(Girona, segle XVIII)
Escriptor. És autor d’un Llibre de documents polítics i morals.
(Girona, segle XVIII)
Escriptor. És autor d’un Llibre de documents polítics i morals.
(País Valencià, segle XVIII)
Argenter. Autor d’obres remarcables.
(Catalunya, segle XVIII)
Advocat. Pertanyia a l’Audiència del Principat.
És autor de diversos escrits jurídics.
Joan Collado (València, 1731 – 1767) Pintor i poeta. Conreà la pintura religiosa. Publicà unes Poesies valencianes (1755). És remarcable el seu Col·loqui entre els gossos de la portada de Sant Domingo i lo rat penat de damunt del portal del Real.
Lluís Collado (València, segle XVI) Metge. Ensenyà anatomia. Publicà en llatí alguns tractats mèdics. Fou un dels qui estudiaren l’os de l’oïda dit stapeda.
Lluís Collado (País Valencià, segle XVIII) Poeta. Era molt afecte a usar jocs mètrics complicats i artificiosos. Versificà en llengua catalana.
(Castella, segle XVII – segle XVIII)
Militar filipista. Durant la Guerra de Successió participà com a coronel a les ordres del marquès d’Asfeld en l’incendi de Xàtiva (1707) i en la presa de Bocairent i d’Alcoi, on fou fet presoner per les tropes austriacistes i empresonat al castell d’Alacant (1707).
Acabada la guerra, fou corregidor-governador d’Alacant (1715) i, posteriorment, capità general interí de Mallorca (1722-25).
Possiblement fou ell mateix -o bé un germà seu- el qui substituí José de Armendáriz com a governador militar de Tarragona el 1714.
(Llenguadoc, segle XVIII – França, segle XVIII)
Militar. Destinat a Menorca durant l’ocupació francesa (1756-63) amb els càrrecs d’intendent de policia i de finances.
Preocupat per l’economia menorquina, procurà d’establir relacions comercials amb França. El 1762 expedí els títols de propietat dels solars del nou poble de Sant Lluís, del qual fou un dels promotors principals.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, nét de Gonçal de Castellví.
Fundador de la línia troncal de Carlet. Fou el pare de:
Joan de Castellví i Mercader (País Valencià, segle XV) Senyor de Castellar. Fou l’iniciador de la línia secundària de Castellar (més tard esdevinguda principal). Fou l’avi de:
Joan Baptista de Castellví i Català de Valeriola (País Valencià, segle XVI) Noble. Tingué una destacada intervenció en la batalla de l’illa Terceira (1581). El seu quadrinét fou:
Tomàs de Castellví i Adell (País Valencià, segle XVII – segle XVIII) Comte de Castellar i baró i senyor de Bicorb, Quesa, Benedrís, Rafelguaraf, Faldeta, Castellar i Vilanova. El seu renebot fou:
Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu (País Valencià, segle XVIII) Cinquè comte de Castellar. Heretà del seu oncle matern el comtat de la Vilanova i les baronies de Torres Torres i de Manuel. Fou el pare d’Antoni Benet de Castellví i Duran.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)
Abat de Benifassà. Elegit per primera vegada el 1692, i reelegit dues vegades més.
Impulsà la construcció del claustre modern. Augmentà molt el fons de la biblioteca.
Fou definidor de l’orde i diputat. Eclesiàstic de la Generalitat Valenciana.
(Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)
(o Capuz) Família d’escultors establerts al País Valencià a la segona meitat del segle XVII. En conjunt, l’obra de la família, segueix l’estil barroc genovès.
Fou iniciada per Juli Capuç (Gènova, Itàlia, segle XVII – País Valencià, segle XVII) “el Vell” Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu fill:
Juli Capuç (Ontinyent ?, Vall d’Albaida, 1630 – País Valencià, segle XVII) Escultor d’imatgeria religiosa. Fou el pare de Lleonard Juli Capuç i Calbet i de:
(Anglaterra, segle XVII – segle XVIII)
Capella anglicà de les forces britàniques al castell de Sant Felip (Menorca).
Autor de The Anciens and Modern History of the Balearic Islands (Londres 1716), primer llibre conegut en anglès sobre les Illes Balears. És una traducció extractada de la història de Joan Dameto i Vicenç Mut, amb un apèndix del traductor.
A la segona edició (1719) donà a conèixer diverses inscripcions romanes.