(Sicília, segle XIII – País Valencià, segle XIII)
Muller de Roger de Lloria i mare de l’almirall del mateix nom. Dama de la casa de Constança de Sicília, l’acompanyà a Catalunya en contraure aquesta matrimoni amb el futur Pere II de Catalunya (1262).
Amb el seu marit obtingué de Jaume I de Catalunya el castell de Seta i, ja vídua, el de Queroles (1270) al Regne de València; nou anys després Pere II el Gran l’autoritzava a comprar unes heretats a Dénia.
Joan de Cruïlles (Catalunya, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1423) Fill segon de Berenguer de Cruïlles i de Mosset. Fou el fundador de la branca siciliana de Francofonte, Calatabiano i Palagonia, la qual s’extingí amb els seus besnéts, que aportaren el patrimoni als Acuña (i després als Montcada) i als Gravina, que es cognomenaren Gravina-Cruïlles i foren marquesos de Francofonte i prínceps de Palagonia.
Joan de Cruïlles (Catalunya, segle XVI – 1557) (o de Quadres) Noble. Nebot i successor de Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera. Membre de la línia dels Cruïlles de Peratallada. Morí sense fills i el succeí la seva neboda Blanca de Cruïlles i Bret (Catalunya, segle XVI – 1563), la qual transmeté l’herència a la seva filla (i del seu primer marit, Bernat de Vilarig) Violant de Cruïlles, òlim de Vilarig i de Cruïlles.
(Catalunya, segle XIII – Sicília, Itàlia, segle XIII)
Noble. Fill de Ramon Folc V de Cardona i de Sibil·la d’Empúries.
Embarcà a l’expedició de Pere II el Gran a Sicília (1282, on s’establí i fundà la línia siciliana dels barons de Mazzarone.
(Sicília, Itàlia, segle XV – 1474)
Noble. Fill i hereu de Bernat V de Cabrera al comtat de Mòdica. Es casà amb Joana de Foix. L’heretat del seu pare a Catalunya fou liquidat a conseqüència de la guerra contra Joan II (1471) mentre ell romania a Mòdica (Sicília).
Fou succeït pel seu fill Joan II de Cabrera (Mòdica, Sicília, Itàlia, s XV – 1477) (o Joan Bernat) Noble. A la seva mort, l’heretà la seva germana Anna I de Cabrera.
Joan I de Cabrera també fou el pare de:
Carles de Cabrera (Catalunya, segle XV) En morir el seu germà Joan II de Cabrera (1477), encara impúber, ell ja era mort. Per aquest motiu, els drets patrimonials passaren a la seva germana Anna I de Cabrera.
Caterina de Cabrera (Catalunya, segle XV) Morí sense successió.
Isabel de Cabrera (Catalunya, segle XV – Castella ?, segle XV) Es casà amb Bernardí Enríquez, castellà, comte de Melgar.
(Itàlia, 1353 – Messina, Itàlia, 23 gener 1374)
Reina de Sicília. Segona muller de Frederic III el Feble, últim representant al tron de l’illa de la branca del Casal de Barcelona establerta a la darreria del segle XIII.
Antònia era filla del duc d’Andria i cosina segona de la reina Joana I de Nàpols. Es casà amb Frederic en 1373 i morí sense haver-li donat fills.
(Sicília, segle XIV – segle XVI)
Comtat amb centre a Agosta (actual Augusta), creat el 1336 per Frederic II de Sicília per beneficiar Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó.
Després de tenir-lo el fill i el nét d’aquest, passà a la corona l’any 1407 arran de la commutació que es féu amb el comtat de Caltanissetta.
(Catània, Itàlia, 1374 – 1409)
Segona amistançada de Martí I el Jove. Li donà una filla, anomenada Violant.
Aquest fou duta a Barcelona, en 1403, per ser educada a cura de Martí I l’Humà, avi de la criatura.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – Castella, 1428)
Filla natural de Martí el Jove i de la siciliana Agatuccia de Pesci, de Catània.
El 1403, amb el seu germà natural Frederic, futur comte de Luna, fou duta a Catalunya per criar-se a cura del seu avi el rei Martí l’Humà, el qual professà als infants un afecte molt viu.
A la mort del seu pare a Sardenya (1409), fou vivament recomanada a l’avi perquè vetllés per ella.
(Palerm, Sicília, 30 març 1282)
Revolta popular contra la dominació angevina i que va comportar l’expulsió dels Anjou i l’inici de la conquesta catalana de l’illa.
Pere II de Catalunya-Aragó mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, per això, aprofitant que hi havia un gran descontentament amb Carles d’Anjou (I de Napòls) i després de la gran matança d’angevins a Palerm, la revolta s’estengué per tota l’illa.
Pere II va prometre que respectaria les lleis i els privilegis de Sicília, i el cos expedicionari catalano-aragonès desembarcà a Tràpena i el 4 de setembre de 1282 va entrar a Palerm, on Pere i Constança foren coronats com a reis de l’illa mentre Carles d’Anjou retirava el setge a Messina.
L’annexió de Sicília va ser un fet consumat, però la guerra contra els angevins va continuar durant molt de temps.
(Sicília, Itàlia, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, concedida el 1437 a Simó de Montcada, fill il·legítim de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta, comte d’Agosta.
Per mort de la seva néta, Damiata de Montcada, passà als Barrese, barons de Militello.
Dades dels Països Catalans 