(València, segle XV)
Poeta. Notari. El Cançoner de París conté una poesia seva, a honor del rei Alfons IV el Magnànim, coneguda també per altres reculls.
(València, segle XV)
Poeta. Notari. El Cançoner de París conté una poesia seva, a honor del rei Alfons IV el Magnànim, coneguda també per altres reculls.
(València, segle XVI – segle XVII)
Frare mínim. Sobresortí pel seu coneixement de l’àrab i de l’hebreu, així com pels seus sermons.
És autor d’una biografia del beat Gaspar de Bono (1610).
(València ?, segle XVI)
Pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer, procedent del convent de Sant Onofre de Xàtiva (vers 1520). Se li atribueixen les taules de Sant Agustí i de Sant Nicolau de Tolentino.
Encara que palesa la influència de Fernando Yáñez i Fernando de Llanos, són evidents les reminiscències medievals de la seva obra.
(València, segle XV)
Frare dominicà i escriptor. Era lector de teologia al convent de Sant Domènec. Fou catedràtic a la universitat valenciana.
Sobresurt entre les seves obres la titulada Vindiciae Aquitaniae.
(València, segle XVII)
Poeta i sacerdot. Composicions poètiques seves, en castellà, però la majoria en català figuren al recull poètic Sacro Monte Parnaso, publicat sota el seu nom a València (1687).
(València, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou canonge de Sogorb. Visqué uns anys a Itàlia.
Publicà, el 1652, l’opuscle Impulsos a la ejecución del bien común en España en discurso breve. Sobre el riesgo que se ha de sacar del río Júcar para más de sesenta términos y cuarenta leguas del distrito del reino de Valencia.
Fou germà seu, Honorat Gilbau i Castro (València, segle XVII) Frare trinitari. És autor d’algunes obres religioses.
(València ?, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. Deixà en manuscrit una Relación de las fiestas celebradas en Valencia con motivo del casamiento de Felipe III, que fou publicada en dos volums, el 1926, per l’Acció Bibliogràfica Valenciana.
(València ?, 1520 – segle XVI)
Poeta en castellà i cavaller.
Publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia (València 1555), i una traducció castellana, en vers, de l’Orlando innamorato, de Boiardo (València 1555), que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja.
Un sonet seu figura al final de Las obras… así temporales como espirituales, de Joan Ferrandis d’Herédia (1562), escrit el 1543, en morir aquest poeta.
(València, segle XV – segle XVI)
Cronista i poeta. Fou notari de València. El 1515 concorregué al certamen poètic en honor de Santa Caterina celebrat a València.
Durant la guerra de les Germanies lluità al costat de la noblesa i fou perseguit pels agermanats.
Escriví, com a testimoni, una relació dels fets, a la qual afegí notícies de caràcter general que arriben fins al 1535, relació que fou utilitzada per Rafael Martí de Viciana. Ha estat publicada, mutilada i en castellà, juntament amb una relació de Lluís de Quas i, íntegrament en català, el 1938 i el 1974.
(València, segle XVI)
Teòleg i dominicà. Fou professor de la Universitat de València. És considerat com el monetarista més important de l’escola valenciana.
Publicà un notable Tratado utilísimo y muy general de todos los contratos, cuantos en los negocios humanos se suelen ofrecer (València, 1583; traduït a l’italià l’any 1596). En aquest tractat atorga preeminència a la utilitat com a causa del valor, en contraposició a l’escolàstica tradicional, que la xifrava en el cost. També és remarcable la relació de causalitat que estableix entre quantitat de moneda i preu.