Arxiu d'etiquetes: Sicília (bio)

Frederic d’Aragó, Lluís

5 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – Grècia ?, 1382)

Quart comte de Salona (1365-82) i de Citó i senyor d’Egina (1380-82). Fill de Jaume Frederic d’Aragó. Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres.

Fet vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1375), impedí l’anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la sobirania d’aquells ducats al rei català Pere III el Cerimoniós, el qual l’acceptà i confirmà la vicaria a Lluís (1379-80).

Es casà amb Helena Cantacuzé, i foren pares de:

Maria Frederic d’Aragó  (Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Senyora d’Egina, com a successora del seu pare. El 1394 fou ocupat el comtat per Baiazet I, que la tancà al seu harem després de fer-la muller seva.

Frederic d’Aragó i de Verona, Bonifaci

8 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – Grècia, 1376)

Senyor d’Egina (1359-76), de Piada i de la baronia de Carist (1338-65) a Negrepont. Tercer fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona. S’educà a Sicília, on lluità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià.

Governador de Patti, esclatà contra ell una rebel·lió (1355), en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner (1356). Exercí el càrrec de canceller de Sicília (1354).

Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia. El seu germà Jaume li cedí Egina; l’any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia.

En l’anarquia que subseguí la mort del vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria es féu càrrec del govern, juntament amb el seu nebot Lluís Frederic d’Aragó (1374). La rivalitat entre ambdós fou resolta a favor del segon, nomenat oficialment vicari general (1375).

El seu fill i successor fou Pere Frederic d’Aragó.

Frederic d’Aragó -llinatge-

2 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIII – Itàlia ?, segle XIV) 

Família noble. Sorgida, per filiació il·legítima, de la casa reial de Sicília i branca del casal de Barcelona.

Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó (Sicília, Itàlia, 1294 – Grècia, 1338)  Primer comte de Salona. Fill bastard de Frederic II de Sicília. Criat a la cort de Jaume II de Catalunya, fou nomenat vicari del duc d’Atenes (1317-30).

Casat amb Marulla, filla de Bonifaci de Verona (morta el 1326), obtingué per dot la senyoria d’una part de Negropont i d’Egina (1317-38). Tractà una treva entre Venècia i els catalans (1319).

Conquerí diversos llocs de Tessàlia i formà el ducat de Neopàtria, unit al d’Atenes i dependent de Sicília. Governà de fet la Grècia catalana en el període més brillant. Fou investit comte de Malta i Gozzo (1330).

Fou el pare de Bonifaci, Jaume, Guillem, Joan, Pere i Simona Frederic d’Aragó i de Verona.

Eufèmia de Sicília

2 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1330 – 21 febrer 1359)

Regent de Sicília. Tercera filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Juntament amb les seves germanes (Elionor i Constança) intentà enfortir la posició catalana a l’illa.

Ajudà Constança en el govern de Sicília durant la minoritat de Lluís I. A la mort d’aquest i de Constança (1355), Eufèmia assumí el poder en nom del seu altre germà, Frederic III.

Elisabet de Sicília

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1341)

Filla natural de Frederic II de Sicília, rei català de l’illa. El 1310 fou convingut el seu matrimoni amb Malgaulí, fill segon però hereu del comte Ponç V d’Empúries.

El nuvi i el comte feren estada a Sicília, on Hug d’Empúries, germà de Ponç, era gran conseller del rei. Aquest donà a la núvia l’esplèndid dot de 4.633 unces i 10 tarins. La boda no es realitzà fins al 1313, any en que morí el comte i passà a ser-ho Malgaulí, conegut també per Ponç VI d’Empúries.

La parella visqué al comtat, fins que quedà vídua (1322). Tingué una filla pòstuma, Marquesa, que no visqué ni un any.

Es tornà a casar amb Ramon de Peralta, almirall d’Aragó i de Sicília, i comte de Caltabellotta. Fills seus foren Guillem de Peralta, que morí al setge de Catània, i Joana de Peralta, primera muller de Mateu de Montcada, comte d’Agosta.

Elisabet de Caríntia

11 Respostes

(Àustria, segle XIV – Sicília, Itàlia, vers 1349)

Reina de Sicília. Filla d’Ot II, duc de Caríntia i de Tírol i de Gorizia. Muller de Pere II de Sicília (1323). Vídua (1342), el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan de Sicília, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne.

Contrària a la política pro-catalana de Joan sobre Sicília, a la seva mort pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil.

Elionor de Villena

3 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, segle XV)

Filla de Pere de Villena, marquès de Villena, i de Joana, filla natural d’Enric II de Castella. Era per tant, neta i neboda, respectivament, dels ducs Alfons I i Alfons II de Gandia.

Probablement per gestions del seu avi, i ja mort el seu pare, es casà amb Antoni de Cardona i de Luna, fill del comte Hug Folc II i de Beatriu de Luna. Les esposalles foren convingudes el 1414. Dugué de dot la vall d’Aiora. La seva germana Joana era casada amb el seu cunyat, el comte Joan Ramon Folc I de Cardona.

El seu marit i ella es traslladaren a Sicília, on arrelà una nova branca dels Cardona. A la seva mort, el seu marit tornà a casar-se, amb Margarida de Peralta.

Fills seus foren Alfons i Pere de Cardona i de Villena.

Elionor de Randazzo

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1346 – d 1369)

Filla de Joan de Sicília, duc d’Atenes, germà de Pere II de Sicília. Era titulada duquesa d’Atenes.

Pretesa (1366) en matrimoni pel seu cosí Frederic III de Sicília, aspirant al ducat d’Atenes vacant en morir (1355) Frederic, germà d’Elionor, aquesta s’hi oposà, i es casà en secret (1367) amb Aimon de Gebennis, nebot del futur papa Climent VII, per la qual cosa fou empresonada a Aversa.

Alliberada finalment, es casà amb Guillem de Peralta, comte de Caltabellotta, capitost del partit català de Sicília i germà de Mateu de Peralta, governador general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1370-74) pel rei Frederic III.

Constança de Sicília -s. XIV/1355-

2 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1355)

Filla de Pere II de Sicília. Exercí una gran influència sobre el seu germà Lluís I de Sicília, del qual fou regent del 1352 al 1354.

Propugnà una política d’acostament a la corona catalano-aragonesa a través de la seva germana Elionor de Sicília, muller de Pere III de Catalunya, i sufocà la revolta dels barons sicilians del partit llatí.

Fou abadessa del convent de clarisses de Messina i morí poc dies després del seu germà Lluís, durant la pesta negra.

Cardona i de Villena, Pere de

9 Respostes

(Sicília, Itàlia, vers 1410 – vers 1450)

Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana a Catalunya, i comte de Collessano i primer marquès de Padula a Nàpols. Fill gran d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília.

Serví Alfons IV de Catalunya a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça (1435). El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes. Les vengué als Albert el 1450.

Fou camarlenc i conseller d’Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gal·lípoli i Due Petralie -feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia– i el feu mestre justicier del regne de Sicília. El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso.

Tanmateix, mai no perdé el contacte amb Catalunya, on prengué part activa a les corts del 1440 i del 1446.

El succeí el seu fill Artau de Cardona i de Ventimiglia.