Arxiu d'etiquetes: Sicília

Montcada i Abbate, Antoni de

4 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1414/15)

(o Antoni de Sclafaní)  Tercer comte d’Adernó. Fill de Mateu de Montcada i Sclafani, i germà de Pere. El 1367 li fou concedit el comtat d’Àsaro, que després perdé. El 1392 anà amb el seu altre germà Guillem Ramon de Montcada i de Peralta amb l’expedició catalana de Martí el Jove a Sicília, i en fou recompensat amb les baronies de Traina, Castronovo i Miserendino, que perdé per rebel.

Després de seguir el seu germà en les alternatives d’amistat i rebel·lia, acabà per ésser un gran amic de Martí el Jove. Fou senescal o mariscal i gonfanoner de Sicília. El 1396 rebé els comtats d’Adernó i de Centorbi (aquest ja el tenia com a baronia).

Després de la mort de Martí l’Humà, esdevingué un dels principals magnats del partit de la reina Blanca I de Navarra, capitanejat per Sanç Roís de Liori, comte de Caltanissetta, enfrontat amb el de Bernat de Cabrera.

Montcada, Guillem Ramon de -segle XV-

2 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XV – 1466)

Fill il·legítim de Pere de Montcada i Abbate. Era militar al servei d’Alfons IV el Magnànim en les campanyes de Nàpols. Fou recompensat amb els castells de Nicòsia, Catània i Piazza.

També serví Joan II el Sense Fe, que li donà (1463) la baronia de Iaci, el nomenà coper seu i el féu un dels seus camarlencs a Sicília, i assolí també el càrrec d’estrateg de Messina.

Possiblement fou l’origen dels Montcada establerts a Catània.

El succeí el seu fill Antoni de Montcada.

Monreale, baronia de

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XV)

Jurisdicció feudal, creada el segle XV i concedida a Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, senyor d’Aitona.

Martí de Sicília i de Navarra

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, 19 desembre 1406 – agost 1407)

Únic fill de Martí I el Jove i de la seva segona muller, Blanca de Navarra. Morí de trastorns causats per la dentició.

La seva desaparició seria seguida abans de dos anys per la del seu pare i el 1410 per la del seu avi, fets que produïren l’extinció de la successió directa del casal de Barcelona.

Marmilla, comtat de

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XV)

Títol atorgat el 1422 a Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, senyor de la baronia d’Aitona.

Malta i Gozzo, marquesat de

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIV – )

Títol jurisdiccional, concedit el 1396 per Martí I de Sicília a Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta.

Encara que li havia estat confinat (1398), després el recuperà el seu fill.

Mallol, Arnau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)

Cavaller. Serví a Sicília a les ordres de Martí I el Jove.

El 1398 figurava entre els principals capitans reialistes de l’illa.

Lluís I de Sicília

6 Respostes

(Catània, Sicília, Itàlia, 4 febrer 1338 – 16 octubre 1355)

“el Nen”  Rei del casal català de Sicília (1342-55). Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia.

A la mort del seu pare (1341), estigué successivament sota la regència de la seva mare, de Joan de Sicília, duc d’Atenes, i de Blasco d’Alagó, que hagueren de combatre les rivalitats entre els partits català i llatí pel govern de l’illa.

Pere III el Cerimoniós volgué solucionar-ho casant-se amb la infanta Elionor de Sicília i projectant el matrimoni de la seva filla Constança d’Aragó amb el rei Lluís, però la mort d’aquest impedí el casament.

Lloria, Nicolau de -Sicília, s. XIV-

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Potser nebot de l’amirall Roger de Lloria o possiblement nét. Fill de Margarida de Lloria i de Nicolau de Janvilla, que potser prengué el cognom matern per qüestions d’heretatge.

Fou conseller i diplomàtic de prestigi. El 1338 fou enviat a Catalunya per demanar l’enviament d’auxilis a Sicília. Idèntica missió havia de realitzar el 1349, però caigué malalt i fou substituït per Bonanat Jafer.

Lloria, Joan de -Sicília, s. XIII/1298-

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIII – Messina, Itàlia, 1298)

Marí. Nebot de l’almirall Roger de Lloria, amb el qual col·laborà intensament. El 1286, quan Roger deixà per un temps el comandament del seu estol, el transferí al seu nebot i li ordenà d’hostilitzar la costa de Barbaria. El 1297 vivia a Sicília.

Quan Roger trencà amb el rei Frederic II de Sicília i es passà a Jaume II de Catalunya, començà a combatré les forces del rei Frederic des de les possessions sicilianes del Lloria, però fou vençut i hagué de retre’s a Castiglione, on es trobava també Rogeró, fill de l’almirall.

Aconseguí tanmateix escapar i, mentre el seu oncle era ocupat en lluita terrestre al setge de Siracusa, Joan prengué 20 galeres i realitzà missions d’aprovisionament. Quan anava a Siracusa a estrènyer el bloqueig, fou interceptat prop de Messina per 22 galeres de Frederic II.

Perdé 16 galeres i fou fet presoner, jutjat com a traïdor, condemnat a mort i escapçat, cosa que produí un augment del zel combatiu de Roger contra Sicília, demostrat a les batalles del cap Orlando i de Ponça.

Era casat amb Hilària de Maletta, filla del comte de Camerata.