Cala de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Roses, al sud del nucli antic de la vila, a l’extrem nord del massís del Montgrí.
Ha esdevingut un important centre residencial (apartaments) i turístic.
Riells, cala de
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: turisme
Pineda, la -Tarragonès-
(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)
Important nucli turístic.
Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca, Salou, Tarragona i la Canonja, a la costa, on s’esten la platja de la Pineda, que s’allarga des de platja de Riuclar (al costat del port de Tarragona) fins al promontori del racó de Salou.
Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l’estany de la Pineda, drenat per la sèquia de la Pineda.
Església i actual santuari de la Pineda, que és l’antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet.
Ha esdevingut modernament un important centre turístic, amb blocs d’apartaments, hotels, càmpings i restaurants.
Molina, la
Estació d’hivern, a 7 km de la vila, situat a la capçalera del riu Alp, afluent del Segre, als vessants de la Tosa d’Alp i del Puigllançada, a l’oest del Puigmal.
Té una notable infraestructura tant pel que fa a les instal·lacions com a la xarxa de comunicacions.
Les pistes d’esquí es remunten fins als dos cims esmentats i el poble compta amb una destacada indústria hotelera i nombrosos apartaments i xalets.
Marina de Vilanova, la
(Vilanova i la Geltrú, Garraf)
Barri marítim de Vilanova, situat a la costa, entre les roques de Sant Gervasi, a ponent, i el barri de la Farola.
És barri de pescadors i mariners, i també nucli turístic (restaurants típics, hotels); hi ha la fàbrica Pirelli. Modernament la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona el separa del nucli urbà.
La seva importància es remunta al segle XIV, quan Pere III el Cerimoniós autoritzà la platja de Vilanova per a carregar i descarregar mercaderies. Tingué duana; el port és de construcció moderna.
El seu creixement, sobretot a partir del segle XVII, féu que l’eixample de Vilanova, des del segle XVIII i començament del XIX, es dirigís vers la Marina a través de les rambles.
L’església parroquial (Santa Maria del Mar) fou bastida en 1854-59.
Marina de Torredembarra, la
Barri marítim, a ponent del nucli urbà.
S’originà al voltant de les botigues i els magatzems de pescadors, i ha esdevingut un important centre turístic i residencial.
Al començament del segle XX hom hi edificà una església.
Margarida, cala -Baix Empordà-
Cala de la Costa Brava, a ponent de la població, oberta entre la punta del Molí i el cap Gros.
Antic nucli d’habitació temporera de pescadors, ha esdevingut un important centre d’estiueig i de turisme.
Llofriu
Poble, al sector occidental del terme. L’església parroquial (Sant Fructuós) havia depès de la de Palafrugell. Tenia estació de ferrocarril de via estreta del Baix Empordà.
Com Palafrugell, fou de la senyoria de la canonja de Santa Anna de Barcelona.
Dins el terme hi ha el mas Pla, que fou residència de l’escriptor Josep Pla.
Llafranc
Poble, situat al fons de la cala de Llafranc, a la Costa Brava, entre el cap de Sant Sebastià i la punta d’en Blanc.
És un important centre turístic, residencial i d’estiueig. Té un petit port esportiu.
Hi ha una capella dedicada a santa Rosa de Lima.
Hotels Units SA
(Barcelona, 1930 – )
(HUSA) Cadena hotelera. Els seus orígens es remunten al 1930 quan l’empresari Joan Gaspart prengué el control dels hotels Orient i España, de Barcelona, i l’Europa, de Tarragona. El 1935 ja controlava 15 hotels.
El grup, sota el nom d’Hotels Lihsa, gaudí d’una forta expansió durant els anys 1960 i 1970 que culminà el 1978 en associar-se amb Hoteles Grupo i constituir l’empresa actual, amb la presidència de Joan Gaspart i Solves, nét del fundador.
El 1985 el grup Husa era present en 500 establiments, propis o en règim de gerència: hotels, restaurants, discoteques, proveïments a comunitats, etc.
Té activitats a l’estranger i constitueix un dels grans grups hotelers de l’estat espanyol.
Hospitalet de l’Infant, l’
(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)
Poble i principal nucli del municipi. Situat a la costa, prop de la desembocadura del riu de Llastres, a l’est de Vandellós, el cap municipal.
Ha tingut un considerable creixement demogràfic al llarg del segle XX, degut especialment al turisme.
Dades dels Països Catalans 