Antiga sigla de les Illes Balears en la placa de matrícula dels vehicles.
PM
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: transports
Perpinyà, aeroport de
(o de la Llavanera) Camp d’aviació, situat al nord-est de la ciutat, a la dreta del torrent de la Llavanera, vora el límit amb la comuna de Ribesaltes. La seva activitat comercial no prengué volada fins els anys 1952-56, que s’inicià a la Costa Brava el boom turístic de postguerra. Fins el 1963 fou escala predilecta per als vols entre París i Algèria, considerada francesa i inclosa en els vols dits nacionals.
Des del 1968, en ple funcionament l’aeroport de Girona-Costa Brava, el de Perpinyà recuperà com a primordial la seva funció inicial d’aeroport regional dins l’estat francès, amb dues clienteles bàsiques: la dels negocis i l’administració parisencs i la del turisme de la Salanca i la Marenda (Costa Vermella). La relació principal fora de l’estat francès és amb Londres i, dins els Països Catalans, amb Mallorca.
A partir de l’any 1971 sembla que s’inicià una etapa nova, d’atracció de clientela francesa i de potenciació turística del litoral rossellonès i vallespirà. En conjunt, però, la Llavanera ha estat ultrapassada quant a passatge pels set altres aeroports dels Països Catalans i pràcticament igualada per l’aeròdrom de Reus.
Panderola, la
(País Valencià)
Nom del ferrocarril de via estreta que anava d’Onda a Borriana i a Castelló de la Plana.
Palma, aeroport de *
Veure> aeroport de Son Sant Joan (principal aeroport de les Illes Balears).
Manises, aeroport de
(o de València) Aeroport de la ciutat de València, situat a l’oest de l’aglomeració urbana, a uns 8 km del centre de la ciutat. Comparteix l’activitat comercial amb les instal·lacions de la base militar aèria de l’exèrcit de l’aire, i les de defensa antiaèria.
Consta d’una pista principal (2.969 × 45 m) i una de secundària (1.675 × 45 m), i unes vies de rodatge que totalitzen 5.229 × 22,5 m, que el fan útil per a les aeronaus de gran capacitat. Té totes les instal·lacions de guiatge modernes i un radiofar situat a Pinedo, vora l’Albufera.
El 1983 s’inaugurà una nova terminal de passatgers, que utilitza energia solar. El 1999 tancà la base aèria que hi havia a l’aeroport i al març de 2007 entrà en funcionament un edifici terminal per a l’aviació general, connectat a la terminal principal.
El 2008 tingué un tràfic de 5.779.336 passatgers, es gestionaren 96.782 moviments d’aeronaus i es transportaren 13.325 tones de càrrega.
Enllaç web: Aeroport de València
Isleña Marítima, La
(Palma de Mallorca, 1885 – 1918)
Empresa naviliera. Fundada per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor.
Es féu càrrec de les comunicacions regulars entre les Balears, excepte Menorca, i la Península Ibèrica. Arribà a tenir 12 vaixells.
El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Trasmediterrània.
El 1945 es creà una nova empresa amb el mateix nom.
Ferrocarrils Estratègics i Secundaris d’Alacant, Companyia dels
(País Valencià, 1910 – 1964)
Empresa. Creada per tal de construir i explotar conjuntament les línies de la Vila Joiosa a Dénia i d’Alacant a la Vila Joiosa, inaugurades durant els anys 1911 i 1915, respectivament. El 1939 fou inaugurada la prolongació fins al port d’Alacant, que fou clausurada el 1967.
El 1969 incorporà a la seva línia el tram de Gandia a Dénia, de la línia de Carcaixent a Dénia, en ésser clausurada aquesta línia.
Des del 1964 és explotada per la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta.
Ferrocarrils de València a Aragó, Societat dels
Ferrocarrils de Mallorca, Companyia dels
(Mallorca, 1876 – 1951)
Societat. Creada en fusionar-se les empreses britàniques The Majorca Railway Co Ltd (1872) i Majorca Central & South Eastern Railway Co Ltd, per tal de construir i explotar la xarxa ferroviària de 216,5 km, a l’illa de Mallorca.
El 1951 va passar a dependre de la companyia estatal FEVE, que més tard va clausurar algunes línies de la xarxa.
Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, Companyia dels
(País Valencià, 31 desembre 1856 – 1941)
(MSA) Societat. Nom que adoptà la Sociedad Española Mercantil e Industrial, controlada per la família Rothschild, en obtenir la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, inaugurada el 1863.
Seguí una política expansionista: demanà la concessió de diverses línies i n’absorbí d’altres empreses de l’estat espanyol i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (1891), que explotà fins al 1925 com una xarxa independent, amb el nom de Xarxa Catalana de MSA.
Desaparegué el 1941, amb la creació de la RENFE.
Dades dels Països Catalans 