(Vilafranquesa, Aragó, 1736 – València, 1812)
Frare dominicà. Fou professor de filosofia i teologia.
És autor d’obres dogmàtiques publicades entre 1794 i 1803.
Guijarro, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: València (morts a)
Guerrero i Ludeña, Josep Antoni
(València, 1808/12 – 1891)
Polític progressista. Membre de la milícia urbana (1832), prengué part en la primera guerra carlina. Membre de l’ajuntament esparterista de València (1840), fou desterrat a Maó (1843).
Prengué part en el moviment del 1854 com a membre de la Junta Revolucionària de València i fou, des d’aleshores, un dels caps destacats del republicanisme valencià.
El 1868 fou governador provincial i passà al federalisme. Fou diputat a les corts (1869-70), alcalde de València i cap d’un batalló de milícies (1870).
Guerau, Antoni Bonaventura
(Alcoi, Alcoià, segle XVII – València, 1666)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de la Universitat de València. Excel·lí com a predicador en llengua catalana, fet poc corrent a l’època.
Pels anys 1656-71 hi hagué edicions diverses dels seus sermons.
Guastavino i Robba, Severí
(València, 1879 – 1950)
Periodista i poeta. Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i col·laborà amb articles i poemes, en català i castellà, a la premsa valenciana.
Escriví el sainet Cento i Tomasa (1901) i nombrosos llibrets de falla. Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil.
Fou el pare de Guillem Guastavino i Gallent.
Guarner i Pérez, Lluís
(València, 2 febrer 1902 – 26 agost 1986)
Poeta i assagista. Llicenciat en filosofia i lletres i catedràtic.
Ha escrit crítica literària i narracions, així com traduccions poètiques. Una d’aquestes és el Libro de Canciones, de Heine. Obres de poesia originals seves són Floracions (1924), Cançons de terra i de mar (1936) i Recança de tardor (1948).
En la resta de la seva producció destaquen Pensamientos de Luis Vives (1940), Suerte castellana de una estrofa de Ausias March (1944) i una versió actualitzada del Poema del Mío Cid.
Ha preparat les edicions de les obres de Vicent Venceslau Querol: Obres valencianes completes (1958) i Poesías (1964).
Grisolia i Garcia, Santiago
(València, 6 gener 1923 – 4 agost 2022)
Metge i científic. Estudià medicina a la Universitat de València i se n’anà després als EUA, on col·laborà amb Severo Ochoa i Arthur Kernberg en les investigacions sobre els àcids nucleics dutes a cap en el laboratori bioquímic de Nova York.
Durant el seu exercici a la universitat de Wisconsin descobrí el substrat carbamil fisfat, considerat agent modificador de proteïnes. Fou director del departament de bioquímica de la universitat de Kansas, on estudià la regulació enzimàtica.
Fou proposat en diverses ocasions per al premi Nobel pels seus treballs en bioquímica.
Gregòrio, Narcís
Grau i Andreu, Francesc
(Torrent de l’Horta, Horta, 1772 – València, 1834)
Pintor. Fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, on fou premiat diversos anys i de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804), tinent director de pintura (1821) i director general.
Excel·lí en la pintura de temàtica religiosa: Sant Vicent Ferrer (Palau Arquebisbal de València) i L’expulsió d’Agar (Academia de San Fernando de Madrid).
Gras i Mirambell, Francesc de Paula
(Montfort, Vinalopó Mitjà, 1820 – València, 1891)
Advocat i polític republicà. Comandà la milícia a València en la Revolució del 1854 i participà en les conspiracions del 1868.
Alcalde de València durant la I República (1872-74), fou el creador de la Guàrdia Municipal.
Gorgé i Soler, Pau
(Alacant, 30 setembre 1850 – València, 14 juliol 1913)
Director d’orquestra i compositor. El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira, dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des des la seva fundació (1885) i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant.
És autor de sarsueles, com La clau del pit (1884).
Foren germans seus Ramon i Francesc, i fills seus Ramon i Pau Gorgé i Samper.
Dades dels Països Catalans 