(València, segle XVI)
Notari i escriptor. Actuà de secretari al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció, celebrat el 1532. El mateix any publicà el llibret titulat Certament poètic en llaor de la Concepció.
El 1561 presentà la seva Disputa de viudes i donzelles. També escriví poesia en castellà, ja que li és conegut un sonet en aquesta llengua.
Agustí Martí (País Valencià, segle XVI) Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.
Gabriel Martí (País Valencià ?, segle XIV – segle XV) Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).
Jaume Martí (València, segle XV – 1503) Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.
Jeroni Martí (País Valencià, segle XV) Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.
Joan Martí (País Valencià, segle XVIII – segle XIX) Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.
Joan Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.
Josep Vicent Martí (País Valencià, segle XIX – 1869) Escultor.
Lluís Martí (València, segle XVI – segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.
Pere Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).
(València, 1556 – segle XVI)
Historiador. És autor d’una crònica del regne de València. Fou jurat de la seva ciutat i més tard diputat de la Generalitat Valenciana.
(València ?, segle XV – 1521)
Cabdill dels agermanats valencians. Teixidor de llana establert a la ciutat de València.
Organitzà i dirigí el moviment de la Germania en la primera època (1519-20). Fou un dels ambaixadors que els revoltats enviaren a Carles I, i inicialment aconseguí el favor del rei.
Bon polític i teòric revolucionari, comandava un dels cossos armats de menestrals organitzats a la capital valenciana. Aviat fou desbordat pels extremistes, perdé el control del moviment i morí poc després.
(València, segle XVI)
Poeta. Membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom de Recogimiento (1591), on presentà nombroses poesies i discursos.
És autor d’una Apología en defensa de la astrología (1599).
(València, segle XVI)
Erudit. De l’estament militar.
És autor d’una Descripción de África, d’unes Colectáneas de las piedras y ríos de España (publicades en part per L. Palomero en el seu Vocabulario del humanista, 1569) i d’un Compendio del origen y guerra de los turcos.
Gaspar Joan Escolano utilitzà aquestes obres en les seves Décadas de la historia… (1611).
(València, segle XVIII – 1824)
Religiós agustí. Exercí càrrecs importants dins l’orde i fou predicador destacat.
Publicà col·leccions de sermons i una obra sobre l’apòstol sant Jaume.
(València, segle XVI)
Traductor. Cortesà de la reina Germana de Foix, li dedicà la traducció Instrucción de la mujer cristiana (1528), de l’obra erasmiana de Joan Lluís Vives.
Al pròleg anunciava una nova versió, a l’italià, dedicada a la reina de Nàpols, i feia avinent la influència de la reina Germana en la castellanització de València.
Àngel Jordan (País Valencià, segle XVIII) Pintor. Destacà com a retratista i per algunes composicions d’inspiració religiosa.
Francesc Jordan (Muro del Comtat, Comtat, 1778 – Porta-Coeli, Itàlia, 1832) Gravador. Fou deixeble de Vicent López i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804). Gravà, principalment, temes religiosos (La Verge dels Desemparats, Sant Josep).
Jaume Jordan (València, 1722 – segle XVIII) Religiós agustí. Fou prior i rector a establiments del seu orde. Escriví algunes obres que hi feien referència.
Llorenç Martí Jordan (Alcoi, Alcoià, 1587 – 1673) Frare jerònim. És autor de diversos llibres de caràcter religiós.
Sebastià Jordan (Alcoi, Alcoià, segle XVI) Eclesiàstic. Fou beneficiat de Bocairent i vicari de Xàtiva. És autor d’una extensa miscel·lània titulada De varias y diversas cosas.
(València ?, segle XIV)
Jurisconsult. Graduat possiblement a Bolonya. Encarregat de l’estudi dels danys ocasionats per la Unió (1348), esdevingué assessor de la cort del governador de València i membre del consell reial (des d’abans del 1358).
És autor d’unes Notae (1358-63) referents als Furs de València, uns comentaris sobre la jurisdicció del jutge eclesiàstic i, en especial, el tractat L’estil de la governació, en català, que fou incorporat a edicions posteriors dels Furs.
Dades dels Països Catalans 