(Barcelona, segle XVII – 1698)
Teòleg i frare caputxí. És autor d’un Arte de buen vivir, publicat el 1683.
Bellver, Àngel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues
Bello, Francesc
(Tortosa, Baix Ebre, segle XIX – 1901)
Eclesiàstic i teòleg. Fou rector del seminari de Tortosa.
Escriví algunes obres pietoses.
Batle i Amengual, Bernat
(Orient, Mallorca, 6 gener 1860 – es Pont d’Inca, Mallorca, 7 desembre 1945)
(o Bal·le) Escriptor. Prevere i llicenciat en teologia a la Universitat de València.
Publicà Agranadures, espigolaies i axarmins (1899), Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins (1899), Diccionari de sinònims mallorquins (1899), Sopes escaldades i pancuit (1899), En Pepito Carabassa (1900) i Nociones de Historia Sagrada (1916).
És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies (1903). Fou col·laborador de l’almanac “El Felanigense”.
Barnabeu, Antoni
(Alacant, 1769 – Sagunt, Camp de Morvedre, 1830)
Polític. Era doctor en teologia. Fou diputat en dues ocasions.
Atacà la Inquisició i publicà una obra sobre béns eclesiàstics per la qual fou perseguit.
Ballester i Torà, Joan Baptista
(València, 20 juliol 1624 – 23 setembre 1672)
Predicador i teòleg. Fou catedràtic de filosofia i teòleg de gran competència. Era jutge ordinari de la Inquisició.
És remarcable el seu sermó titulat Ramellet del bateig del fill i fillol de València, Papostòlic sant Vicent Ferrer, que conté lloances significatives a la llengua del país.
Ballester, Joan
(Campos, Mallorca, 1305/06 – Palma de Mallorca, 30 setembre 1374)
Teòleg i general dels carmelites. Anà a París, on estudià (1348) les Sentències i Sagrada Escriptura.
L’any 1358 fou nomenat general del seu orde al capítol de Bordeus; convocà els capítols generals de Trèveris (1362), de Montealbano (Llombardia, 1366), de Montpeller (1369), on promulgà unes noves constitucions de l’orde, conservades a la Biblioteca Vaticana, i d’Ais de Provença (1372).
Compilà les seves lliçons de teologia en un comentari Super libros sententiarum. És autor, entre d’altres obres, del De bello forti militantis Ecclesiae et Antichristi sive de novissimis temporibus, impugnació, sembla, de les doctrines dels fraticels.
És un dels personatges citats per Anselm Turmeda en les Cobles de la divisió del Regne de Mallorques.
Bacó i Despuig, Joan Antoni
(Palma de Mallorca, 1591 – 1665)
Religiós agustí i teòleg. Primer lector del seu orde a Mallorca, qualificador del Sant Ofici i consultor del bisbe i jurats de Mallorca.
Escriví una Suma de los preceptos del decálogo de la Iglesia, de la qual foren fetes tres edicions (Mallorca 1661, 1689; Madrid 1668).
Arnu, Pere Nicolau
(Mérancourt, Lorena, França, 11 setembre 1629 – Bolonya, Itàlia, 8 agost 1692)
Dominicà i escriptor. Residí des d’infant a Perpinyà, on es doctorà en filosofia i teologia (1658). Fou professor a Tarragona durant un any (1658); retornà després a Perpinyà, on fou rector de la universitat (1663) i prior del convent de dominicans.
Durant els primers anys de domini francès s’enfrontà amb els religiosos francesos introduïts als convents rossellonesos, actitud que provocà una ordre reial que obligava els religiosos catalans a residir a d’altres convents del regne de França per tal d’acostumar-los a la llengua i els costums d’aquest país. S’enfrontà també amb els jesuïtes contra els quals publicà un pamflet el 1663. Passà a Roma i finalment a Pàdua.
Les seves obres més importants són la Summa philosophia rationalis, naturalis moralis et primae (Besiers 1669) i Doctor Angelicus divus Thomas divinae voluntatis et suiipsius interpres (Pàdua 1692).
Armengol i de Folch, Bernat
(València, segle XVII – 1726)
Teòleg i predicador de l’orde de la Mercè, al qual ingressà el 1680. Doctor en teologia a la universitat de València, es dedicà a l’ensenyament i a la predicació. Fou elegit provincial (1720) i definidor general de l’orde.
És autor d’Evangelio, tesoro de perfecciones varias en cuatro virtudes solas ponderado (1718), i deixà inèdits una col·lecció de Sermones panegíricos y morales.
Arcís, Francesc Gregori
(País Valencià, segle XVI – Salamanca ?, Castella, segle XVI)
Metge i teòleg. Fou catedràtic a la universitat de Salamanca.
Afavorí les reformes lingüístiques introduïdes per Nebrija a la llengua castellana.
És autor d’un tractat escrit en llatí.
Dades dels Països Catalans 