Arxiu d'etiquetes: turisme

Canyelles, platja de -Selva-

(Lloret de Mar, Selva)

Platja de la costa, a llevant de la població.

Ha esdevingut un important centre turístic.

Aiguafreda, cala d’ -Baix Empordà-

(Begur, Baix Empordà)

Cala de la Costa Brava, al nord-est de la cala de sa Tuna.

Prop de la platja s’agrupa un petit nucli turístic.

Societat d’Atracció de Forasters

(Barcelona, 1909 – 1936)

Societat. Fundada per estimular el turisme als Països Catalans.

Publicà un “Boletín” (1910), que a partir del 1913 esdevingué una col·lecció de treballs monogràfics d’alta qualitat i amb il·lustracions molt escollides, dedicada a monuments i edificis barcelonins i d’altres poblacions catalanes, i redactada per importants autors.

També publicà la sèrie de guies de Barcelona “Select Guide”, redactades per Joaquim Folch i Torres, cap de les oficines de la Societat, i prospectes sobre Barcelona en català, castellà, francès i anglès.

La societat desaparegué en iniciar-se la guerra civil.

Riells, cala de

(l’Escala, Alt Empordà)

Cala de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Roses, al sud del nucli antic de la vila, a l’extrem nord del massís del Montgrí.

Ha esdevingut un important centre residencial (apartaments) i turístic.

Pineda, la -Tarragonès-

(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)

Important nucli turístic.

Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca, Salou, Tarragona i la Canonja, a la costa, on s’esten la platja de la Pineda, que s’allarga des de platja de Riuclar (al costat del port de Tarragona) fins al promontori del racó de Salou.

Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l’estany de la Pineda, drenat per la sèquia de la Pineda.

Església i actual santuari de la Pineda, que és l’antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet.

Ha esdevingut modernament un important centre turístic, amb blocs d’apartaments, hotels, càmpings i restaurants.

Gavamar

(Gavà, Baix Llobregat)

Antic barri marítim. Amb motiu de l’expansió de l’estiueig i del turisme s’hi ha desenvolupat notablement des del anys 1960 la construcció de xalets i d’apartaments.

El projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances incloïa, també, el sector costaner de Gavà.

Fosca, la -Baix Empordà-

(Palamós, Baix Empordà)

Caseria, dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, entre el cap Gros i la cala de s’Alguer, prop de l’antic castell de Sant Esteve de Mar.

És un centre d’estiueig.

Fontcalda, la

(Gandesa, Terra Alta)

Santuari (la Mare de Déu de la Fontcalda) i balneari, a l’engorjament del riu de la Canaleta, al peu de la serra de Pàndols.

A tocar de l’església hi ha una font d’aigües minero-medicinals que brolla a 25ºC i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic.

Al segle XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica; l’església actual fou construïda el 1756.

Ha esdevingut un centre d’estiueig.

Fenals, platja de -Selva-

(Lloret de Mar, Selva)

Platja de la Costa Brava, a ponent de la vila, entre la punta de Fenals (on s’alça el castell de Fenals, o castell de Sant Joan) i la punta d’en Sureda. Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de Sant Pere Salou.

Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques.