(Catània, Sicília, Itàlia, 20 agost 1372)
Tractat de pau, signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI.
Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis de la corona catalano-aragonesa, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III.
(Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit a les Dues Sicílies el 1742 per Carles III de Borbó al coronel Jerónimo-José de Baños-Piedrola y de Utrera, mort a Barcelona el 1796 essent tinent general.
S’havia casat a Barcelona (1757) amb Manuela de Sentmenat i de Cartellà, filla del marquès de Castelldosrius, i fou governador militar de Barcelona i comandant interí de l’exèrcit de Catalunya.
(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Ducat, concedit el 1645 a Vidal de Vallguarnera i Lanza, d’origen català i vinculat a Catalunya.
(Caltabellotta, Sicília, Itàlia, 31 agost 1302)
Tractat signat entre Carles II de Nàpols, Carles de Valois i Frederic II de Sicília, per la possessió del regne de Sicília. Signada després de vint anys de lluites (1283) entre el papat, els angevins i la dinastia catalana.
Fou el primer pas decisiu per a la possessió catalana de Sicília. Segons els termes del tractat, Frederic II restavà senyor de l’illa amb el títol de rei de Trinàcria, però només en règim vitalici; a la seva mort, l’illa havia de passar als angevins.
Vint anys després, però, Frederic II féu jurar als sicilians el seu fill Pere com a successor (1322), amb la qual cosa restà completat el domini de la dinastia catalana a Sicília.
Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l’Imperi Bizanti a les ordres de Roger de Flor.
Dades dels Països Catalans 