Arxiu d'etiquetes: turisme

Fai, el -salt d’aigua-

4 Respostes

(Bigues i Riells, Vallès Oriental)

Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel.

La major part de les fonts són d’origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l’aigua.

La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica.

S’hi troba el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai i és un centre d’interès turístic.

Estartit, l’

13 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)

Poble, situat a la desembocadura del Ter.

Primitiu nucli de pescadors, al segle XVIII esdevingué un dels principals ports de la zona per donar sortida cap a Barcelona als productes de l’interior.

Cap a la meitat del segle XIX, amb l’auge del turisme al Principat, ha esdevingut un nucli important del turisme de la Costa Brava, en especial des del 1950.

Empuriabrava

2 Respostes

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà)

Urbanització turística, situada prop de la desembocadura de la Muga.

Aprofitant terres dels Aiguamolls de l’Empordà, s’hi traçà una xarxa de canals que, amb els camins, constitueix un dels sistemes de comunicació interiors i dota una gran part dels habitatges d’un amarrador propi.

Disposa de port i aeroport esportius.

Consorci de Promoció Turística de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1986 – 2007)

Organisme creat pel Departament de Comerç, Consum i Turisme.

És integrat per la Generalitat de Catalunya i una sèrie d’ens i entitats de promoció turística de caire local i de representació del sector. Té personalitat jurídica pròpia i és sotmès a l’ordenament jurídic públic.

La seva finalitat és l’execució d’accions de promoció turística i la prestació d’assistència tècnica en aquesta matèria als ens que la sol·licitin.

El 2007 passà a anomenar-se Agència Catalana de Turisme (ACT).

Canyelles, cala de -Roses-

1 Resposta

(Roses, Alt Empordà)

Cala i nucli turístic (Canyelles Grosses), a llevant de la vila, a la península del cap de Creus.

Hi havia hagut una almadrava fins al segle XIX.

Calella de Palafrugell

3 Respostes

(Palafrugell, Baix Empordà)

Poble, situat en una cala, al sud del municipi, a la Costa Brava. Inicialment port de Palafrugell, mentre predominà la navegació de cabotatge, esdevingué des del segle XIX centre de pesca i d’estiueig.

L’església parroquial de Sant Pere fou iniciada el 1884. Conserva el carrer porticat de les Voltes i algunes cases antigues de pescadors.

Des del 1967 hom hi celebra anualment un festival de cant d’havaneres el primer dissabte de juliol.

Enllaç:  Cantada d’Havaneres

Aiguablava

5 Respostes

(Begur, Baix Empordà)

Cala al sud del municipi i del caseriu de Fornells de Mar.

Al voltant de la platja s’agrupa un petit caseriu format, gairebé del tot, per cases d’estiueig.

L’entrant del mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquil·litat han fet d’aquest indret un dels llocs més visitats de la Costa Brava.

Agaró, s’

12 Respostes

(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)

(ant: Segueró)  Barri i nucli turístic de la Costa Brava.

Entre el 1920 i el 1936, Josep Ensesa i Pujadas (promotor) i Rafael Masó i Valentí (arquitecte) edificaren l’Hostal de la Gavina i la residència Senya Blanca, nom de la urbanització fins al 1928, destinada en un principi al turisme i a l’estiueig de l’alta burgesia.

Actualment és un important destí turístic, que cada any rep milers d’estiuejants. El nucli original primitiu està protegit com a bé cultural d’interès nacional des del 1995.

Abella, l’ -Osona-

1 Resposta

(Sant Martí de Centelles, Osona)

Poble i cap del municipi. Al peu del pla de la Garga i a la vora dreta de la riera del Congost.

Originàriament fou una masia, al costat de la qual es trobaven (segle XVI) uns molins drapers i fariners i un hostal.

Actualment és lloc d’estiueig.

Vilassar de Mar (Maresme)

20 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 4,00 km2, 10 m alt, 20.636 hab (2017)

0maresme(o Sant Joan de Vilassar)  Situat al litoral mediterrani.

Important agricultura basada principalment en el conreu de regadiu, obtingut amb aigua de pous, són dedicats a patates, hortalisses i floricultura (clavells), mentre que al secà és cultiven cereals, vinya i arbres fruiters. Predominen les explotacions agràries petites. La indústria és molt diversificada, amb predomini de la tèxtil. El 1987 s’inaugurà el Mercat de Flor i Planta Ornamental. Centre de turisme i estiueig, amb gran nombre d’apartaments, club nàutic i càmping. Àrea comercial de Mataró.

La vila és a la costa, a la desembocadura de la riera de Cabrils; església parroquial de Sant Joan (1727-79). El lloc es formà com a barri marítim de Vilassar de Dalt.

Dins el municipi hi ha algunes torres de defensa, entre les quals la torre de Can Nadal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques