Arxiu d'etiquetes: València (nascuts a)

Salvador i Gimeno, Carles

Deixa un comentari

(València, 20 gener 1893 – 7 juliol 1955)

Poeta i gramàtic. Mestre nacional, poeta important (epígon de l’avantguardisme de Salvat-Papasseit en els llibres Vermell en to major, 1929; Rosa dels vents, 1930; El bes als llavis, 1934; El fang i l’esperit, 1952).

Va fer una tasca molt important com a pedagog de l’idioma en introduir el fabrisme al País Valencià, cosa que va assolir amb ampli assentiment de la intel·lectualitat del país reunida a instàncies d’ell mateix a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, tot bandejant així diversos intents secessionistes.

Va professar cursos de valencià a la Universitat de València i després de la guerra civil va idear i endegar els cursos de llengua valenciana a Lo Rat Penat, que van divulgar per tot el país la normalització fabriana, sàviament matisada per Manuel Sanchis i Guarner en el pla científic i per ell mateix en el pràctic, dins el qual li són degudes obres didàctiques molt eficaces.

Salvà i Pérez, Vicent

1 Resposta

(València, 10 novembre 1786 – París, França, 5 maig 1849)

Editor. Fou diputat per València i el 1823 hagué d’emigrar per raons polítiques (restabliment de l’absolutisme). A Londres obrí una llibreria i ensenyà gramàtica castellana a l’Ateneu Espanyol.

Establert posteriorment a París (1830), publicà una Gramática de la lengua castellana (1830) i reuní una valuosa biblioteca espanyola, el catàleg de la qual va ésser publicat pel seu fill Pere Salvà i Mallén a València el 1872 (Catálogo de la biblioteca Salvà).

Salvà i Mallén, Pere

1 Resposta

(València, 1811 – 1870)

Llibreter i bibliògraf. Fill de Vicent Salvà i Pérez, seguí el seu pare en l’exili (1824) i estigué al capdavant de les llibreries que ell muntà a Londres i París. El 1847 retornà definitivament a València, on heretà (1849) la instal·lada allà.

Tingué cura de diverses edicions del seu pare, especialment del Catálogo de la biblioteca Salvá (1872), una bona part del qual fou obra seva.

Salt, Onofre

Deixa un comentari

(València, segle XVI – segle XVII)

Escriptor. Trinitari calçat —professà el 1597— i després servita.

Publicà un Epítome de la milagrosa fundación de la sagrada orden mendicante de los siervos de Nuestra Señora (Barcelona, 1611) i una biografia de sant Onofre (1620).

Salon, Miquel Bartomeu

Deixa un comentari

(València, 1539 – 1621)

Teòleg. Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde.

És autor d’una Commentariorum in disputationem de iustitia (1591) i d’altres estudis de caràcter religiós que restaren inèdits.

Sales i Reig, Jacob

1 Resposta

(València, 16 maig 1849 – Madrid, 22 desembre 1905)

Escriptor. Fill de Jaume Sales i Gomis. Llicenciat en lleis i en filosofia i lletres, col·laborà, a Madrid, a “El Diario Español” i “El Gobierno”. Afiliat al partit constitucional, fou director del seu òrgan, “El Diario de Valencia”. Fou diputat (1881 i 1904) i governador civil d’Astúries i Huelva.

Escriví sainets en català (Un granerer de Torrent, La gallina del veïnat i Pepa la bonica) i, en castellà, comèdies (Dos para dos, Entre marido y mujer, Virgen y mártir) i drames (La campana del suplicio i Las culpas de los padres).

Sales i Gutiérrez, Cristòfor

Deixa un comentari

(València, 4 agost 1763 – 25 juny 1833)

Arquitecte. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, n’esdevingué acadèmic de mèrit (1785) i director.

Fou arquitecte major de la ciutat de València, on projectà i dirigí la construcció del Teatre Principal, l’Escorxador i el Cementiri. També dirigí les obres de la universitat i les de diversos ajuntaments (Algemesí), presons (Dénia) i cementiris (Catarroja, Massamagrell, Paterna, Riba-roja) del País Valencià.

Sales, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1745 – Navaixes, Alt Palància, 1807)

Eclesiàstic. Frare dominicà, prengué l’hàbit el 1761. Del 1770 al 1790 fou missioner a Califòrnia.

És autor d’unes Noticias de la California (1794) i d’altres obres que restaren inèdites.

Salaia, Joan

1 Resposta

(València, 1490 – 5 desembre 1558)

(o Celaia)  Teòleg. Es doctorà en teologia a París (1522) i hi fou professor d’arts. Havent retornat a València, fou nomenat rector perpetu de la universitat i catedràtic de teologia tomista (1526).

Publicà a París bon nombre de comentaris als escrits d’Aristòtil, Porfiri i Petrus Hispanus, i altres obres lògiques, entre les quals uns Magna exponsabilia (1518) molt celebrats al seu temps, i a València els quatre volums de les Sentències de Pere Llombard (1527-31). Fou un seguidor de l’escola terminista de John Mair i, amb cert eclecticisme, dels dogmes occamistes.

A València imposà l’ensenyament d’Aristòtil seguint els comentaris de Tomàs d’Aquino i exercí un fort monopoli ideològic que impossibilità la docència universitària a erasmistes com Pere Joan Oliver (1528) i Pere Joan Nunyes. Aquest darrer li atribuí la responsabilitat de la desaparició dels vestigis romans de la ciutat per tal d’evitar tot rebrot de gentilitat.

Sacramento, Antoni

Deixa un comentari

(València, 3 juny 1915 – 31 maig 2016)

(Ferran Antolí-Candela i Piquer)  Escultor, dibuixant i metge. Ha exposat diverses vegades a València, Barcelona, Altea i Madrid. Ha aconseguit premis d’importància.