Arxiu d'etiquetes: setmanaris

Cisne, El

(València, 15 febrer 1840 – 15 octubre 1840)

Setmanari de literatura. Publicat per Josep Maria Bonilla, amb la col·laboració de Vicent Boix. En sortiren 37 números. Fou la primera publicació valenciana il·lustrada amb litografies. Adscrita al romanticisme.

Interrompuda la publicació per Bonilla per editar la segona època d’“El Mole”, inicià una nova etapa el 5 de març de 1854, amb la col·laboració de Joan Ortiz Máiquez, també com a setmanari; tingué una vida més curta i un caràcter menys abrandat.

Chornaler, El

(València, 22 desembre 1883 – 7 juny 1884)

Setmanari obrer en prosa i en vers d’orientació anarquista. Publicà 25 números, sota la direcció de Joaquim Payà.

Inicialment escrit en català, a partir del tercer número fou bilingüe.

D’estil directe i revolucionari, va ésser multat diverses vegades fins que fou suspès.

Era distribuït pel País Valencià i per Catalunya.

Cartelera Turia

(València, gener 1964 – )

Publicació setmanal de butxaca, escrit en castellà amb alguns continguts en català. Fundada per Enrique Pastor, Manuel Mantilla, José Aibar i Julio Guardiola. Ofereix l’actualitat cultural i d’espectacles del País Valencià.

A diferència d’altres cartelleres, s’ocupa de les manifestacions culturals i sociopolítiques de la vida valenciana (cinema, teatre, gastronomia, vida política, societat, etc) amb un enfocament viu i progressista i amb contingut crític i sentit de l’humor.

Des del 1980 José Vanaclocha n’és el director i té un tiratge de 15.000 exemplars.

Canigou, Le

(Prada, Conflent, 1879 – Perpinyà, 1929)

Setmanari polític, en francès. Publicat a Prada (1879-1928) i a Perpinyà (1928-29), dedicat exclusivament a la política francesa.

Es declarà successivament republicà progressista (fins al 1909), diari del partit radical (fins al 1923), adquirit per l'”Indépendant”, òrgan de la democràcia de Prada (fins al 1928), i, finalment, portaveu dels republicans unionistes (fins al 1929).

Camí, El

(València, 5 març 1932 – 29 setembre 1934)

Setmanari polític. De caràcter explícitament nacionalista, responia a la intenció d’ésser una plataforma comuna a les diverses tendències ideològiques del valencianisme d’aquell moment.

Fou dirigit per un consell que constituïen Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs, i hi col·laboraren importants intel·lectuals valencians de l’època.

Desplegà una campanya permanent a favor de l’autonomia del País Valencià, així com de suport a les iniciatives i a les entitats de caire cultural. Tot i que les seves pàgines acolliren alguna forta polèmica sobre el pancatalanisme, hi predominà el criteri d’acostament polític al Principat.

El setmanari arribà al número 133, i deixà d’aparèixer arran de la repressió subsegüent als fets del Sis d’Octubre.

Ca Nostra -setmanari-

(Inca, Mallorca, 1907 – 1929)

Setmanari. Editat i dirigit per Miquel Duran i Saurina, que en fou el principal redactor; era d’orientació catòlica conservadora. Tingué tres èpoques (1907-14, 1919-25 i 1928-29).

Del 1915 al 1918 fou substituït per “La Veu d’Inca”, títol imposat per un nou i efímer equip de redacció.

Baleares -setmanari, 1917/24-

(Palma de Mallorca, 1917 – 1924)

Setmanari en castellà. És interessant pel seu valor gràfic.

Mantingué una línia independent i apolítica, i inserí sovint produccions poètiques en català de Joan Alcover, Miquel Costa i Llobera, Gabriel Alomar, Llorenç Riber i altres.

Avant

(València, 13 setembre 1930 – octubre 1931)

Setmanari. Dirigit per Adolf Pizcueta. Representatiu de la burgesia esquerrana, lluità en favor de l’autonomia del País Valencià i fou portaveu de l’Agrupació Valencianista Republicana.

Era redactat íntegrament en català. En sortiren 32 números; a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda.

Ametralladora Carlista, L’

(València, 17 abril 1871 – 8 juny 1871)

Setmanari satíric. Aparegueren deu números, els dos últims en castellà. Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià.

El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu I i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic.

Almacén de Frutos Literarios

(Palma de Mallorca, 16 maig 1841 – 17 juny 1848)

Setmanari romàntic. Dirigit per Joan Guasp i Pujol.

Publicà textos de creació i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc.