Arxiu d'etiquetes: torres

Ars -Alt Urgell-

(les Valls de Valira, Alt Urgell)

Poble i antic municipi: 35,36 km2, 1.362 m alt, annexat el 1970 a l’actual. El poble és situat sota el ras de Conques, elevat i a l’esquerra del barranc d’Ars.

Pertanyia al quarter de Castellciutat del vescomtat de Castellbó.

L’església parroquial (Sant Martí) és romànica, amb un pòrtic cobert i un notable campanar rodó, és esmentada ja el 839.

Hi ha a prop una torre medieval anomenada el colomer d’en Ruf i, en un turó, les restes del castell d’Ars (ruïnes conegudes per la Seca).

Alsamora

(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)

Poble (851 m alt). Situat al peu del vessant septentrional del Montsec d’Ares, a la conca de la Noguera Ribagorçana, a 4 km de l’entrada de l’estret de Mont-rebei. Hi passa el camí d’Àger al Pont de Montanyana pel coll d’Ares. Conserva unes torres de defensa medievals.

La senyoria pertanyia al baró d’Eroles. En crear-se, a la segona meitat del segle XIX, el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga com a resultat de l’agrupació de diversos petits municipis, aquest prengué el nom d’Alsamora, però des d’abans del 1920 fou substituït per l’actual.

Àliga, cala de l’

(l’Ametlla de Mar / el Perelló, Baix Ebre)

Cala de la costa, entre els dos municipis, al sud de la punta de l’Àliga, on es troba l’antiga torre de l’Àliga.

Albereda, l’ -Anoia-

(Sant Martí de Tous, Anoia)

Veïnat, al voltant de la torre i de la masia del mateix nom.

El torrent de l’Albereda neix vora el castell de la Roqueta de Fiol i desguassa a la riera de Tous, davant el poble de Tous.

Das (Baixa Cerdanya)

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 14,58 km2, 1.219 m alt, 215 hab (2016)

0baixa_cerdanya

(o Adàs)  Estès des de la Tosa d’Alp fins a l’esquerra del Segre, al sud-oest de Puigcerdà. A la zona muntanyosa, al sud, hi ha boscos i pastures.

La vida econòmica es basa en l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges) i la ramaderia (bestiar boví per a la producció de llet). També s’hi han desenvolupat l’estiueig i els esports d’hivern. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana, a l’est de la Valira; església parroquial de Sant Llorenç, amb absis romànic i altar barroc. Prop seu hi ha les ruïnes d’una fortalesa medieval coneguda per la torre de Das.

El terme comprèn els pobles de Mosoll, Sanavastre i Tartera, amb residències de lleure, part de l’estació d’esquí de la Masella, l’antiga masia de la Pardinella i el despoblat de Vencilles.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cabanes (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 15,02 km2, 26 m alt, 915 hab (2016)

0alt_emporda(o Cabanes d’Empordà)  Situat al nord de la ciutat de Figueres, al mig de la depressió empordanesa, entre els rius Llobregat d’Empordà i la Muga.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades de la Muga, amb cultius hortícoles fruiters, i s’aprofiten parcialment pels cereals; de secà, vinya. La ramaderia és de bestiar boví i cria d’animals de granja. Àrea comercial de Figueres.

El poble, situat entre els dos rius, és esmentat ja el 935; l’església parroquial, dedicada a sant Vicenç, es troba davant de les ruïnes de l’antiga capella de Sant Sebastià; la torre de Cabanes, correspon probablement al castell de Cabanes, esmentat al segle XIV.

Prop del poble hi ha l’antic monestir i antiga abadia de monges cistercenques de Sant Feliu de Cadins, del qual resta, entre altres dependències, l’església romànico-gòtica dels segles XII-XIII. El terme també comprèn els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Bellvei (Baix Penedès)

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 8,27 km2, 108 m alt, 2.190 hab (2016)

0baix_penedesSituat al sud-est de la comarca, al límit amb el Garraf, a la depressió Pre-litoral, al nord-est del Vendrell. Part del relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, on hi ha unes 100 hectàrees de pinedes.

La principal font de riquesa del municipi és l’agricultura, bàsicament de secà i dedicada principalment a la vinya, seguit pels garrofers, els cereals, les oliveres, els ametllers i els arbres fruiters. Hi ha una cooperativa agrícola, un celler cooperatiu i també algunes indústries que complementen l’activitat econòmica. Àrea comercial del Vendrell. La pèrdua demogràfica iniciada el 1877 ha estat frenada des del 1960.

El poble, que agrupa gairebé la totalitat de la població del municipi, està situat a l’extrem oriental del terme, a la carretera de Barcelona a València. Pertangué, en les primeres èpoques de la repoblació, al monestir de Sant Cugat del Vallès.

La torre de Bellvei fou una fortalesa menor del terme de Castellet.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCeller Agrícola

Aldea, l’ (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 35,21 km2, 9 m alt, 4.250 hab (2016)

0baix_ebreFormà part del terme de Tortosa fins al 21 d’abril de 1983. Situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament del delta. És un antic santuari de Santa Maria de l’Aldea, convertit en parròquia rural. Vegetació d’aiguamolls i de canal.

Intensa agricultura de regadiu (hortalisses) a la plana deltaica i, fora del delta, de secà (olivera, garrofer, ametller). També destaca la ramaderia (porcina, bovina i ovina) i la indústria derivada de l’alimentació i de la construcció, que complementa l’economia. Àrea comercial de Tortosa.

L’antic poble de l’Aldea, antiga alqueria islàmica, es troba al sector sud-oriental del terme, en plena zona deltaica; al costat de l’església hi ha l’antiga torre de l’Aldea.

El municipi comprèn, a més, els barris de Paitrossos i de l’Hostal dels Alls.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques