(València, 1620 – 1673)
Pintor. Deixeble de Francesc Ribalta. La majoria de la seva obra és de temàtica religiosa.
Pintà un Sant Antoni de Pàdua per a l’església de la Santa Creu de València, un altre per a la de Santa Caterina, també de València, i un Sant Martí. Dibuixà la portada del llibre de les festes de la Concepció de València (publicat l’any 1663).
Fou germà seu Urbà Marzo (València, segle XVII) Pintor. S’inclinà, com el seu germà, pels temes religiosos.
(Requena, Plana d’Utiel, segle XVII)
Arquitecte. És l’autor de l’església circular dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València. Realitzà aquesta obra del 1652 al 1667.
(Cervera del Maestrat, Baix Maestrat, segle XVII)
Gramàtic. Ensenyà a diverses escoles dels antics regnes d’Aragó, Navarra i València.
Publicà tres obres de finalitat docent.
(País Valencià, segle XVII)
Astròleg. Publicà un Inicio del fenómeno, o portento, juntamente con las significaciones del cometa (1619), i un Pronóstico y juicio sobre la conjunción magna del año 1623 y de sus portentosas significaciones y portentos.
Agustí Martí (País Valencià, segle XVI) Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.
Gabriel Martí (País Valencià ?, segle XIV – segle XV) Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).
Jaume Martí (València, segle XV – 1503) Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.
Jeroni Martí (País Valencià, segle XV) Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.
Joan Martí (País Valencià, segle XVIII – segle XIX) Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.
Joan Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.
Josep Vicent Martí (País Valencià, segle XIX – 1869) Escultor.
Lluís Martí (València, segle XVI – segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.
Pere Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).
(Terol, Aragó, segle XVI – València, segle XVII)
Músic. Actuà com a tenor a la seu de València i del 1598 al 1600 fou mestre de capella a la catedral de Sogorb, on deixà obres de música sacra, algunes d’elles molt ambicioses, com Passio in Dominica Palmarum i In die Veneris.
A partir del 1600 actuà com a organista de la seu de València.
(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Jumilla, Múrcia, segle XVII)
Frare franciscà. Professà a València el 1606. Tingué el càrrec de definidor, entre d’altres.
És autor de molts escrits de caràcter religiós, formats en bona part per comentaris a la Bíblia, redactats en llatí i en castellà.
(País Valencià, segle XVII)
Dramaturg i poeta líric. Fou alcaid de la Casa de les Comèdies.
Compongué un bon nombre de peces teatrals menors i escriví comèdies, una de les quals fou la titulada Nuestra Señora de los Desamparados (1669), en col·laboració amb Marc Antoni Ortí.
Autor de llibres de poemes, entre els quals cal esmentar el Tropezón de la risa (1629 o 1674), que, a més a més de romanços i sàtires, conté unes endechas en català, considerades com una de les obres més remarcables de la poesia lírica barroca catalana.
(Catalunya, segle XVII)
Argenter i gravador que treballà a Barcelona.
Claudi Macé (França ?, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Impressor. Era possiblement d’origen francès. Fou el pare de:
Benet Macé (País Valencià, segle XVII) Impressor. S’especialitzà en l’edició d’obres de caràcter religiós.
Un altre membre fou Vicent Macé (País Valencià, segle XVII) Impressor. Pertanyia segurament a la família d’impressors, però el seu parentiu amb ells no ha estat ben establert.
Dades dels Països Catalans 