Arxiu d'etiquetes: València (cult)

Llibre de Memòries…

Deixa un comentari

(València, 1308 – 1644)

(Llibre de Memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València)  Dietari de la ciutat. Obra molt detallista i en estil lacònic, s’hi recullen les incidències municipals i electorals.

Escrit per diversos autors: un d’anònim fins al 1488, Francesc Joan en 1488-1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616.

Font documental per a la revolta de les Germanies a València (1519-23), de la qual el cronista fou testimoni visual i familiarment implicat.

Fou publicat l’any 1930, amb introducció i notes de S. Carreres i Zacarés, per l’Acció Bibliogràfica Valenciana.

Llibre d’Antiquitats

1 Resposta

(València, 1523 – 1680)

Crònica de la ciutat. Font bàsica per al coneixement civil i eclesiàstic de la vida local valenciana. Escrita en català fins al 1665.

Fou redactada, entre altres, per Pere Martí (1523-40), Joan Clarà (1540-65), Jeroni Bertran (1580-94), Crisòstom Foix (1594-1605), Sebastià Goterris (1605-27) i Jacint Balaguer (1678-80).

El manuscrit és a l’arxiu de la catedral valenciana, i fou editat per J. Sanchis i Sivera el 1926.

Llevant Unió Esportiva

Deixa un comentari

(València, 1917 – )

Entitat esportiva sorgida al barri del Cabanyal, dedicada al futbol, derivada de l’antic Llevant Futbol Club (1909).

El seu primer equip ha jugat ocasionalment a la primera divisió del futbol espanyol.

Els jugadors vesteixen samarreta de ratlles blaves i vermelles i pantaló blau.

Enllaç web: Levante U.D.

Liceu de València, El

1 Resposta

(València, 1836 – 1863)

Institució cultural. Creada per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito. Funcionà al palau del Temple entre el 1839 i el 1863.

En formaren part importants intel·lectuals del País Valencià de l’època. Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües (1858), on foren premiats, en català, Víctor Balaguer i Teodor Llorente i Olivares.

L’entitat publicà una revista, “El Liceo” (1841-43), en la qual aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz, que tòpicament són preses com a inici de la Renaixença al País Valencià.

Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics.

Levante

4 Respostes

(València, 15 abril 1939 – )

Diari matutí. Continuador d'”Avance”, fou fundat per FET y de las JONS i pertangué a la Cadena del Movimiento. Utilitzà la maquinària i les instal·lacions d’“El Mercantil Valenciano”, i aconseguí una notable difusió a tot el País Valencià.

El 1984 fou adquirit per Premsa Valenciana. Majoritàriament publica en castellà, encara que darrerament hi ha algunes pàgines en català.

Junta Central Fallera

1 Resposta

(València, 1939 – )

(JCF)  Organisme. Exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles. Substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928.

Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València, i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions. A més, custòdia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat.

La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles. Té la seu a l’actual Museu Faller, de València.

Enllaç web: Junta Central Fallera

Jocs Florals de Lo Rat Penat

32 Respostes

(València, 1879 – )

Certàmens poètics anuals. Creats per l’entitat Lo Rat Penat. A semblança dels Jocs Florals de Barcelona foren, tanmateix, un acte més social que una potenciació de la Renaixença valenciana. Han tingut sempre un caràcter bilingüe.

N’han estat mantenidors personatges tan heterogenis i contradictoris com Víctor Balaguer, Francesc Pi i Margall, Teodor Llorente, Ignasi Iglésias, Jaume Bofill i Mates, Alcalá Zamora, Josep Maria de Sagarra, Millán Astray, Silva Muñoz, etc. Només han sofert la interrupció de la guerra civil (1936-39).

A part els premis ordinaris, han estat atorgats guardons de prosa literària, de música i de teatre i història. El valor literari de les composicions premiades és molt fluctuant, amb un floralisme accentuat.

Darrerament tendeixen a premiar autors de tot el domini lingüístic català.

Institut Valencià de Cinematografia Ricard Muñoz Suay

Deixa un comentari

(València, 1998 – 31 desembre 2012)

(IVAC)  Centre. Dedicat a la conservació, restauració, catalogació i divulgació del patrimoni i la cultura cinematogràfica, i també a les tasques de foment de la creació, producció i formació cinematogràfica i audiovisual. En la seva estructura integrà la Filmoteca de la Generalitat Valenciana, que nasqué el 1985.

L’institut duu el nom del cineasta valencià Ricard Muñoz i Suay, fundador i primer director de la Filmoteca, mort el 1997.

Cada any es programen uns 600 títols de mitjana, entre curts i llargmetratges, amb l’objectiu de difondre la cultura cinematogràfica i divulgar la història del cinema des dels seus orígens.

L’arxiu cinematogràfic consta d’uns 8.800 títols de tota mena: documentals, cinema comercial, cinema amateur, etc, i en tot tipus de suports.

Fou suprimit el 2012 i els seus fons i funcions passaren a l’Institut Valencià de Cultura.

Institut Valencià d’Art Modern

8 Respostes

(València, 30 desembre 1986 – )

(IVAM)  Entitat. Creat per la Generalitat Valenciana, gràcies a l’impuls de Tomàs Llorens, que en fou el primer president.

Consta d’un museu -instal·lat en la zona modernament urbanitzada sobre la línia del Túria– amb un important fons d’artistes dels segles XX i XXI i un centre, el Centre del Carme, on s’organitzen exposicions d’artistes contemporanis.

Enllaç web: Institut Valencià d’Art Modern

Institut d’Estudis Valencians

5 Respostes

(València, 9 gener 1937 – 1939)

Institució. Creada pel Consell Provincial -a instàncies de la Conselleria de Cultura i especialment del seu cap, Francesc Bosch i Morata– per tal de crear i potenciar una infraestructura cultural autòctona. En fou president Josep Puche i Álvarez, i secretari general Carles Salvador i Gimeno. Tenia contactes amb l’Institut d’Estudis Catalans.

Hi havia la secció filològica, la històrico-arqueològica, la de ciències i la d’estudis econòmics, i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians. Disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencia.

A causa de les circumstàncies polítiques, desaparegué després de la guerra civil.