Arxiu d'etiquetes: Sicília (bio)

Constança de Sicília i Llança

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIV – Nàpols ?, Itàlia, segle XIV)

Dama. Era la filla petita de Joan de Sicília i de Caríntia, duc d’Atenes i de Randazzo, i de Cesarina Llança, i neta de Frederic III de Sicília.

Visqué a la cort de Nàpols amb la seva mare i la seva germana, Elionor, sota la protecció de la reina Joana I de Nàpols, tia seva.

Devers el 1367 es veié complicada als incidentals projectes matrimonials que afectaven principalment la seva germana, la qual cosa li costà un breu empresonament per ordre de la reina.

Sembla que morí soltera.

Constança de Sicília i d’Anjou

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, 1303 – Xipre, 19 juny 1344)

Reina de Xipre i d’Armènia. Filla de Frederic II de Sicília i d’Elionor d’Anjou.

Es casà (1318) amb Enric II de Xipre i fou coronada reina de Xipre a Nicòsia, i de Jerusalem a Famagusta.

Vídua (1324), es casà novament (1331) amb Lleó V, rei d’Armènia.

Coloma i de Melo, Antoni de

6 Respostes

(Elda, Vinalopó Mitjà, segle XVI – Palerm, Sicília, 12 agost 1619)

Lloctinent de Sardenya (1595-1604), segon comte d’Elda. Fill de Joan de Coloma i de Cardona i germà de Carles i d’Ildefons.

Féu nombrosos viatges a la Península Ibèrica: foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall.

El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller (no inaugurada, però, fins el 1626).

Chiaramonte, Àgata

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Dama d’una de les famílies nobles més poderoses de Sicília.

Es casà amb Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernó, de la branca sicíliana dels Montcada. No tingué fills.

Centelles i de Ventimiglia, Antoni de

5 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1415 ? – Calàbria, Itàlia, 1470 ?)

Marquès de Crotone, comte de Catanzaro, comte de Collesano i primer príncep de Santa Severina (1464). Fill i hereu de Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Cabrera i de Constanza de Ventimiglia.

Acompanyà Alfons IV el Magnànim en les campanyes d’Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça (1435). Un cop alliberat, participà en la campanya de Calàbria. El 1444 es casà amb la dama calabresa Enrichetta Ruffo e Pitiers.

Negà l’obediència al rei, que l’assetjà al castell de Catanzaro i el féu presoner i fou desposseït dels seus béns (1445). De temperament rebel i bel·licós, un cop perdonat lluità contra els pobles veïns, i fou processat i empresonat al castell de Nàpols (1455-59).

En ésser alliberat, prengué part en la rebel·lió contra Ferran I d’Antequera, fill i successor d’Alfons IV el Magnànim, reuní els seus addictes, promogué una important revolta de camperols a Calàbria i recuperà els seus dominis. La intervenció conciliadora de Joan II de Catalunya aconseguí la pau entre ell i el rei de Nàpols, així com el reconeixement reial dels seus títols.

Novament es revoltà, d’acord amb els partidaris dels Anjou, però fou fet presoner el 1465. Els seus béns foren confiscats i atorgats a Pere de Cardona i de Villena.

Antoni de Centelles és conegut també amb el nom italianitzant d’Antonio Centeglia i amb el d’Antoni de Ventimiglia.

Fou el pare de:

Antoni de Centelles i Ruffo  (Sicília, Itàlia, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XV)  Fou marquès de Cotrone. Serví el rei Lluís III de Nàpols. Morí esclau a Constantinoble.

Enric de Centelles i Ruffo  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Estigué al servei del rei Lluís III de Nàpols. Morí emmetzinat i fou el darrer membre de la línia secundària dels Centelles de Sicília.

Centelles i de Riu-sec, Gilabert de

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1409)

Baró de Nules i d’Oliva, conegut també per Ramon de Riu-sec. Fou conseller i camarlenc del rei Martí I l’Humà. Fill de Pere de Centelles i de Vilanova.

Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels qual caigué presoner a Ceret (1390). Amb les tropes de reforç enviades per rei Joan I el Caçador al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa.

Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler. Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere de Centelles, germà de Gilabert, i de Lluís de Soler (1398), l’assassinat per ordre de Gilabert del cap del bàndol contrari, Jaume de Soler (1403), i la batalla de Llombai, on els Centelles foren derrotats (1404).

Fou un dels cinc marmessors nomenats per la reina Maria de Luna en el seu testament, la qual llegà a Gilabert diversos béns (1406).

Foren germans seus:

Joan de Centelles i de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV – Sicília, Itàlia, 1398/99)  Morí jove.

Pere de Centelles i de Riu-sec  (País Valencià, segle XIV – València, 1398)  Havia lluitat a Sicília i morí en una brega amb el bàndol dels Soler.

Caterina de Sicília

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, segle XIV – Santa Clara, Itàlia, 1341)

Filla de Frederic III de Sicília i d’Elionor d’Anjou. Abraçà l’estat religiós.

Arribà a ser abadessa del monestir de Santa Clara, a Messina, on hi morí en olor de santedat.

Cardona i de Villena, Alfons de

3 Respostes

(Sicília, Itàlia, vers 1412 – 1452)

Primer comte de Reggio. Segon fill d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília, i d’Elionor de Villena. Amb el seu germà Pere, comte de Collessano, serví el rei Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Tots dos caigueren presoners a Ponça, juntament amb el sobirà (1435). Més tard es distingí a la batalla de Sessano (1444).

Establert a Sicília, s’hi casà amb Caterina de Peralta, baronessa de Chiusa. Fou fet comte de Reggio i mestre justicier de Sicília (1451-52). El seu llinatge fou continuat pel seu fill Antoni de Cardona i de Peralta.

Lleonard de Sorts li dedicà una llarga composició elogiosa.

Cardona i de Vilamarí, Maria de

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, 1509 – 1563)

Marquesa de Padula i comtessa d’Avellino. Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia. Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona i de Gonzaga, comte de Collessano.

Era persona afeccionada a la música i a les lletres. Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet.

Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540 amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena.

Cardona i de Ventimiglia, Pere de

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, segle XV – Bicocca, Llombardia, 1522)

Vuitè comte de Collessano, títol que heretà del seu pare Artau de Cardona i de Ventimiglia (1478). Després d’haver militar al servei de Gonzalo Fernández de Córdoba, com a tinent general, fou nomenat per Ferran II el Catòlic estrateg de Messina, gran conestable de Sicília (1497) i gran almirall de Sicília (1506).

El 1511 ajudà el virrei Hug de Montcada i de Cardona a reprimir la revolta de Palerm, però a la mort del rei (1516) esdevingué el cap de la revolta contra el virrei. Al parlament del 1516 fou elegit pels habitants de Catània com a llur representant.

Carles I el cridà a la cort, fet que donà lloc a noves revoltes a Sicília, puix que corregué la veu que havia estat mort. Tornà a Sicília a precs dels sicilians. Mori a la batalla de Bicocca, prop de Milà, en la guerra entre Carles I i Francesc I de França.

El seu fill Artau de Cardona i de Gonzaga fou confirmat, a la seva mort, en els càrrecs d’almirall i de conestable.