Arxiu d'etiquetes: València (cult)

Dionís, festa de Sant

(València, 1338 – 1707)

(o de Sant Donís)  Commemoració anual, el 9 d’octubre, de l’entrada de Jaume I després de la conquesta de la ciutat (1238).

Assolí una gran solemnitat els segles XV i XVI; consistia essencialment en una processó al monestir de Sant Vicent de la Roqueta, on hom conservava l’estendard de la conquesta, deixat allí per Jaume I; des del segle XVII fou dut en la processó.

Hom afegí als actes un sermó al·lusiu a la conquesta, sempre en català, i fogueres i lluminàries amb piuletes i tronadors des del Miquelet.

La commemoració, suprimida oficialment amb la Nova Planta (1707), ha perviscut en la tradició popular: els confiters venen piuletes i tronadors de sucre i massapà que simulen la forma dels usats abans com a coets; és també el dia de la mocadorada.

Actualment hom treu la senyera pel balcó de l’ajuntament i una comitiva, presidida per l’alcalde, que duu l’espasa dita de Jaume I, es dirigeix a la seu, on hom celebra un curt ofici.

Des del 1970 hom ha instituït uns sopars de germanor en el transcurs dels quals, des del 1972, hom concedeix el premi Joan Fuster per a assaigs en català.

Diario Patriótico de la Ciudad de Valencia

(València, març 1822 – juny 1823)

Diari liberal. Sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l’absolutisme.

Hom l’anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l’encapçalava: una llàntia voltada per la llegenda “De vida y esperanza”.

A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre.

Diario Napoleónico

(València, 1808)

Diari. De poca durada, imprès als tallers del “Diario de Valencia”.

De caràcter polític, promogué la resistència contra les tropes franceses i atacà i ridiculitzà Josep I Bonaparte, sobretot a partir del 28 de juny, quan l’exèrcit comandat per Moncey fou obligat a recular.

Diario Mercantil de Valencia

(València, 19 novembre 1834 – 31 març 1872)

Diari fundat per Pasqual Pérez i Rodríguez i Joan Arolas i Bonet.

Difusor del Romanticisme amb la publicació d’articles sobre aquesta tendència, tant en català com en castellà.

Diario de Valencia -1980/2007-

(València, 17 desembre 1980 – juny 2007)

Diari. Fundat per un grup de liberals i nacionalistes valencians, amb una junta de fundadors presidida per Joaquim Maldonado i Almenar i amb accionariat popular, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch.

Amb una difusió d’uns 11.000 exemplars tenia una línia editorial vinculada als problemes de la societat valenciana des d’un enfocament nacionalista moderat, independent i democràtic, amb vocació de premsa alternativa.

Desaparegué el 1982, any en que fou substituït per “Noticias al Día” (1982-84), sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch.

La segona època s’inicià el 1999, sota la direcció de J. Sánchez Carrascosa, amb una línia diametralment oposada marcadament anticatalanista, i amb un tiratge d’uns 3.500 exemplars.

Diario de Valencia -1911/36-

(València, 18 març 1911 – juliol 1936)

Diari en castellà. Primerament fou òrgan carlí i després defensà la ideologia de la Dreta Regional Valenciana (1930-36). Aconseguí gran difusió a tot el País Valencià.

L’any 1916 va promoure una campanya a favor de l’autonomia regional i durant la República publicà nombroses informacions en català.

Diario de Valencia -1875/1901-

(València, 1875 – 1901)

Diari en castellà. Fundat per Francesc Peris i Mencheta amb el subtítul “Periódico de Noticias, Comercial y Anuncios”.

Fou comprat pel partit constitucional.

Diario de Valencia -1790/1835-

(València, 1 juliol 1790 – 6 maig 1835)

Diari fundat per J. de la Croix i Pasqual Marín.

De tendència liberal i amb un marcat interès per la cultura i la llengua valencianes.

Diana -novel·la-

(València, 1559 ?)

Novel·la pastoral de Jorge de Montemayor. Conté set llibres que narren la història d’una noia malmaridada que al final es lamenta de la indiferència del seu estimat Sireno.

Obra paradigmàtica del gènere que donà lloc a nombroses imitacions i continuacions.

Diàleg

(València, febrer 1961 – març 1962)

Publicació ciclostilada mensual, editada pels estudiants de la facultat de dret de València, amb text bilingüe, però predominantment català. Tingué la col·laboració de diversos professors.

Fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a nova generació d’escriptors valenciana.

Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà. Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors “Concret”.