(Barcelona, 1840 – segle XX)
Empresa dedicada al transport de viatgers en diligència. Creada per Ignasi Girona i Targa i el seu fill, Manuel Girona i Agrafel; posteriorment fou controlada per la firma Girona Germans, Clavé i Companyia.
Servia les comunicacions entre Barcelona i València i altres recorreguts interiors del Principat. La mateixa empresa intervingué en la Companyia dels Camins de Ferro del Nord de Barcelona, que substituí gradualment les línies de diligències.
(Barcelona, 14 juny 1904 – 1946)
Fàbrica d’automòbils. Fundada el 1899 per E. de la Cuadra i M. Birkigt amb el nom de La Cuadra, i dirigida des del 1904 per Damià Mateu.
Fabricava automòbils de luxe i motors d’aviació.
El 1946 va ésser absorbida per l’INI i convertida en l’Empresa Nacional d’Autocamions S.A. (ENASA).
(Barcelona, 26 maig 1921 – 1961)
Societat. Creada per a la construcció i l’explotació del ferrocarril subterrani metropolità (metro) en les línies de Lesseps-Correus i Lesseps-Liceu, amb enllaç a Aragó, iniciades el 1924 i acabades el 1934 i el 1946, respectivament.
El 1961 la societat fou absorbida per la del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA.
Aeroport, inaugurat a l’abril de 1967. Situat 10 km al sud de Girona.
Asserveix les comunicacions aèries amb Girona i els vols turístics a la Costa Brava i àdhuc al Maresme.
Col·laboraren en el seu finançament la diputació de Girona, el sindicat d’hostaleria i un grup de municipis.
Enllaç web: Aeroport de Girona-Costa Brava
Sigla dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (empresa pública, 1979- ).
Sigla dels Ferrocarrils de Via Estreta (societat estatal, 1965-78).
(Catalunya, 1872 – 1890)
Societat. Obtingué la concessió per a construir i explotar la línia de Mollet del Vallès a Caldes de Montbui; fou inaugurada pels volts del 1881.
El 1890 es fusionà amb la Companyia de los Caminos de Hierro del Norte de España. Aquesta línia deixà de funcionar el 1932, però la companyia passà a l’Empresa Sagalés, d’autobusos.
(Catalunya, 1881 – 1886)
Societat. Creada per tal de construir i explotar la línia directa de Madrid a Barcelona, havia d’enllaçar Roda de Berà amb les línies del ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona.
Fou promoguda per la Companyia dels Ferrocarrils de Valls a Vilanova i Barcelona; en fou director Francesc Gumà i Ferran, director d’aquella companyia. Construí el tram de Roda de Berà a Reus, que començà a funcionar el 1884.
A causa de dificultats econòmiques, renuncià al projecte inicial i demanà la concessió de la línia de Saragossa a Barcelona per Casp; poc després es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1886).
(Catalunya, 1965 – 1978)
(FEVE) Nom de la societat estatal que substituí la Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado.
Explotà els ferrocarrils d’amplada inferior a la normal espanyola amb llurs concessions caducades i les línies abandonades per les companyies explotadores privades.
El 1976, la societat es féu càrrec de l’explotació de les línies de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. El 1978 l’estat espanyol transferí aquestes línies a la Generalitat de Catalunya, que les integrà als Ferrocarrils de la Generalitat.
(Catalunya, 1878 – 1886)
Societat dirigida per Francesc Gumà i Ferran, per tal de construir i explotar la línia de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona, inaugurada fins a Vilanova el 1881 i que el 1883 arribà a Valls i a Picamoixons, estació d’enllaç amb la línia Tarragona – Reus – Lleida (entrà en servei el 1885).
El 1887 hom uní aquesta línia amb la de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, i aquell mateix any es fusionaren ambdues empreses.
El 1881 adquirí la branca de Saragossa a la Puebla de Híjar, propietat de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a la Mediterrània, i poc després obtingué la concessió de la línia directa Madrid – Molina de Aragón – Calamocha – Montalbà – Casp, que l’any 1882 cedí a la Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona.
Demanà seguidament la concessió de la línia Saragossa a Barcelona per Casp.
Dades dels Països Catalans 