(Catalunya, segle XVI – Tarragona, 1583)
Arquitecte. Treballà a la seu de Tarragona. Començà a dirigir-hi les obres de la capella del Sagrament.
A la seva mort les prosseguiria Pere Blai.
(Catalunya, segle XVI – Tarragona, 1583)
Arquitecte. Treballà a la seu de Tarragona. Començà a dirigir-hi les obres de la capella del Sagrament.
A la seva mort les prosseguiria Pere Blai.
(Tarragona, 1575 – 1605)
Religiós carmelità. Fou professor de teologia i filosofia a Itàlia.
És autor d’un llibre d’oracions, una Didàctica i una Retòrica.
(Tarragona, 1570 – 1638)
Religiosa carmelitana. Escriví un llibre sota el curiós títol del Libro de poesías y versos diferentes de un gusto fino y piadoso.
(Catalunya, segle XVIII – Tarragona, 1827)
Capitost absolutista. Després d’intervenir en la revolta reialista contra el Trienni Constitucional (1821-23), dirigí una de les partides dels Malcontents a la primavera del 1827, i encara, pel setembre, ocupà Mataró.
Fou afusellat pels governamentals.
(Tarragona, 1620 – 1672)
Poeta i eclesiàstic. Fou canonger arxiver de la seu de Tarragona i capellà d’honor de Felip IV.
Va deixar escrita una història eclesiàstica de l’arquebisbat de Tarragona titulada Archiepiscopologi de Tarragona, i un volum de poesies titulat Matalàs de tota llana.
(Catalunya, segle XVI – Tarragona, 1615)
Escultor. Documentat a Tarragona el primer quart del segle XVII.
Treballà a la seu d’aquesta ciutat, on enriquí amb escultures el sepulcre de l’arquebisbe i virrei Joan Terrés (1613).
(Tarragona, 1893 – 1968)
Pintor. Ha destacat sobretot com a paisatgista, i també en retrats i en natures mortes.
(Catalunya ?, segle XVI – Tarragona, segle XVII)
Escultor. El 1615, per mort d’Agustí Benasser, continuà l’ornamentació escultòrica iniciada per aquell al sepulcre de l’arquebisbe Joan Terès, a la seu tarragonina.
També és autor del Sant Crist de la Sang, a la mateixa catedral (1617).
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1815 – Tarragona, 2 gener 1890)
Arquitecte. Estudià a l’Academia de San Fernando i a partir del 1842 va ser professor de l’Escola de Nàutica i Arquitectura de Tarragona.
Des del 1859 fins a la seva mort fou arquitecte provincial de la Diputació de Tarragona. Va intervenir en la restauració dels monestirs de Poblet i Santes Creus, i en el patrimoni romà de Tarragona.
Va treballar en multitud de projectes a les poblacions de la província, especialment en el disseny d’escoles, ajuntaments, fonts, etc.
(Palma de Mallorca, 22 agost 1872 – Tarragona, 17 agost 1931)
Historiador. Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morell-Fatio.
Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo (1929).
Fou redactor de “La Almudaina” de Palma de Mallorca (1898-1900) quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver. Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca (1904) i Bibliografía de la Historia de España (1921).