Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Guilló -pintors-

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors, iniciada per Agustí Guilló (País Valencià, segle XVII)  Pintor. Treballà en la decoració mural de la capella del Sant Crist de la Llum, al convent de Sant Domènec de València. Fou el pare de:

  • Eugeni Guilló  (València, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Junt amb el seu germà Vicent decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València, la volta de la qual fou pintada per Palomino.
  • Florenci Guilló  (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Hom li atribueix les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, carmelitans descalços i de Sant Josep de València.
  • Vicent Guilló  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1660 – València, 1698)  Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. També fou gravador. Obres seves són: L’Adoració dels Reis (1690), a l’hospital de Santa Tecla de Tarragona, i un gravat que reprodueix el Jesucrist ressuscitat de Claudio Coello. Amb la col·laboració del seu germà Eugeni decorà la nau de l’església dels Sants Joans de València.

Guasp -impressors-

2 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XVI – segle XX)

Família de llibreters i impressors.

L’iniciador de la nissaga fou Jaume Guasp (Palma de Mallorca, segle XVI)  Llibreter i impressor. Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment:

  • Gabriel Guasp i Miquel  (Palma de Mallorca, segle XVI – segle XVII)  Impressor. Actuà d’impressor entre el 1579 i el 1634. Pare de Jaume Guasp i Esplugues (Palma de Mallorca, segle XVII – 1652)  Impressor. El qual continuà l’activitat.
  • Pere Guasp i Miquel  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1652)  Impressor. Continuà l’activitat del seu pare, associat amb tres germans seus i el nebot Jaume Guasp i Esplugues. Fou el pare de:

Pere Guasp i Oliver  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Impressor. Juntament amb la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci familiar (1653-1715), que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958.

Altres membres d’aquesta família foren:

Antoni Guasp  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Impressor i gravador. Publicà bon nombre d’obres de caràcter religiós, amb notables gravats originals.

Melcior Guasp i Pro  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Impressor i gravador. Dirigí la famosa impremta familiar existent a Palma. Cursà la carrera eclesiàstica. Destacà pels seus gravats al boix.

Granell i de Ribesaltes, Joaquim

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – Madrid ?, segle XVIII)

Metge. Fou catedràtic a la universitat i, més tard, conseller reial a Madrid.

Publicà diverses obres de caràcter professional i filosòfic, en castellà i en llatí.

Gozalbes, Josep -varis-

Deixa un comentari

Josep Gozalbes  (Alacant, segle XVI)  Escriptor i metge. Visqué molt de temps a Flandes. Assolí una gran fama com a llatinista. Escriví una Prosodia en vers, de caràcter didàctic, i unes Oraciones retòricas panegíricas.

Josep Gozalbes  (Alzira, Ribera Alta, segle XVIII – País Valencià, segle XVIII)  Metge. Fou catedràtic de la universitat de València. Publicà diversos treballs professionals.

Giner -varis bio-

Deixa un comentari

Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

Damià Giner  (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI)  Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).

Francesc Giner  (Illes Balears, segle XVI)  Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.

Gregori Giner  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.

Joan Giner  (Catalunya, segle XVIII)  Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.

Joaquim Giner  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

Sebastià Giner  (València, segle XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.

Gasul, Agustí

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Pintor. Conreà la pintura religiosa. N’han restat mostres en algunes esglésies de València.

Garrigó, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Canonge de Barcelona el 1710, biògraf de sant Sever.

Garcia, Francesc -agermanat-

1 Resposta

(Dénia, Marina Alta, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)

Procurador i agermanat. Dirigent principal de la Segona Germania, la revolta pagesa que tingué lloc al País Valencià (1693) provocada per les condicions exorbitants que els senyors exigien als seus repobladors.

Procurador del Ràfol d’Almúnia, al Marquesat, representà legalment els pagesos en les al·legacions que presentaren al virrei de València i al rei Carles II atacant els senyors. El fracàs de la seva gestió i l’empresonament de quaranta-dos persones provocà la formació d’un exèrcit agermanat i el seu nomenament com a síndic (juliol 1693), per tal d’alliberar els presos.

L’exèrcit fou vençut per les forces del lloctinent a Setla de Nunyes, i Garcia condemnat a mort el 16 de gener de 1694. Tanmateix aconseguí fugir, i el 1698 envià encara, infructuosament, tres memorials al rei demanant el perdó, un dels quals constitueix una interessant exposició dels fets per part del protagonista principal.

Sembla que fou el mateix que, amb el nom de Francesc Garcia d’Àvila, desembarcà amb l’esquadra aliada a Altea el 1705 per fer aixecar els llauradors a favor de Carles III prometent-los de nou la supressió de les imposicions senyorials.

Al capdavant d’aquesta força ajudà el comandant general Joan Baptista Basset a prendre Dénia, i el 1708 intervingué, amb èxit, en el setge d’Alacant, defensada per les tropes del bisbe de Cartagena Luis Belluga.

Gallego, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Jurisconsult. És autor d’un Responsum in causa sindicatus.

Gaeta

2 Respostes

(Laci, Itàlia)

Ciutat. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya i ocupada pels francesos el 1495; després de la batalla de Garigliano (1503) passà a poder de la monarquia hispànica, fins el 1707.

Esdevingué capital del regne de les Dues Sicílies (1860), fins que fou ocupada (1861) per les tropes de Garibaldi.