(Tarragona, segle XVI)
Traductor de clàssics. Eclesiàstic i llatinista. Era canonge de la Seu d’Urgell.
Traduí al castellà les obres d’Apià, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los Romanos (Barcelona 1592). De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares (Tarragona 1596).
(Tarragona, segle II)
Sacerdot. Pertanyent a la tribu Galèria.
Li fou dedicada una làpida de marbre, conservada, per la qual hom veu que pertanyia a l’alt nivell jeràrquic dels Augustals.
(Tarragona, segle XVI)
Jurisconsult. És autor del tractat Ordo procedenti contra invasores, secundum consuetudines tarraconenses.
(Tarragona, segle XVII)
Argenter. Treballà per a la seu tarragonina, com altres membres de la seva família.
Guerau d’Aguiló (Catalunya, segle XIII – Catalunya ?, segle XIII) Noble. Fou valedor del bàndol dels Montcada contra el de Cardona, a les lluites nobiliàries durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. S’adherí al conveni pactat entre ambdues faccions l’any 1226.
Guerau d’Aguiló (Catalunya, segle XIV – ?, segle XIV) Noble. En 1325 assistí, a Lleida, a l’assemblea davant la qual el rei Jaume II el Just exposà les seves pretensions successòries al regne de Mallorca. Podria tractar-se del mateix personatge homònim.
Guillem d’Aguiló (Tarragona, segle XII – ? segle XIII) Noble. En 1212 acompanyà Pere I el Catòlic a la campanya contra els sarraïns on fou guanyada la batalla de Las Navas de Tolosa.
Joan d’Aguiló (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya li féu donacions de premi a la zona de Gandia.
Lluís d’Aguiló (Catalunya, segle XIV – ?, segle XV) Cavaller. En 1413 serví Ferran I. Acudí al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d’Urgell.
(Tarragona, segle XVI – segle XVII)
(o Maymó) Argenter. Obrà el reliquiari de Sant Andreu (1614) per a l’església de la Selva del Camp i, per a la seu de Tarragona, les imatges de la Puríssima Concepció (1614) i de Santa Tecla (1621), aquesta última amb la col·laboració del barceloní Felip Ros.
Totes dues imatges desaparegueren l’any 1811.
(Tarragona ?, segle XIV – després 1404)
Pintor. Probable deixeble de Francesco d’Oberto, centrà l’escola gòtica italianitzant de Tarragona.
Autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada (1359).
Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt (Museu d’Art Catalunya), on s’apropa a l’art de Ramon Destorrents.
(Tarragona, segle XIV)
Relligador de llibres. Pertanyent a la comunitat hebrea de Tarragona.
L’excel·lència del seu art fou recompensada, el 1333, concedint-li el monopoli de les carnisseries del barri jueu. La concessió li fou atorgada per l’arquebisbe de Tarragona.
(Tarragona, segle XIX – segle XX)
Frare franciscà. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde. Dirigí la “Revista Franciscana”.
Publicà els reculls poètics Flores y frutos, Mis tempestades sonoras i Campanes al vol, així com el llibre narratiu Leyendas franciscanas.
(Tarragona, segle XIX)
Religiós franciscà. Fou catedràtic del seminari de Tarragona. Excel·lí com a orador sagrat.
És autor del poema en dos volums Plácido y Taciana, o sea cooperación a la grácia (1851), entre altres escrits.
Dades dels Països Catalans 