Arxiu d'etiquetes: teòlegs/gues

Calafat i Danús, Baltasar

Deixa un comentari

(Santa Margalida, Mallorca, 1683 – Palma de Mallorca, 1735)

Doctor en teologia i poeta. Predicador, mestre en arts i qualificador del Sant Ofici. Fou beneficiat a la catedral de Mallorca i a les parròquies de Sant Bartomeu de Sóller i Manacor.

Publicà alguns dels seus sermons (1730-32), algunes poesies (en català, castellà i llatí), una dissertació sobre el seu poble, Santa Margalida, i una comèdia en català (Santa Rosa del Perú).

Exercí el càrrec de prior del tercer orde de Sant Domènec, per al qual compongué una mena de directori, en castellà (publicat sense data cap al 1730).

Burgos, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1579)

Teòleg augustinià. Fou catedràtic de teologia a les Universitats de Lleida i de València. Fou provincial de l’orde a la corona catalano-aragonesa (1548).

Assistí (1562) a la tercera fase del concili de Trento, on intervingué en tres congregacions generals, i predicà als pares conciliars l’advent del 1562.

El sermó que hi pronuncià fou publicat a Bolonya (1563) amb el títol De quatuor extirpandarum omnium haeresum praecipuis remediis, i també a Lovaina (1567) i a París.

Breva i Rubert, Josep Jordi

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 25 abril 1638 – País Valencià, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València i capellà d’honor del rei Carles II, que li assignà una pensió.

Ocupà altres càrrecs eclesiàstics amb provada competència. Excel·lí com a teòleg.

Borrell, Jaume

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Teòleg. Inquisidor de València.

Revisà la traducció catalana de la Vulgata, feta per Bonifaci Ferrer, per fer-ne una edició impresa (1478), que resultà la primera Bíblia impresa al món en llengua vulgar.

Bordoi i Frau, Marià

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1730 – 1792)

Teòleg carmelità. Fou prior del convent de Palma de Mallorca.

Escriví, entre altres obres, una refutació d’un famós libel antilul·lista: Respuesta a un manuscrito anónimo intitulado “La verdad sin rebozo”.

Bordoi, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1568 – Saragossa, Aragó, 1627)

Teòleg jesuïta. Ensenyà teologia i moral a Saragossa.

Escriví De bulla cruciatae, inèdita.

Bono, Josep

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, 1659 – València, 1725)

Teòleg dominicà. Fou qualificador del Sant Ofici a València.

Deixà inèdits diversos tractats, un d’ells sobre la butlla antijansenista Unigenitus.

Bonet, Nicolau

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 1603)

Cartoixà. Pertanyia a la comunitat de la cartoixa de Valldecrist.

Fou teòleg de mèrit, i autor de diversos escrits de caràcter moral, redactats en llatí, que romangueren inèdits.

Blasco i Garcia, Vicent

Deixa un comentari

(Torrella, Costera, 13 març 1735 – València, 16 abril 1813)

Teòleg i erudit. El 1750 es doctorà en teologia. Fou mestre (1753) de Montesa i catedràtic de filosofia i teologia de la Universitat de València (1763-67), hi introduí la filosofia moderna. Passà a la cort, on fou nomenat mestre de l’infant Francesc Xavier (1768-80).

Obtinguda una canongia a València, hi tornà. Rector de la Universitat de València (1784-87), va aconseguir el restabliment del patrimoni (suspès el 1774) i un nou pla d’estudis. Fou nomenat rector perpetu.

Amb la invasió napoleònica fou nomenat president de la Junta de Defensa de València (1811); continuà la seva tasca universitària durant l’ocupació francesa. Donà a la Universitat la seva biblioteca particular.

Tingué cura de l’edició de l’obra poètica (1761) i de De los nombres de Cristo (1770) de Luis de León i d’una part de les Historias de Juan de Mariana.

Binimelis i Puig, Joan

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 26 juny 1756 – 23 abril 1826)

Eclesiàstic. Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard, la càtedra de teologia; després, en fou rector i procanceller. Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén.

Publicà diverses oraciones fúnebres, entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal (1818). Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció (1807).