Arxiu d'etiquetes: Tortosa (nascuts a)

Bau i Nolla, Joaquim

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 16 agost 1897 – Madrid, 20 maig 1973)

Advocat, comerciant i polític. Fill de Josep Bau i Vergés. Obrí l’exportació d’oli al mercat sud-americà.

D’ideari tradicionalista, durant la Dictadura de Primo de Rivera fou alcalde de Tortosa. Diputat del Bloque Nacional (1933-36); reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut. Formà part de la Junta Tècnica de l’Estat a Burgos (1936-38).

A la immediata postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central.

Procurador en Corts i conseller nacional, fou nomenat president del Consell d’Estat (1965-73) i vicepresident del Consell del Regne (1970-73).

Arasa i Subirats, Ferran

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 12 novembre 1905 – Barcelona, 15 juliol 1992)

Pintor. Format a Tortosa, hi exposà per primera vegada l’any 1926. Participà als Salons de Primavera (1935) i durant la guerra civil residí a Mallorca.

La seva obra se centra entorn del paisatge de les terres de l’Ebre, que tracta amb un extraordinari vitalisme, gairebé de caràcter expressionista.

Ha rebut diversos guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1986).

Antich i Saladrich, Tomàs

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Prohom. Germà de Josep. Fou austròfil decidit des dels començaments de la guerra de Successió.

El 1705, alliberada Catalunya pels aliats, fou nomenat receptor de fraus del General i de la bolla de Tortosa. Sofrí el terrible setge d’aquesta ciutat, el 1708. Tenia el títol de ciutadà honrat de Barcelona.

Pel juliol de 1713 assistí a la Junta de Braços en què fou decidida la resistència de Catalunya contra Felip V de Borbó. Figurava pel seu títol entre els representants del Braç Reial. El mateix mes fou elegit Oïdor Reial de la Generalitat. Amb el nou càrrec formà el govern provisional que presidí la resistència durant el setge de Barcelona.

Assistí a la decisiva reunió plenària del 4 setembre 1714. El dia 11 del mateix mes, durant l’assalt final, fou un dels qui acudiren al pla de Palau arborant la bandera de Sant Jordi, ensenya de la Generalitat. Participà a la lluita per aquesta part. Més tard anà a la reunió a les voltes de Sant Antoni, mentre era iniciada la crida a capitulació.

Els borbònics li confiscaren els béns.

Antich i Saladrich, Josep

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Prohom. Germà de Tomàs. Prengué les armes contra els borbònics a la guerra de Successió.

Durant la defensa de Barcelona en 1713-14 fou capità del regiment regular d’infanteria de la Concepció, a les ordres directes de Villarroel.

L’11 de setembre, morí per la part del baluard de Sant Pere, a la fase final de la terrible i decisiva batalla d’aquella jornada.

Anglès, Joan

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Catalunya, segle XVI)

Arquitecte. Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís (fundat el 1544 per Carles I), bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant.

El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec. Li és atribuïda també la portalada de l’església de Vistabella del Maestrat.

Amiguet i Breçó, Jeroni

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Barcelona, vers 1530)

Metge i llatinista. Catedràtic de gramàtica a València.

El 1502 publicà Sinonima variationum sententiarum, repertori de frases catalano-llatines.

Contrari en un principi als mètodes d’ensenyament de Nebrija -aconsellà en aquest sentit el seu deixeble Lluís Vives-, evolucionà fins a publicar a Barcelona una Introductio ad artem grammaticam (1514), breu gramàtica catalano-llatina per a facilitar la comprensió de la gramàtica d’aquell autor castellà.

Amiguet, Antoni

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XV – Barcelona, 18 maig 1513)

Metge. Professor de l’Estudi General de Medicina de Barcelona. Inicià l’ensenyament lliure de cirurgia (1490), en competència amb l’estudi oficial.

Va publicar un llibre en català, adaptació del de Guy de Cahuliac: Lectura feta per lo reverent mestre en medicina Antoni Amiguet sobre lo tractat del Rev. Mestre Guidó lo qual tracta de apostemas en general (1501).

Altadill i Teixidó, Carles

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 1830 – Barcelona, 1879)

Comediògraf i poeta. Germà d’Antoni. Formà part de la bohèmia romàntica barcelonina i no es preocupà de donar continuïtat a la seva obra literària.

Col·laborà esporàdicament a “Un tros de paper”, i Valentí Almirall li finança una revista que tingué curta vida: “El gandul”.

Com a comediògraf escriví dues peces de crítica de costums: Un mirall per les pubilles (1870) i Lo gandul (1872). En aquesta darrera plantejà un diluït enfrontament entre amo i obrer, i hom troba en el seu protagonista el reflex de l’autor.

Com a poeta i prosista satíric publicà el recull Llampecs entre tenebres (1872?).

Altadill i Teixidó, Antoni

2 Respostes

(Tortosa, Baix Ebre, 17 abril 1828 – Barcelona, 15 gener 1880)

Novel·lista, dramaturg i periodista en castellà. Germà de Carles. Utilitzà el pseudònim Antonio de Padua. Estudis inacabats de dret.

A Madrid fundà el periòdic democràtic “El Pueblo”, i a Barcelona fou redactor de “La Discusión” i “El Estado Catalán”. Amb la República fou governador civil de Guadalajara i de Múrcia.

Escriví amb èxit novel·les socials i de costums, com Barcelona y sus misterios (1860), una sèrie comercial, també novel·lística, de temes bíblics, i alguns drames (Don Jaime el Conquistador, 1861?, etc) i textos polítics (La monarquía sin monarca, 1869, etc).

Aldana, Joan

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, vers 1480 – València ?, vers 1555)

Militar. Estigué al servei de Ferran II el Catòlic i de Carles I de Catalunya i prengué part a les campanyes italianes d’aquest rei.

El 1525, a Pavia, ell personalment feu presoner Francesc I de França.

Posteriorment destacà a la campanya de Tunis (1535), on fou armat cavaller.