Relatiu o pertanyent a Catalunya o als Països Catalans.
Referent als seus habitants, a la seva llengua i, per extensió, a tot el que és propi dels països o les terres de llengua catalana.
català -ana
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: tradicions
Biterna
Indret imaginari on segons una creença medieval estesa als Països Catalans, es reunien les bruixes per renegar de Déu i adorar el dimoni, que hi havia de comparèixer en forma de boc (boc de Biterna).
Arnau, Comte *
Veure> el Comte Arnau (personatge mític de la Catalunya Vella).
Virolai
(Montserrat, Bages, 1880)
Himne religiós, que el poeta Jacint Verdaguer dedicà a la Verge de Montserrat, el qual fou musicat l’any 1890 pel compositor Josep Rodoreda, amb motiu de les festes del mil·lenari.
El començament de la lletra és “Rosa d’abril, morena de la serra…”, degut a això també se’l coneix per Rosa d’abril.
Amb el temps ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic de Catalunya.
VIROLAI
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dona per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dona
és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Vall d’Aran, costums i privilegis de la
(Vall d’Aran)
Veure> la Querimònia (conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles).
Unió de Colles Sardanistes
(Barcelona, 1959 – )
Institució. Creada per tal d’aglutinar i representar les colles sardanistes de la ciutat; aviat s’estengué a totes les del Principat. Des del 1962 té cura d’organitzar el Campionat de Catalunya.
Empara la secció Obra de Divulgació Musical per a realitzar ballades públiques setmanals i, periòdicament, recitals i concerts de música de cobla.
Aglutina 260 colles de totes les comarques, les quals informa i manté jurídicament representades.
Enllaç web: Portal Sardanista
Trobada Nacional de Bastoners
(Catalunya, 1976 – )
Festa bastonera anual, la més important del país.
Organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, consisteix a aplegar i agermanar en una jornada festiva totes les colles i el món bastoner en general.
La primera trobada se celebrà a Montblanc (Conca de Barberà) el 1976, i cada any té lloc en una població diferent.
Tres Tombs, els
(Catalunya)
Cavalcada originària de Barcelona, on era organitzada pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la festa del seu patró, sant Antoni Abat. Després de la benedicció, la gent feia alçar la cavalcadura i li feia fer tres tombs.
El costum es mantingué fins al principi del segle XIX i s’ha recuperat modernament en alguns barris de la ciutat. A partir del segon terç del segle XX s’ha popularitzat a diversos municipis de Catalunya.
La cavalcada l’encapçalen tres genets, que obren la comitiva: el banderer, al mig, amb un cordoner a banda i banda.
Segadors, Els -cançó-
(Catalunya, 1640)
Cançó popular i himne nacional. El text és originàriament un romanç històric de la guerra dels Segadors. Adquirí caràcter d’himne nacional català cap al final del segle XIX, i la Generalitat de Catalunya l’adoptà com a himne oficial.
Hi ha variants diverses, tant del text com de la música. Amb l’harmonització de Lluís Millet s’estengué per tot Catalunya. Les versions més difoses són la publicada el 1903 per Aureli Capmany al Cançoner popular i l’harmonització de Josep Viader, que se cenyeix a la reproduïda al CRI (Cançoner Revolucionari Internacional) de l’any 1937, a càrrec de Joan Lamote de Grignon.
Prohibida totalment la seva interpretació i difusió durant el franquisme (1939-76), amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya (1977), es convertí de nou en himne nacional, però no fou declarat himne oficial pel Parlament fins al 1993.
Enllaços web: Himne i lletra dels Segadors – Versió antiga
Sant Jordi ! -crit guerrer-
(Catalunya, segle XIV)
Crit de guerra emprat dels combatents catalans a l’edat mitjana.
La Crònica de la Morea l’esmenta com a proferit pels almogàvers a la batalla del Cefís (1311).
Dades dels Països Catalans 