(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal concedida el 1392, amb la baronia d’Alcamo, a Jaume de Prades i d’Arenós.
Ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades i de Villena, muller de Bernat V de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Jurisdicció feudal concedida el 1398 a Joan de Cruïlles, baró de Francofonte.
El 1484 Joan de Cruïlles i Abbatelli la vengué als Mirulla; el 1583 fou recuperada pels Gravina-Cruïlles.
(Sicília, Itàlia, segle XV)
Jurisdicció feudal, creada el segle XV i concedida a Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, senyor d’Aitona.
(Sicília, Itàlia, segle XV)
Títol atorgat el 1422 a Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, senyor de la baronia d’Aitona.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – )
Títol jurisdiccional, concedit el 1396 per Martí I de Sicília a Guillem Ramon de Montcada, comte d’Agosta.
Encara que li havia estat confinat (1398), després el recuperà el seu fill.
(Sicília, Itàlia)
Jurisdicció feudal, concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I de Sicília a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia. Passà als Acuña i als Montcada.
El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de les setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña.
(Nàpols i Sicília, 1442)
Nom atribuït a l’Estat constituït pels dos regnes.
El títol de rei de les Dues Sicílies, dut per primera vegada per Alfons IV de Catalunya (1442), va ésser reprès el 1734 pels Borbons de Nàpols.
(Catània, Sicília, Itàlia, 20 agost 1372)
Tractat de pau, signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI.
Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis de la corona catalano-aragonesa, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III.
(Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit a les Dues Sicílies el 1742 per Carles III de Borbó al coronel Jerónimo-José de Baños-Piedrola y de Utrera, mort a Barcelona el 1796 essent tinent general.
S’havia casat a Barcelona (1757) amb Manuela de Sentmenat i de Cartellà, filla del marquès de Castelldosrius, i fou governador militar de Barcelona i comandant interí de l’exèrcit de Catalunya.
(Sicília, Itàlia, segle XVII)
Ducat, concedit el 1645 a Vidal de Vallguarnera i Lanza, d’origen català i vinculat a Catalunya.
Dades dels Països Catalans 