Arxiu d'etiquetes: Sicília (hist)

Cammarata, comtat de

(Sicília, Itàlia, segle XIV – )

Jurisdicció feudal, concedida el 1364 a Mateu d’Aragó i Palici, baró de Militello.

El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d’Aitona; passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale.

Calvaruso, principat de

(Sicília, Itàlia, segle XVII)

Jurisdicció senyorial, concedida el 1628 a Cèsar de Montcada, baró de Calvaruso, pertanyent a la branca siciliana dels Montcada, barons de Tortorici.

Caltabellotta, comtat de

(Sicília, Itàlia, segle XIV – )

Títol senyorial, concedit a Ramon de Peralta (mort el 1349).

Passà als Luna, ducs de Bivona, als Montcada, prínceps de Paternó (1619), i als Alvárez de Toledo (1727).

Calatafimi, baronia de

(Sicília, Itàlia, segle XIV – )

Jurisdicció feudal concedida el 1392, amb la baronia d’Alcamo, a Jaume de Prades i d’Arenós.

Ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades i de Villena, muller de Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents.

Calatabiano, baronia de

(Sicília, Itàlia, segle XIV – )

Jurisdicció feudal concedida el 1398 a Joan de Cruïlles, baró de Francofonte.

El 1484 Joan de Cruïlles i Abbatelli la vengué als Mirulla; el 1583 fou recuperada pels Gravina-Cruïlles.

Francofonte, baronia de

(Sicília, Itàlia)

Jurisdicció feudal, concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I de Sicília a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia. Passà als Acuña i als Montcada.

El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de les setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña.

Dues Sicílies, Regne de les

(Nàpols i Sicília, 1442)

Nom atribuït a l’Estat constituït pels dos regnes.

El títol de rei de les Dues Sicílies, dut per primera vegada per Alfons IV de Catalunya (1442), va ésser reprès el 1734 pels Borbons de Nàpols.

Catània, pau de -1372-

(Catània, Sicília, Itàlia, 20 agost 1372)

Tractat de pau, signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI.

Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis de la corona catalano-aragonesa, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III.

Baños, marquesat de

(Itàlia, segle XVIII)

Títol concedit a les Dues Sicílies el 1742 per Carles III de Borbó al coronel Jerónimo-José de Baños-Piedrola y de Utrera, mort a Barcelona el 1796 essent tinent general.

S’havia casat a Barcelona (1757) amb Manuela de Sentmenat i de Cartellà, filla del marquès de Castelldosrius, i fou governador militar de Barcelona i comandant interí de l’exèrcit de Catalunya.

Arenella, ducat de l’

(Sicília, Itàlia, segle XVII)

Ducat, concedit el 1645 a Vidal de Vallguarnera i Lanza, d’origen català i vinculat a Catalunya.