Arxiu d'etiquetes: València (bio)

Esparsa, Silvestre

(València, segle XVII – abans 1660)

Impressor. Fill potser del llibreter i impressor aragonès Martín de Esparsa (veí de València des del 1580) i actiu a València almenys del 1628 al 1657.

Imprimí diversos texts oficials universitaris, romanços i un gran nombre de relacions i plecs solts.

A la seva mort la seva vídua regí la impremta almenys fins al 1663.

Escrivà, Joan -varis-

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Bertran Escrivà, potser pare i fill.

Joan Escrivà  (València, segle XIV)  Ciutadà. Fou un dels dos representants valencians a Barcelona, el 1339, per assistir al vassallatge que féu Jaume III de Mallorca a Pere III el Cerimoniós, en acte privat que hom celebrà a la capella reial de Barcelona.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1427)  Fill de Jaume Escrivà. Senyor de mitja baronia de Patraix i del lloc de Catarroja, i lloctinent de governador (1412-13). El succeí el fill del seu primer matrimoni amb Joana Pujades, Guillem Escrivà i Pujades. També foren pares de Brunissenda.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XV)  Fill de Brunissenda Escrivà i Pujades, i de Gilabert Dalmau. De la seva mare heretà mitjà baronia de Patraix i el lloc de Catarroja. Tingué per àlies Joan Sanoguera. Reuní tota la baronia de Patraix en comprar l’altra meitat a Lluís Pallars de Vilanova, però l’any 1477 vengué la baronia sencera al comte de Cocentaina.

Joan Escrivà  (País Valencià, segle XV)  Astròleg. Pertanyia potser a una família de conversos homònims de la dels Escrivà cavallers i documentada a València des del 1400. És autor del tractat De imaginibus astrologicis (València 1496).

Elionor d’Aragó i de Bar

(València, 2 gener 1393 – juliol 1393)

Filla de Joan I el Caçador i de la seva segona muller, Violant de Bar. Fou el cinquè dels infants haguts per la parella.

El seu pare ja havia tingut del primer matrimoni una filla d’aquest nom, morta a les poques hores.

Eixea, Andreu d’

(València, segle XVI)

Doctor en drets. Fou catedràtic de dret civil a Montpeller, i després a València.

Publicà a Lió De pactis et contractibus (1542) i uns comentaris In titulum de Constitutionibus (1545).

Eimeric, Domènec

(València, segle XIV)

Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

Domènec, Vicent

(València, segle XVIII – segle XIX)

Ciutadà. Era venedor de lluquets o palletes i per aquesta raó fou conegut per el Palleter.

La tradició li atribueix d’haver llançat, a la placeta de les Panses, el primer crit de revolta contra els francesos, el 23 de maig de 1808 (el Crit del Palleter).

Dies de Calataiud, Manuel

(València, segle XIV – segle XV)

Escriptor. Assistí al compromís de Casp i acompanyà Alfons IV el Magnànim en la conquesta de Nàpols.

Escriví un curiós tractat, Llibre de manescalia, que assolí èxit i que té un interès lèxic. Fou traduït dues vegades al castellà.

Dies, Ferran

(València, segle XV)

Eclesiàstic i escriptor. Fill de Roderic Dies. Convocà diversos certamens literaris en honor de la Puríssima Concepció.

Des de l’any 1486, per a composicions en vers, féu publicar (1487) per Lambert Palmart els texts i el cartell. També féu publicar (1488) un opuscle on reuní la Vesió de Joan Roís de Corella (que presenta Ferran Dies com a inspirador i personatge bàsic de l’obra), un sermó de Felip de Malla, en honor també a la Puríssima, i el cartell i l’obra guanyadora del certamen del 1487, per a obres en prosa.

Daunes, Lluís de les

(València, segle XVII – 1673)

Matemàtic i poeta. Sacerdot, fou arxiver del Col·legi de Corpus Christi. En 1645-47 fou catedràtic de matemàtiques de la universitat.

Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini (manuscrites).

Dassió i Boïl d’Arenos, Joan Onofre

(València, segle XVII)

Poeta en castellà. Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652.

Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 i fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser (1670). Hi ha poesies seves als preliminars de diversos llibres publicats a València en 1640-65.