Treballà activament a favor del sanatori de Portaceli per a tuberculosos.

Fou nomenat l’any 1893 rector de la Universitat de València, però dimití quatre anys després. Fou diputat per València.

Fundà també un periòdic titulat de primer “Porta-Coeli” i després “El Noticiero Valenciano”. Autor de diverses obres mèdiques.

Molina, Feliu

(València, 1660 – 1726)

Frare franciscà. Publicà diverses obres religioses i una col·lecció dels seus sermons.

Moles, Joaquim

(València, 1730 – Madrid, 1805)

Eclesiàstic. És autor de gran nombre d’obres de caràcter religiós.

Miró, Dídac

(Russafa, València, segle XVI – Roma, Itàlia, 1590)

Jesuïta. Estudià filosofia a París abans d’entrar en religió. Fou provincial a Portugal i confessor del rei Joan III d’aquell país. Més tard ocupà altres alts càrrecs de l’orde, entre ells el de provincial d’Aragó.

És autor de diverses obres, que escriví en llatí.

Miranda i Casellas, Ferran

(València, 1842 – Nova York, EUA, 9 maig 1925)

Escultor. Deixeble de Pasqual Agulló i d’Antoni Marzo i Pardo. El 1860 anà a Madrid, on treballà com a deixeble de Josep Piquer. Més tard anà a París (1867) i després a Nova York.

Entre les seves obres cal esmentar Ignacio Vergara i el Príncep d’Astúries.

Miralles i Rubio, Andreu

(València, 1856 – 8 setembre 1902)

Periodista i polític. Féu estudis militars, que abandonà per dedicar-se al periodisme. Fou redactor dels diaris madrilenys “El Correo” i “El Resumen”.

Secretari d’alguns polítics de relleu, del governador de Matanzas (Cuba), i fou governador de La Isabela (Filipines).

Autor de De mi cosecha i Los dos primeros años de la Regencia.