(Sitges, Garraf, 29 gener 1860 – 25 maig 1905)
Pintor. Destacà com a paisatgista i retratista. La seva pintura es caracteritzà per una afinada sensibilitat de regust impressionista.
Hi ha obra seva als museus Maricel, Cau Ferrat i a diverses col·leccions particulars.
Col·laborà també en diverses accions cíviques a la seva vila natal.
(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – Sitges, Garraf, 30 agost 1964)
Pintor. De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid.
Tot i que s’inicià en el modernisme, en la seva evolució esdevingué el màxim representant del noucentisme a Mallorca. Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.
Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals dels classicisme burgès de l’escola mallorquina.
El 1950 s’instal·là a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges.
(Sitges, Garraf, 1817 – Barcelona, 1884)
Polític. Pertanyia al partit progressista.
Fou diputat a corts i senador.
(Catalunya, segle XIX – Sitges, Garraf, 1892)
Gravador i pintor. Fou company de Santiago Rusiñol i d’Enric Clarasó als anys bohemis de París.
(Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851)
Frare caputxí. És autor d’escrits filosòfics en llatí i d’una antologia de sermons, en castellà, editada el 1814 i 1816.
El sermonari fou també recollit al llibre Flora oratoria, publicat pel pare Tomàs d’Arenys de Mar el 1889.
(Tortosa, Baix Ebre, 10 desembre 1860 – Sitges, Garraf, 20 maig 1931)
Cirurgià uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1883) i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta.
Fou preparador anatòmic dels Museus Anatòmics de la Facultat de Medicina de Barcelona, i professà diversos cursos sobre anatomia del sistema nerviós.
S’especialitzà en urologia, a partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear i el 1911 li conferiren una càtedra de l’esmentada especialitat.
Dirigí un sanatori quirúrgic, on practicà nombroses prestatectomies transvesicals, l’experiència de les quals publicà a Los éxitos de la prostatectomía transvesical (1911-25). Des del 1921 fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano (1902) i nombrosos treballs d’urologia.
(Sitges, Garraf, 14 juliol 1884 – 2 gener 1960)
Pintor. Format a Barcelona (Llotja), Madrid i París. Estudià de prop les obres clàssiques dels museus del Prado i del Louvre.
Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, Lió i Orà, totes d’un colorit molt vistós i dins d’una línia efectista.
(Barcelona, 1873 – Sitges, Garraf, 1924)
Metge. Fou deixeble dels doctors Bartomeu Robert i Jaume Ferran, amb els quals estudià clínica i bacteriologia, respectivament.
Fou professor de patologia i clínica mèdica a la Universitat de Barcelona del 1905 al 1920, any en què n’obtingué la càtedra. Fou nomenat degà de facultat el 1924.
Investigà sobre la tuberculosi i publicà Tratado de patología y clínica médica, en quatre volums, escrit en col·laboració amb Royo Vilanova.
(Sitges, Garraf, 30 setembre 1809 – Madrid, 16 gener 1880)
Pintor. Format a París amb Gros (1829-33) i a Roma (1833-42), on entrà en contacte amb els pintors natzarens catalans.
El 1843 s’establí a Madrid, on ingressà a l’Academia de San Fernando. Fou nomenat pintor de cambra d’Isabel II i exercí com a professor de l’Escuela Superior de Pintura.
Decorà el paraninf de la universitat de Madrid (1858) i el palau del Senat. Pintà quadres de tema històric (El sospir del moro, 1855) i religiós (L’era cristiana, 1871).
També assolí anomenada com a retratista.
(Barcelona, 25 novembre 1926 – Sitges, Garraf, 2 març 2007)
Dramaturg. Llicenciat en ciències econòmiques i professor; s’ha dedicat a la publicitat.
Ha actuat en teatre i a estrenat obres en castellà (Cuando las nubes cambian de nariz, premi Ciutat de Barcelona, 1958), bilingües (Los blancos dientes del perro, 1957) i en català (Fang, 1963).
Dades dels Països Catalans 