Arxiu d'etiquetes: València (cult)

Diario de Valencia -1980/2007-

(València, 17 desembre 1980 – juny 2007)

Diari. Fundat per un grup de liberals i nacionalistes valencians, amb una junta de fundadors presidida per Joaquim Maldonado i Almenar i amb accionariat popular, sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch.

Amb una difusió d’uns 11.000 exemplars tenia una línia editorial vinculada als problemes de la societat valenciana des d’un enfocament nacionalista moderat, independent i democràtic, amb vocació de premsa alternativa.

Desaparegué el 1982, any en que fou substituït per “Noticias al Día” (1982-84), sota la direcció de Joan Josep Pérez Benlloch.

La segona època s’inicià el 1999, sota la direcció de J. Sánchez Carrascosa, amb una línia diametralment oposada marcadament anticatalanista, i amb un tiratge d’uns 3.500 exemplars.

Diario de Valencia -1911/36-

(València, 18 març 1911 – juliol 1936)

Diari en castellà. Primerament fou òrgan carlí i després defensà la ideologia de la Dreta Regional Valenciana (1930-36). Aconseguí gran difusió a tot el País Valencià.

L’any 1916 va promoure una campanya a favor de l’autonomia regional i durant la República publicà nombroses informacions en català.

Diario de Valencia -1875/1901-

(València, 1875 – 1901)

Diari en castellà. Fundat per Francesc Peris i Mencheta amb el subtítul “Periódico de Noticias, Comercial y Anuncios”.

Fou comprat pel partit constitucional.

Diario de Valencia -1790/1835-

(València, 1 juliol 1790 – 6 maig 1835)

Diari fundat per J. de la Croix i Pasqual Marín.

De tendència liberal i amb un marcat interès per la cultura i la llengua valencianes.

Diana -novel·la-

(València, 1559 ?)

Novel·la pastoral de Jorge de Montemayor. Conté set llibres que narren la història d’una noia malmaridada que al final es lamenta de la indiferència del seu estimat Sireno.

Obra paradigmàtica del gènere que donà lloc a nombroses imitacions i continuacions.

Diàleg

(València, febrer 1961 – març 1962)

Publicació ciclostilada mensual, editada pels estudiants de la facultat de dret de València, amb text bilingüe, però predominantment català. Tingué la col·laboració de diversos professors.

Fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a nova generació d’escriptors valenciana.

Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà. Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors “Concret”.

Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia

(València, 1610 – 1611)

Història general de Gaspar Joan Escolano. Publicada en dos volums, formats cadascun per dos llibres o dècades amb el títol de Década primera i Década segunda.

Comprèn, seguint un sistema d’exposició paral·lel a l’utilitzat per Rafael Martí de Viciana, una història general fins a Pere II el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebel·lió dels moriscs a la serra d’Espadà i de llur expulsió.

Té en compte les obres historiogràfiques precedents -en especial Pere Antoni Beuter– i aporta els fruits d’una investigació personal arxivística i arqueològica. Una tercera part prevista restà inèdita.

Constitueix encara avui una font imprescindible per a qualsevol estudi de la societat valenciana del segle XVI. Fou reeditada, anotada i continuada fins el 1868 per Joan Baptista Perales (1878-80).

Cultura Valenciana

(València, 1926 – 1931)

Revista trimestral. L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes.

Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari. Era bilingüe, però amb un notable predomini del català.

En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum J. L. Vives Associatio de València.

Cuento del Dumenche, El

(València, 1908 – 1921)

Publicació setmanal. Fundada per Lluís Bernat i Ferrer. Inseria habitualment una narració curta en prosa a cada número, en llenguatge dialectal i amb ortografia castellanitzada, i pretenia d’adreçar-se a un públic popular. Publicà 51 fascicles.

Durant una primera etapa (1908-09), en algunes pàgines de polèmica, els redactors atacaren enèrgicament el grup d’escriptors de Lo Rat Penat, i els acusaren d’utilitzar un idioma arcaïtzant, de limitar-se al conreu de la poesia, de professar una ideologia ultraconservadora i, en conseqüència, de distanciar-se del poble.

El 1910 aparegué “El Cuento Valencià“, dirigit per Morales i Sanmartín, amb unes pretensions més rigoroses, tant des del punt de mira literari com des de l’angle lingüístic; però no passà dels 12 números.

El Cuento del Disapte“, el 1914, fou una altra iniciativa frustrada. El mateix any tornava a sortir “El Cuento del Diumenche“, ara sota la direcció de Vicent Miguel i Carceller, i continuà fins el 1921, amb un total de 366 opuscles. Durant uns quants mesos la revista publicà obres teatrals.

A partir del 1919 modificà l’ortografia del títol (“El Cuento del Dumenge“) i, en una certa mesura, s’ajustà a les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i demostrà una evident preocupació de dignitat gramatical.

Crit de la Muntanya, El

(València, 15 febrer 1922 – 15 agost 1923)

Publicació mensual política. Fundada i dirigida per Vicent Tomàs i Martí. Arribà fins al número disset.

D’orientació estrictament nacionalista, era adreçada al públic de les comarques agrícoles.