(València, 1620 – 1673)
Pintor. Deixeble de Francesc Ribalta. La majoria de la seva obra és de temàtica religiosa.
Pintà un Sant Antoni de Pàdua per a l’església de la Santa Creu de València, un altre per a la de Santa Caterina, també de València, i un Sant Martí. Dibuixà la portada del llibre de les festes de la Concepció de València (publicat l’any 1663).
Fou germà seu Urbà Marzo (València, segle XVII) Pintor. S’inclinà, com el seu germà, pels temes religiosos.
(València, 12 març 1845 – 21 gener 1930)
Arquitecte. Deixeble de Sebastià Monleon. Fou arquitecte municipal de València i acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Sant Carles.
Entre les seves obres destaquen el Museu d’Història Natural de València i la façana de la Universitat de València.
(València, 2 novembre 1814 – 19 gener 1895)
(o Diago) Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles, deixeble de M. Parra i Abril.
Conreà amb èxit la pintura de flors (Dibuixos de flors), especialitat dins la qual obtingué diversos premis. També fou retratista d’algun prestigi i restaurador excel·lent.
Era el pare del pintor i restaurador Salvador Martínez i Cubells.
(València, 1628 – Països Baixos, 1691/94)
Gravador i pintor. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa, es dedicà principalment als retrats i als estudis anatòmics. De la seva obra sobresurten les pintures fetes per als retaules de les esglésies valencianes del Carme i del Remei.
Com a gravador féu, entre altres, els retrats del Beat Joan de Ribera i d’Innocent XI.
Viatjà per França i els Països Baixos, on inicià una col·lecció de làmines d’anatomia, que deixà inacabada.
(València, 11 agost 1915 – Alacant, 22 maig 1983)
Historiador. Cronista d’Alacant, ha publicat Privilegios y franquezas de Alfonso X, el Sabio, a Alicante (1959), La iglesia de San Nicolás de Alicante (1960), Alicante monumental (1963), Capítulos de la cofradía de San Nicolás de Alicante, otorgados por Martín el Humano en 1402 (1964), Archivos y bibliotecas de la ciudad de Alicante (1971) i Alicante desde “La Gloriosa” hasta la Restauración (1868-1874) (1972).
Fou germà seu Francesc Martínez i Morellà (València, 1902 – Alacant, 1947) Escriptor. Col·laborà en la premsa d’Alacant i publicà el llibre Mallorca la hechizada (1931) i, en edició pòstuma, l’opuscle, Quins temps, aquells! (1966).
(València, 1822 – 1892)
Metge i polític. Fou director del Museu Anatòmic, professor d’anatomia pictòrica de l’Acadèmia de Sant Carles de València i president del Congrés Medicofarmacèutic de València (1891).
La seva activitat política començà els 1864 als rengles del partit progressista, bé que després passà al conservador. Diputat provincial el 1875, ocupà l’alcaldia de València (1876-79 i 1891-92).
Com a president de la Societat Econòmica d’Amics del País, va promoure l’Exposició Regional del 1883.
(València, 1772 – Carlet, Ribera Alta, 1842)
Escriptor popular. Autor de col·loquis i peces teatrals: L’embarc de l’Albufera, Los aficionats a comèdies i Josep Patrício Gandumbes.
Era gitano i en caló va escriure el sainet La novela de Garroña i Baltasariyo er Gitano. Amb tot, la seva obra més famosa és el Raonament i col·loqui nou de Nelo el Tripero (1792).
(València, 17 gener 1891 – 24 setembre 1965)
Historiador i literat. Germà de Daniel i d’Eduard. Pertanyia al Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou director emèrit de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on excel·lí com a arxiver.
La seva primera publicació fou el conte Les llunyanies suggestives i altres proses (1918), seguit d’El farsant i l’enamorada (1919), Vida d’infant (1921), Històries i fantasies (1924) i la novel·la, l’obra més madura com a fabulador, Primavera inquieta (1926), la qual fou la més ambiciosa de totes.
Hi creà una narració íntima, de to líric, influïda per la prosa de Gabriel Miró. La claredat d’estil i l’ús acurat del llenguatge donen valor antològic a la seva obra. En prosa escriví també Tres històries cruels (1930), la novel·la Una dona s’atura en el camí (1935, Premi Crexells), i L’altre geperut i altres contes (1963).
Com a historiador es dedicà principalment al període de Jaume II el Just. En La tràgica història dels reis de Mallorca (1960) tendeix a l’estudi psicològic dels personatges. També publicà, entre altres obres, Don Pere Conestable de Portugal (1938), Els fills de Jaume II (1950) i Jaume II o el Seny català (1956), l’obra de síntesi més important de la seva producció històrica, i intervingué en la redacció de la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila.
Col·laborà a la premsa valenciana i catalana.
(València, 3 agost 1883 – 27 juny 1935)
Escriptor. Germà de Daniel i de Jesús Ernest. Fou periodista actiu a “Las Provincias”, “València Nova”, “Joventut Valencianista”, “La Veu de Catalunya”, etc.
Publicà els estudis Solidaridad y regionalismo (1908), Síntesi de criteri valencianista (1918), La casa de la Generalitat del regne de València (1920), La indústria valenciana de la seda (1933) i una monografia sobre l’Arxiu Municipal de València.
(València, 8 octubre 1888 – Palma de Mallorca, 8 gener 1953)
Escriptor. Germà d’Eduard i de Jesús Ernest. Catedràtic a Palma de Mallorca. Publicà en castellà les seves impressions de viatges.
Poeta de la terra, publicà La cançó de l’isolat, Vora la mar del Nord (1915), Visions de l’Horta (1916) i Escumes (1936). És autor, a més, de l’assaig Renaixement (1909) i de les novel·les Joventut perduda i La reina.
Col·laborà a “Terra Valenciana”, “Pàtria Nova” i “D’Ací i d’Allà”, entre d’altres.
Dades dels Països Catalans 